A principis d'aquesta setmana, l'ONU va revelar que 240 dones, nenes i nadons van ser violades per dos a sis homes cadascuna, sovint davant les seves famílies a la República Democràtica del Congo desprès de que forces rebels van prendre el poble de Luvingi.
La violació sistemàtica com a tàctica de guerra no és res de nou per a la RDC, a principis d'aquest any, un funcionari de l'ONU es va referir al país com la capital de la violació. Però la idea de que les forces de pau de les Nacions Unides s'estan acostumant als horrors com aquests perquè no es mobilitzen fins que centenars de dones i nenes són violades, és aterridora.
Originalment, les forces de pau de l'ONU van afirmar que no es van assabentar dels atacs. El problema es que un correu electrònic el mateix dia que van començar les violacions, mostre que sabien que alguna cosa estava passant i que deia el següent: La ciutat de Mpofi, a 52 quilòmetres de Walikale, acaba de caure en mans de les FDLR. Una dona va ser violada"
Quan se li va preguntar sobre aquest correu electrònic, un representant de l'ONU va dir: "En aquell moment, hi va haver una suposada violació i cap raó per creure que això estava succeint a una escala massiva com se'ns va informar més tard". La seva defensa va ser que una violació és tan comú que no hi havia necessitat d'actuar.
Un funcionari de l'ONU fa molt de temps, va explicar: "Hi ha una mena d'estat general de la incompetència, la que està vinculada a l'apatia. Si te n'adones de que no pots fer front a la situació, només pots decidir no fer res".
Em pregunto sobre la eficàcia d'aquestes missions de pau que s'estan acostumant a la brutalitat d'aquest país i no fan cas quan sona l'alarma però sí quan ja es massa tard. I si decideixen no fer res.... què hi fan allí?
Publicat a Tribuna Ganxona el 12/09/10
Publicat a Tribuna Ganxona el 12/09/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada