Nadal cancel·lat per seguretat

He llegit aquest conte en una pagina web i m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. L'autor és un tal Jim Rigby i l'he traduït de l'anglès jo mateixa per a l'ocasió. 

"ELLIS ISLAND - Els tres reis mags han estat detinguts quan intentaven entrar al país. Els ciutadans iraquians portaven quantitats de substàncies inflamables, conegudes com "encens" i "mirra". Encara que no duien els explosius, els experts van revelar que les dues substàncies es podrien utilitzar com un fusible per detonar una bomba més gran. Els tres presumptes terroristes anaven també carregats d'or, presumiblement per finançar la resta de la seva missió.

També implicats en la trama hi havia dos palestins que es deien Josep i Maria. Una font anònima propera a la família va escoltar a Maria presumir que el seu fill havia de "fer caure els poderosos dels seus trons i aixecaria als humils."  Pel que sembla és una crida a l'anarquia, la parella afirma que el seu fill algun dia "ajudarà als presoners a escapar la seva captivitat."  

"Aquestes persones coincideixen amb el nostre perfil de terrorista perfectament", va informar una font oficial.

Tots els sospitosos afirmen que van escoltar àngels cantant sobre una nova era d'esperança pels afligits i els pobres. Tal com un oficial de Wall Street va dir, "Aquests bojos estan parlant de bolcar tota la jerarquia econòmica i política que té el món civilitzat. No m'importa allò que alguns àngels van cantar: Déu vol l'estatus quo, per definició".

El secretari de premsa de la Casa Blanca va anunciar que seria prudent cancel·lar el Nadal fins que d'altres ficats dins la trama puguin ser detinguts. "Els asseguro que aquesta mesura és temporal. El president li encanta el Nadal tant com a qualsevol altre. La gent encara pot comprar i donar regals valuosos, però els demanem de no pensar amb la pau mundial fins després d'haver lliurat al món dels malvats. Pels nord-americans cantar "la pau a la terra, bona voluntat per a tots", és un missatge equivocat de cara als nostres enemics".

Els més forts oponents de la prohibició del Nadal eren els botiguers minoristes. "Aquesta és un tempesta dins un got d'aigua", es va queixar el propietari d'un negoci sense nom. "Un ja no pensa en el significat polític del Nadal. El Nadal no es tracta d'un salvador que portarà esperança als pobres del món, es tracta de pessebres i llums boniques. La història ha demostrat que les persones madures són perfectament capaces de cantar himnes de pau al món sense deixar de donar suport a qualsevol guerra que els nostres dirigents considerin necessaris. La gent fa molt temps que va deixar de vincular la religió amb els esdeveniments reals del món."

No se sap on estan detinguts els sospitosos, o quan el judici podria celebrar-se. Les autoritats estan demanant als ciutadans que si veuen estrangers semblants a les figures de pessebre es posin en contacte amb l'Oficina de Seguretat Nacional."

MOLT BON NADAL A TOTHOM!

Publicat el 24.12.2011 a Tribuna Ganxona

 

El dia de la solidaritat

Personalment em va desconcertar quan es va celebrar el dia de la recollida d'aliments. Tots sabem com de necessaris són aquests aliments, especialment en la època en que estem vivint i la quantitat de gent que no te un plat per posar a taula, però em vaig preguntar perquè es feia campanya tan sols un dia a l'any, quan hauria de tenir una fluïdesa constant. 

Vaig contactar amb el Banc d'Aliments per preguntar perquè, al igual que Humana té els seus contenidors de roba, no podien posar contenidors d'aliments fora dels grans supermercats. Qui és el que quan va a comprar no pot posar dins d'un d'aquests contenidors un paquet de llenties, arròs, pasta o qualsevol cosa? Em van enviar l'enllaç de les entitats receptores d'aliments. 

Si la gent es va abocar a donar aliments aquell dia va ser perquè el Banc d'Aliments va anar a casa seva, al seu poble, als seus carrers. Siguem francs, la gent no es desplaça a una entitat receptora per anar a donar un paquet d'arròs, però, en canvi sí el deixaria en un contenidor fora del supermercat. Alguna vegada que he tingut a casa quelcom que ja no em fa servei, però que crec que pot ser útil per algú altre, he trucat a la Creu Roja de la Vall d'Aro i han vingut a casa a recollir-ho. No ens volem desplaçar!.

Ara ens ve la Marató de TV3. Ens ve en unes dates (un molt bon màrqueting) en que la majoria de gent sembla que per ser Nadal i per allò de la "bona voluntat per tothom" s'aboca a recaptar i donar diners per una bona causa. També em pregunto si a la resta de l'any la bona voluntat desapareix. Sento dir que aquestes Maratons no m'agraden. Les entrevistes a gent malalta per tocar la fibra sentimental i fent ús de la demagògia.... Han d'haver-hi altres formes, altres maneres de fer-ho!


Publicat el 17.12.2011 a Tribuna Ganxona

Adéu Maria

Maria: la mare, la iaia, la besàvia. Amb 96 anys has començat un nou viatge. Has sigut l'espelma que ens ha donat llum a tots nosaltres i que mica en mica s'ha anat apagant. Amb cinc fills, set nets, nou besnéts i dos més en camí, t'has preocupat per cadascun de nosaltres i ens has dedicat la teva llarga vida. Diuen que és llei de vida però el buit que deixes és molt gran i el teu record seguirà viu dins de tots els nostres cors . Et feia molta il·lusió reunir-te amb el pare i ara, desprès de tants anys des de que el pare ens va deixar, ja estàs al seu costat per poder, els dos junts, mirar-nos, vigilar-nos i protegir-nos des del cel. Descansa en pau, mama.

Nen de 6 anys acusat d'assalt sexual

No sé quants de vosaltres que esteu llegint aquest escrit, heu jugat de petits a fer de "metges i infermeres". Els nens petits tenen una curiositat natural sobre els seus cossos i els cossos d'altres nens. És part de l'educació que reben que sàpiguen comprendre el respecte i els límits. Els nens necessiten aprendre a no tocar-se inapropiadament.

Un nen de sis anys a Wisconsin ha estat acusat d'assalt sexual desprès de ser enxampat fent de "metge" amb una nena de 5 anys i amb el seu germà. La nena va dir que el nen només l'havia tocat l'exterior encara que la mare de la nena sospita que el nen l'hi havia posat el dit a l'anus de la noia. Un nen que feia poc s'havia sotmès a uns exàmens mèdics on es requeria un examen rectal. Coincideix però, que la nena és filla d'una coneguda figura política del districte.

Els pares del nen han presentat una demanda contra el fiscal, contra un xèrif local i contra un treballador social, demanant-los que deixin de tractar d'obligar al seu fill a admetre la culpa.

Com poden processar a un nen de sis anys per assalt sexual? On està el sentit comú?

El món s'ha tornat completament boig.

En el fons, jo també vull ser ric (i lladre)

Una de les coses que no m'ha sorprès quan he llegit els resultats de l'enquesta anual sobre opinió pública i política fiscal que elabora el CIS, és que el 82,8% dels espanyols creuen que els impostos no es cobren amb justícia, és a dir, no consideren que estiguin pagant més els que més tenen.

El 82,1% considera que hi ha molt frau fiscal i el 65,2% creu que l'administració fa pocs o molts pocs esforços per combatre'l. Els àmbits en què els enquestats creuen que hi ha més frau són les empreses, els partits polítics i entre els rics i poderosos. Un altre dada diu que el 75% creu que si la gent no enganya més a Hisenda és per por a una inspecció.

És estrany que, de la mateixa manera que ens queixem de que els impostos no es cobren amb justícia i que hi ha molt frau fiscal, ens trobem que no enganyem a Hisenda per por a una inspecció. En altres paraules "si tingués l'oportunitat m'agradaria tenir més i pagar proporcionalment menys i també cometre fraus". De què ens queixem, doncs, si donada l'oportunitat faríem exactament el mateix?

Publicat el 03.12.2011 a Tribuna Ganxona

 

El menjar que llencem

A finals d'octubre ja vaig veure en els supermercats els productes destinats a les festes de Nadal, principalment els dolços. Vaig pensar amb la quantitat de diners que la gent es gasta en aquests festes amb el menjar i em vaig preguntar quants de tots aquells aliments acabarien a les escombraries. Són èpoques en que la família es reuneix, i es compra més del que es necessita pensant que és millor que en sobri no sigui cas que facin curt.

És increïble la quantitat de menjar que es pot arribar a llençar. Al Regne Unit mateix, llencen un 10% de la compra setmanal. Ens trobem també amb els excedents de les collites que es descarta a fin d'evitar una baixada de preus i l'excedent d'aliments que es llencen en cada pas de la cadena de subministrament sovint per raons absurdes com ara que no són atractius a l'ull públic i que van des dels agricultors als distribuïdors, als elaboradors o envasadors, a les botigues i finalment als consumidors.

Diuen que el menjar entra pels ulls. Recordo quan vivia a Londres vaig preguntar perquè no venien les peretes de Sant Joan ni les tomates de Montserrat, fruites que vaig trobar a faltar. La resposta que vaig rebre va ser que les peretes eren massa petites i les tomates massa lletges i que la gent no les compraria.

En definitiva, que al igual que ens ensenyen que hem de tenir un cos 10, sembla que amb la alimentació busquem el mateix, un fet completament absurd.

És una verdadera vergonya que s'estigui llençant menjar d'aquesta manera i ja és hora de que siguem conscients dels aliments que adquirim i consumim. Hem de ser responsables de les nostres necessitats i acabar amb la febre consumista, ni més ni menys.

Publicat el 26.11.2011 a Tribuna Ganxona

 

L'última campanya de Benetton

Com alguns de vosaltres heu vist pels mitjans de comunicació, ha sortit la campanya "Unhate" (contra l'odi) de Benetton que ha estat qualificada de provocativa. La vaig veure per primera vegada dimecres i dijous ja va ser rectificada. Van treure la foto que ensenyo sobre aquest escrit. I amb això em pregunto: Perquè aquesta si i les altres no? Si aquesta es troba ofensiva, no ho són les altres?

A banda del poder que pot tenir l'Església, això m'ha fet plantejar les diferents costums que hi ha a diferents països. És conegut que a la mateixa Rússia els homes es poden donar un petó als llavis i no passa res. A la Gran Bretanya entre els amics de diferents sexe es poden donar petons als llavis i no passa res (costum que personalment no vaig adoptar, amb un que em van donar sense esperar-m'ho en vaig tenir prou). Tant als Estats Units com a Gran Bretanya molts pares donen petons als llavis dels seus fills i no passa res. Són costums i són acceptades.

És provocativa la campanya? És ofensiva? Un molt bon muntatge, tot sigui dit. Però sincerament prefereixo veure aquesta gent fent-se petons que no pas discutir-se, insultar-se i amenaçar-se. Trobo molt més ofensives algunes de les coses que ens fan llegir i veure a diari els medis de comunicació: hipocresia, manca de principis, guerres, poder i un llarg etcètera, però potser ja hi estem acostumats, i com que hi estem acostumats, ho trobem normal.

Publicat el 19.11.2011 a Tribuna Ganxona

 

Una altre guerra

Utilitza el President Obama la guerra com a eina de campanya per la reelecció?

Barack Obama ha dit als aliats d'Amèrica que Estats Units atacarà l'Iran abans de la tardor de 2012 llevat que Teheran aturi els seus programes d'armament nuclear.

La retirada imminent de les tropes dels Estats Units a l'Iraq és part d'un programa per reorganitzar la presència americana al Golf. Això encaixa amb els nombrosos informes de les últimes setmanes que parlen d'un gran nombre de tropes dels Estats Units que estan estacionades a Kuwait.

La coincidència entre el possible atac, la tardor del 2012, i l'intent d'Obama per aconseguir un nou mandat a la Casa Blanca recorda massa la invasió d'Iraq per part de George W. Bush per no perdre vots l'any 2004.

Iran ha rebutjat constantment les reiterades denúncies pels Estats Units, el règim d'Israel i els seus aliats europeus que s'està duent a terme un programa secret nuclear militar.

El país insisteix que com a signatari del TNP (Tractat de la No Proliferació Nuclear) i membre de l'AIEA (Agencia Internacional d'Energia Atòmica) té tot el dret de desenvolupar i adquirir tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques com la generació d'electricitat i la investigació mèdica.

A més, l'OIEA (Organització Internacional d'Energia Atòmica) ha dut a terme nombroses inspeccions de les instal·lacions nuclears de l'Iran, però mai s'ha trobat cap evidència que indiqui que el programa nuclear civil de l'Iran s'ha desviat cap a finalitats militars.

Tornarem a viure les paranoies mentals i mediàtiques de les armes de destrucció massiva? És més important retenir el poder que milers de vides humanes?

Publicat el 14.11.2011 a Tribuna Ganxona

 

Una nova perestroika

És interessant saber que l'exlíder comunista Mikhaïl Gorbatxov, parlant davant d'una multitud de 3.600 persones al Lafayette College d'Easton (Pennsylvania), va anunciar la necessitat d'una nova "perestroika" i un nou sistema de govern mundial.

"El món necessita objectius que uneixin la gent", va dir. "Els grans bancs, les grans empreses, segueixen pagant els mateixos grans bons. Hi va haver alguna vegada una crisi per a ells?... Jo crec que els Estats Units necessita la seva pròpia perestroika".

Com es pot entendre aquesta perestroika? Com un nou ordre mundial que es caracteritza per un sistema de govern global, segons Gorbatxov.

"No podem deixar les coses com estaven abans, estem veient que aquestes protestes s'estan movent fins i tot a nous països, que gairebé tots els països estan sent testimonis d'aquest tipus de protestes, la gent vol un canvi", va dir. "Estem davant d'aquests reptes, dels problemes plantejats per aquests moviments i que a poc a poc podran trobar el camí cap a un ordre mundial" va afegir Gorbatxov.

Al setembre de 2000, Gorbatxov va demanar a l'ONU que establis l'estil soviètic d'autoritat central per controlar els negocis del món i les preocupacions ambientals. Durant dècades s'ha demanat un nou ordre mundial per reemplaçar als actuals Estats nació com la font última del poder.

Desprès de llegir parts del discurs que s'han publicat a diferents mitjans, em pregunto si un govern mundial no és, en definitiva, un govern autocràtic i antidemocràtic. La seva perestroika no faria que tinguéssim una menor representació política? Un govern mundial no donaria més poder als que van ser, en primer lloc, els responsables del col·lapse financer?

Publicat el 29.10.2011 a Tribuna Ganxona

La castració química a Rússia

El Parlament rus ha aprovat una llei sobre la pedofília. A partir d'ara, les persones declarades culpables de delictes sexuals contra menors de 14 anys, s'enfrontaran a la castració química, mentre que els reincidents s'enfronten a una pena de cadena perpètua.

D'acord amb la nova llei, la decisió sobre la castració química obligatòria d'un convicte es realitzarà a través de l'informe d'un psiquiatre forense demanat per la cort, que en última instància, poden recórrer a altres mesures mèdiques.

Al mateix temps, alguns dels presos poden demanar la castració química voluntària. Això pot ajudar-los a obtenir la llibertat condicional si ja estan complint una condemna o una sentència més indulgent.

La nova llei arriba enmig de les creixents preocupacions sobre les agressions sexuals contra menors en la societat russa.Ni més ni menys que 1.300 nens russos van patir delictes de violència sexual en 2008 i una altre xifra de 5.233 delictes sexuals no violents, d'acord amb Anton Belyakov, diputat del partit legitimista "Rússia Justa". Belyakov va se un dels que demanaven penes més severes per als pedòfils, ja que al voltant del 97% repeteixen els seus delictes després de ser alliberats.

"Els pedòfils són persones malaltes i perilloses que mai seran membres de ple dret de la societat, i és per això que el nostre objectiu és protegir les persones sanes, els nostres fills, que tenen tota una vida per davant", va dir Belyakov.

El problema esdevé quan la comunitat científica no ha demostrat la capacitat del medicament per inhibir el desig de que un pedòfil abusi d'un nen, mentre els efectes secundaris de la medicació inclouen depressió, fatiga, diabetis i coàguls de sang que, per descomptat, no són part de la sentència.

Publicat el 15.10.2011 a Tribuna Ganxona

Fems energètics

De la mateixa manera que escric quan les coses m'indignen o no m'agraden, també escric quan trobo bones noticies i, per mi, aquesta és una d'elles.

La companyia més gran d'aigua i clavegueram a la Gran Bretanya ha començat a utilitzar per primera vegada escates d'aigües residuals, una nova forma de combustible renovable que crema com estelles de fusta, per generar energia elèctrica.

Thames Water ha començat a produir les escates d'assecat (sòlids d'aigües residuals) amb la màquina construïda especialment per aquest ús al clavegueram de Slough, Berkshire. Les escates són portades en camions a Bexley, al sud-est de Londres, on es cremen per generar electricitat.

Thames Water estima que el 16 per cent de les seves necessitats d'electricitat seran cobertes en el present any fiscal per l'anomenat "poder dels fems", suficient per a prop de 40.000 llars.

Fins ara, les assecadores s'han utilitzat per reduir els residus simplement per desfer-se'n amb més comoditat. Aquesta nova assecadora es compromet a reduir les emissions de carboni de l'empresa en més de 500 tones a l'any, així com tenir fins 300.00 lliures esterlines a l'any de beneficis en els costos operatius.

Aquesta iniciativa hauria de tenir el suport de tothom i s'hauria d'estendre a altres ciutats i països. Qui sap si més endavant els nostres fills o nets quan vulguin anar al w.c. ens podran dir: "vull generar electricitat". Tot és possible.

Publicat el 08.10.2011 a Tribuna Ganxona

Control dels mitjans informatius?

Tenim un bon grapat de canals de televisió, de diaris i de ràdios per escollir. Sabem els que van cap a la dreta o cap a l'esquerra, però d'això a voler controlar els informatius de RTVE, entitat pagada per tots nosaltres, hi ha un abisme.

Recordem que aquesta proposta va tenir cinc vots a favor (PP i CIU), dos en contra (IU i UGT) i quatre abstencions (PSOE, ERC i CCOO).

És la tercera vegada que el PP ha proposat controlar-los i el fet de que el partit socialista s'abstingués en la votació en lloc de votar-hi en contra, li passarà factura, no en tinc cap dubte.

La ministra de Sanitat, Política i Igualtat, Leire Pajín, va dir que els consellers del PSOE es van equivocar profundament i que el Govern no sempre està d'acord amb les decisions que prenen els seus consellers. No és excusa. Tampoc és comprensible el silenci de ERC i CCOO. Ja sabem que el qui calla atorga, tal com ha sigut en aquest cas.

Hem de saber que el càrrec de Conseller de l'Administració de RTVE té una durada de 6 anys i que la meitat s'haurien d'haver renovat fa un any i mig. Cobren uns 120.000 euros anuals, amb dret a cotxe amb conductor, un assessor i una secretària.

No van tardar gaire en revocar aquesta decisió per la oposició i malestar que va crear entre els treballadors de la Corporació i els sectors de l'opinió pública. I que esperaven?

Aquestes persones no son dignes de tenir aquest càrrec i haurien de ser revocades per aquells que les van nombrar. Tan sols tenim al conseller proposat per CCOO que va dimitir per petició del sindicat.

La llibertat d'expressió i d'informació és sagrada, acabar amb aquesta llibertat és acabar amb la democràcia i això sembla ser massa fàcil quan s'utilitzen aquests recursos.

No podem oblidar als "grans" de TVE dins l'era Aznar, especialment a l'Alfredo Urdaci. Recordeu l'onze-M?

Publicat el 03.10.2011 a Tribuna Ganxona

 

Les llengües oblidades

Aquest passat dilluns ens hem trobat amb la noticia que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra la Llei de l'Aranès aprovada al Parlament de Catalunya. 

Desprès d'això i del que està passant amb el català, he volgut informar-me una mica sobre les diferents llengües que es parlen en el món i les que poden estar en perill de passar a l'oblit.

És difícil acceptar que de les 7.000 llengües riques i variades que es parlen avui dia, es creu que només la meitat es faran servir al final del segle, llevat de fer un esforç per salvar-les. Si hi ha gent que es pot comunicar sense elles, per a què es necessiten?

Hi ha un famós exemple: Els esquimals tenen moltes paraules per descriure el que nosaltres simplement diem "neu". Això suggereix que hi ha una riquesa en moltes de les llengües que la seva traducció es perdria completament. Quan es perd una llengua correm el risc de perdre els diferents i variats conceptes i matisos que la componen, perdre part de la cultura, del lligam que ens uneix, de les nostres arrels i de l'orgull de pertànyer a una família que ha perdurat a través dels segles.

La crida després del document publicat Llengües en Perill elaborat per la National Science Foundation i la National Endowment for the Humanities dels EUA, va fer que el govern  invertís la quantitat de 3.0 milions de dòlars per finançar i preservar les llengües que estan desapareixent.

El projecte vol referir-se a com la gent expressa les seves idees, con les societats s'adapten i com ha evolucionat la història humana.

Algunes d'aquestes llengües són parlades per menys de trenta ancians, i el jovent no les està aprenent, de manera que hi ha una necessitat immediata de restaurar-les.

A continuació us presento deu dels idiomes que els investigadors estan tractant de salvar, juntament amb enllaços als seus programes:

Bangime - Nord de Bali

Navajo  - Sud-oest dels EUA

Koasati - Louisiana

Wichita - Oklahoma

Arawak - Brasil

Máihiki - Perú

Cherokee - Sud-est dels EUA

Txetxè - El Caucas

Sud-est Tepehuanes - Mèxic

Defaka - Nigèria

No podem permetre que les llengües es perdin i no podem permetre que la seva riquesa passi a l'oblid. 

Publicat el 25.09.2011 a Tribuna Ganxona

11/09 i 22/07: doctrines

Coincidint amb la nostra Diada, a Nova York varen commemorar el desè aniversari del 9/11 (11/09 como ho escriuríem aquí). L'atac a persones que no es podien defensar va ser fulminant. El recordatori de la gent que va morir aquell dia l'hem tingut amb imatges, vídeos i entrevistes als que van sobreviure i als familiars. El total de morts aquell dia: 2.819.

La doctrina Bush, codificada en la retòrica cristiana, va posar en marxa una lluita per la democràcia i la llibertat i va enviar el país a la guerra.

Enmig del dol del 9/11, les víctimes dels més de 137.000 civils que s'estima que han mort violentament en les guerres subsegüents a l'Afganistan i l'Iraq, són invisibles.

Sens dubte, els familiars de les víctimes del 9/11 mereixen plorar les seves pèrdues, però quan el dol es converteix en un espectacle públic fa que el xec en blanc per l'estat de guerra dels Estats Units es mantingui, el finançament d'un viatge sense fi a l'infern. S'han utilitzat els morts de les torres bessones com a explicació de la seva pròpia bondat per acabar amb el "mal" i que la societat acceptés i encoratgés aquestes guerres.

El lingüista, filòsof i activista nord-americà Noam Chomsky va argumentar recentment que Bin Laden no podria haver desitjat un millor aliat que els EUA. El prendre mesures enèrgiques contra els musulmans del país i de l'estranger amb una retòrica d'odi, ha provocat una radicalització que Bin Laden no podria haver generat per si sol.

El 22 de juliol d'enguany, Noruega va patir la mort de 8 persones per una bomba i de 69 joves que estaven en un campament d'estiu del Partit Laborista Noruec. Sent les dues accions terroristes completament diferents, una cosa que si els ha unit ha sigut el dol nacional.

Però el discurs de'n Bush amb el del primer ministre de Noruega, Jan Stoltenberg, han sigut completament diferents. Aquest últim insisteix en aturar la mort i l'assassinat a través de l'obertura i calidesa. "Aquest és l'escut contra la violència, aquesta és la seva espasa. La fe en la vida humana, la fe en els valors humans. S'ha dit "ull per ull" però jo us dic: no lluitar contra aquells que us farà mal. El mal pot matar una persona però mai pot derrotar un poble. Aquesta és una marxa per la comunitat, una marxa per la democràcia i una marxa cap a la tolerància."

Els dos líders fan una crida als mateixos valors d'obertura i llibertat, però en la doctrina de Bush aquesta crida es va iniciar amb la marxa dels soldats armats. En la doctrina Stoltenberg la crida és una marxa pacifica de civils armats amb torxes per il·luminar la foscor. Pregunteu-vos quina doctrina és la millor.

Publicat el 17.09.2011 aTribuna Ganxona

 

Català? Castellà?

Desprès del nostre problemàtic Estatut, el mes de maig, el TS va donar la raó a tres famílies catalanes que reclamaven el seu dret a la escolarització en castellà i va dir que la llengua castellana havia de ser vehicular a l'escola. Aquest passat 28 d'agost el TSJC va donar dos mesos de termini perquè Ensenyament adopti les mesures necessàries pel seu compliment. Les opinions d'uns i d'altres no s'han fet esperar. Aquesta setmana els diaris, els correus electrònics i els blocs en van plens.

Traient allò que jo personalment pugui opinar sobre aquest tema, doncs tampoc vull repetir el que molts ja han dit, hi ha una frase en castellà que m'agrada: "Hechos son amores y no buenas razones".

L'avaluació que fa el Ministeri d'Educació als alumnes de 4t de primària i de 2n d'ESO, exigida per la llei orgànica d'Educació, ens pot fer veure que hi ha molta gent que vol ignorar els resultats, incloent el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ens trobem que en les probes de castellà, a tot l'Estat Espanyol la nota mitjana se situa en 500 punts. Ves per on, l'alumnat a Catalunya de 4t de primària ha sortit amb una mitja de 502 punts per sobre d'Andalusia, Múrcia, País Basc, Extremadura, Galícia, Canàries i Balears. Els de 2n d'ESO també han sortit amb la mateixa puntuació per sobre de les Balears, País Valencià, Canàries, Galícia, Extremadura i Andalusia.

Estem, es pot dir, en una situació de mediocritat pel que fa al aprenentatge del castellà a les escoles, però és la immersió lingüística la culpable? No hi han altres comunitats que estan per sota Catalunya i l'única llengua que hi aprenen és el castellà? Aquestes tres famílies hagueren estat més contentes portant els seus fills a estudiar a una escola d'un nivell d'ensenyança del castellà inferior a Catalunya, però tenint el castellà com a única llengua? Segur que sí.

Així com el Ministeri d'Educació fa l'avaluació del castellà també ho fa de les matemàtiques, ciències socials i d'altres assignatures. Catalunya ha sortit just per sobre la mitjana. Podem dir que s'han d'invertir més esforços per tenir una més bona educació, però que no em vinguin en que l'ensenyança del català fa que els estudiants de Catalunya no aprenguin el castellà. Per favor!

Publicat el 10.09.2011 a Tribuna Ganxona

 

Viure de préstec

Una de les noticies que hem vist tots aquesta setmana, és la caiguda de nombre d'hipoteques. La veritat és que m'ha estranyat veure-ho com una noticia doncs és completament lògic quan hi ha tanta gent aturada. He pensat en anys enrere quan la gent no comprava pisos ni cases i el que feia era llogar-les.

El pis on vaig néixer i viure era de lloguer i com nosaltres, el 90% de famílies. La compra era, en aquell temps molt cara però és que a la gent ni se li passava pel cap comprar un habitatge. Estic parlant d'un temps en què un Seat 600 valia entre 65 i 70 mil pessetes i el sou d'un treballador era d'unes 2.000 pessetes al mes. És com si avui en dia, un treballador que guanyi 1.300€ al mes es comprés un cotxe semblant al 600 per 42.250€, però la diferència és que el 600 l'havies d'haver pagat 3 mesos abans de la seva entrega i tenia una llista d'espera d'entre un i tres anys. En altres paraules, si un no estalviava, no podia comprar res. Les coses han canviat molt. Els habitatges s'han anat comprant amb hipoteques de 25, 30 i fins a 40 anys i els cotxes amb crèdits de 5 i 10 anys. Les targetes de crèdit i les condicions de pagaments mensuals a diferents botigues, als dentistes i molts d'altres, fan que visquem de préstec la nostra vida. Fa bastants anys me'n recordo que un amic em va dir: "Si el govern s'endeuta de la manera que s'endeuta, perquè no ho pot fer una família normal?" Tot té les seves conseqüències i les estem vivint.

Ara ens trobem que els contractes temporals es poden allargar, que els contractes de formació s'amplien fins els trenta anys. El primer que em va venir al cap al llegir-ho va ser: "Com podrà aquesta gent formar una família?" Sabem de sobres que la natalitat ha baixat molt i què l'edat en que es tenen els primers fills ha augmentat i sabem que no falta gaire perquè en aquest país hi hagi més gent jubilada que treballant. Quines opcions els hi donen per buscar habitatge? Cap ni una. Si un lloga un pis, avui en dia, volen el contracte, avals del banc i un bon dipòsit. Si algú el vol comprar, el banc rebutjarà concedir-li cap tipus d'hipoteca. Menys atur? Segurament, però amb un jovent que viurà a casa dels pares fins aconseguir un mínim de seguretat en la feina.

Però no us amoïneu, perquè no importa el que guanyis i el contracte que tinguis, d'alguna manera faran les mil i una filigranes perquè puguis seguir comprant, comprant i comprant.

Publicat el 03.09.2011 a Tribuna Ganxona

 

Aprendre d'un nen

De vegades, les coses més normals i que veiem amb els nostres ulls dia sí i dia també, són a les que menys importància donem. L'exemple que dono ara és potser el que m'ha fet adonar que les coses poden ser molt més senzilles de les que ens pensem.

Un nen de 13 anys, l'Aidan Dwyer, caminava un dia pel bosc durant l'hivern i mirant cap amunt, es va fixar amb les branques nues de fulles que hi havien per sobre d'ell. Aquelles branques no semblaven estar creixent a l'atzar. Així que va prendre algunes mesures dels angles de les branques, va fer uns números i, sense adonar-se'n, es va trobar que l'omnipresent Successió de Fibonacci estava darrera de tot. Sospitava que hi havia alguna raó. Que els arbres utilitzaven aquest model per obtenir més llum.

Així que va fer un experiment. Utilitzant el mateix nombre de cèl·lules solars es van construir dos models de treball. Un d'ells era el règim tradicional: tots els panells plans en una sola placa plana. L'altre utilitzant la Succesiió de Fibonaci per a crear el mateix patró en espiral que va observar en els arbres. Els resultats? L'homenet ens informa:"El disseny de l'arbre ha creat un 20% més d'electricitat i recull dues hores més de llum solar durant el dia. Però els resultats més interessants van ser al desembre, quan el sol estava en el seu punt més baix en el cel. El disseny de l'arbre va crear un 50% més d'electricitat i el temps de recollida de la llum solar era fins a un 50% més".

Aquest noi acaba de guanyar el premi de jove naturalista del Museu Americà d'Història Natural.

Potser que tots comencem a obrir una mica més els ulls i comencem a aprendre de la saviesa de la naturalesa que ens envolta.

Publicat el 27.08.2011 a Tribuna Ganxona

 

Condons (poc) catòlics

La Jornada Mundial de la Joventut, una "gran trobada de tot el món amb el Papa", s'està fent aquests dies a Madrid. Els joves catòlics de tot el món es reuneixen per assistir a concerts, visitar museus, tenir sessions de catequesi amb bisbes i celebrar la Missa amb el Papa. Durant els últims anys, l'organització catòlica Catholics for Choice (Catòlics per Elecció) amb base als Estats Units, ha fet publicitat en tanques i a les estacions de metro com a part de la seva campanya a les ciutats on se celebra la Jornada Mundial de la Joventut, amb el lema Condoms4life (condons de per vida). Aquest any, però, els anuncis han estat prohibits.

Catholics for Choice, una organització que s'esforça a ser una expressió del catolicisme tal com és viscut per la gent normal, havia reunit una sèrie d'anuncis d'agraïment al Papa Benet XVI per reconèixer, estranyament, que els condons poden fer el bé. Els anuncis, que pretenien posar a Madrid, van ser rebutjats per Publimedia, una agència de publicitat amb seu a Madrid.

En un comunicat de premsa, el president de CFC Jon O'Brien va defensar els anuncis. "Com catòlics, donàvem suport a l'afirmació del Papa Benet XVI que els condons poden salvar vides" va dir. "Aquest va ser un gran avenç en la posició de la jerarquia en l'ús de condons. Com pot ser ofensiu pels catòlics donar suport a la posició del Papa?"

 El debat gira a l'entorn dels comentaris confusos del Papa el novembre passat, quan va declarar que l'ús del condó, que ha estat condemnat per l'Església Catòlica, a vegades era moralment acceptable si s'utilitzava per evitar un mal major moral (és a dir, la transmissió del VIH). El comentari va ser confús i no concloent, però no restringeix als catòlics el missatge d'elecció, el que posa en relleu el fet de que molts catòlics fan servir els anticonceptius, independentment de la posició de la jerarquia de l'Església sobre el tema.

No està clar per què Madrid ha rebutjat els anuncis quan han sigut un èxit en altres celebracions de la Jornada Mundial de la Joventut. Però una cosa és certa: els bons catòlics fan servir condons i els joves catòlics ho saben.

Com a punt final, he de dir de que m'he assabentat d'això a través de la premsa americana, perquè aquí no he trobat res sobre aquest tema.

Publicat el 20.08.2011 a Tribuna Ganxona

Les revoltes

Quan vaig deixar Barcelona per anar a viure a Londres i, al cap d'uns mesos, vaig veure pel carrer una manifestació, vaig al·lucinar. Venia d'un país on encara estàvem sota el poder de Franco i les manifestacions estaven prohibides. Era normal que algú acabés ferit i/o mort degut als trets "a l'aire" per part de la policia i hi havia una quantitat de detencions que moltes vegades acabaven en tortures dins les comissaries, especialment quan et portaven a la de la Via Laietana. Es començava una manifestació i, a la que apareixia la policia, campi qui pugui: portals de cases, carrerons, el que fos per pura protecció. El que em va sorprendre a Londres, va ser veure com milers de manifestants anaven pel carrer cridant les seves consignes i uns quants policies al costat, seguint la marxa, parlant amb ells i sense cap arma de foc.

Temps era temps. Quan van pujar les taxes a les universitats d'Anglaterra vàrem veure les revoltes pels carrers de Londres i no em creia que aquella era la ciutat on vaig estar vivint deu anys de la meva vida. No, alguna cosa havia canviat.

Ara ens trobem amb les disturbis que van començar al barri de Tottenham per la mort a trets d'un home per part de la policia. Els disturbis s'han estès a altres barris de Londres i a ciutats com la de Birmingham, Bristol, Liverpool, Manchester o Leeds. Sembla com si d'una bomba de rellotgeria es tractés, com si estiguessin esperant que alguna cosa els fes explotar. El vandalisme, els saquejos i l'extrema violència s'ha fet notar entre el jovent d'aquell país.

Segons el diari britànic, The Guardian, els experts han dit que l'"exclusió social" és la raó dels disturbis. Segons el New York Times, tot és degut a les retallades en els programes socials.

Aquests disturbis estan passant a barris i ciutats on la immigració és alta. També ho era quan jo estava allí. Qui no anava a comprar al popular corner shop (botiga de la cantonada), regentada majoritàriament per paquistanesos? Vaig viure en diferents barris de Londres: Battersea, Tooting i Greenwich. A tots ells hi havia barreja tant de races com de països i tots convivíem sense cap problema. El major problema és la formació de guetos, ens està passant aquí també com per exemple, a Salt, Vic i d'altres indrets i ja sabem els problemes que aquest fet genera. La desconfiança entre uns i altres s'ha anat intensificant. Mai hi pot haver una bona convivència separant les persones per raça i nacionalitat. A sobre, ens ha vingut una època de crisis en què s'han perdut feines i els ulls es fixen en els nouvinguts o no tan nouvinguts, perquè sovint son persones de pares estrangers nascudes al país. Els recels i els odis es generen i els culpen de no poder tenir una feina digna. Malauradament també ens trobem que aquests barris i ciutats son les més humils, on hi ha menys feina i més aturats. La frustració i la animadversió és gran. Però tampoc crec que tot vingui per aquesta banda, encara que si en part.

Una de les coses que més m'ha sorprès és que els supermercats no han estat saquejats, cosa que, en part, entendria quan la gent sense feina i amb les retallades socials no pot arribar a finals de mes per posar un plat a taula. Ens hem trobat que la majoria de saquejos han sigut a botigues de televisions, de telefonia mòbil i d'altres coses que teòricament son "innecessàries" per viure. En una paraula, consumisme. Trist saber que entre tots hem creat una societat de consum on hom vol estar equiparat a qualsevol veí o amic, on la gent es valora pel que té i no pel que és.

Ens trobem també amb els incendis de cases, de botigues, destrosses pel fet de voler destrossar. El poc respecte que es té envers al que et rodeja, al teu barri, al teu veí, a la teva ciutat. Mares a les portes cridant que no toquessin casa seva perquè tenien criatures petites dormint. Gent que ha perdut la llar, gent que ha perdut el seu negoci, gent que ho ha perdut tot. Els danys materials són incalculables, però els danys morals també.

És jovent que no té res, que no té feina, que no tan sols està malament però que empitjorarà. Veuen com el govern rescata els bancs i com l'aixeta de les ajudes socials es tanca. No tenen res a perdre. I no els vull justificar perquè estic completament en contra de cap signe de violència, crec que hi ha altres camins.

Aquestes revoltes poden o no ser controlades per la policia i/o l'exèrcit, amb bales de goma i/o amb mànegues d'aigua, però la ira, la frustració i el desencís no acaba amb el control d'una revolta. El govern ha d'analitzar temes com l'educació, la inversió per fomentar el treball i les ajudes socials. A no ser que hi posin solució, una altre bomba de rellotgeria pot sorgir un altre vegada i ja sabem quines son les conseqüències. 

Publicat el 13.08.2011 a Tribuna Ganxona

 

El dejú

Moltes religions recomanen seguir el dejú durant un temps. No sé vosaltres, però quan era petita a casa, no fèiem dejú però sí abstinència i què significava fer abstinència? Doncs que cada divendres durant l'època de quaresma ens era prohibit menjar carn i la mare ens feia un menú basat en peix. El resultat d'aquella abstinència no era el que es buscava doncs per nosaltres era quasi con una festa. El peix, en aquella època, era més car que la carn i menjar-ne era tot un luxe.

En el meu parer crec que el dejú és bo. Perquè? La persona crea uns hàbits alimentaris a la seva vida que acaben sent una necessitat pel seu cos. El fet de saber-los restringir fa que ens deslliguem d'aquest hàbits aconseguint una millor fortalesa. I no parlo per experiència pròpia perquè soc la persona més feble que mai us heu trobat (especialment per les vegades que he volgut deixar de fumar, ho reconec).

Si explico això és perquè m'ho ha fet reviure el fet d'haver llegit l'article "És fàcil fer el Ramadà a Espanya a 40 graus?" a El País. Com molts de vosaltres sabeu, aquest passat dilluns va començar el mes del Ramadà en què els musulmans tenen prohibit menjar, beure i mantenir relacions sexuals des de l'alba fins que el dia s'enfosqueix. A més a més és una època que dediquen a la oració, meditació i un apropament a Déu. Em sembla molt bé que els musulmans facin el Ramadà i admiro la seva voluntat. Jo, com he dit abans, seria incapaç. Ara bé, el que no entenc és com uns fan el seu dejú més llarg que d'altres depenent de la situació geogràfica en què estan. Què passa amb aquells que estan a l'hemisferi nord que tenen el sol de mitjanit? I si el Ramadà coincideix a l'hivern i no veuen el sol ni que vulguin?

Es creu que va ser en l'any 610 que l'Alcorà va ser revelat al profeta Mahoma a Aràbia Saudita. Si mirem a quina hora surt el sol i a quina hora es pon, veurem que hi ha diferència. Aquest mes d'Agost, a l'Aràbia Saudita, el sol surt a les 5:50 hores i es pon a les 18:42. Si ho comparem amb Girona, a nosaltres ens surt a les 6:42 i és pon a les 21:08, i no diguem la diferència amb els països del nord!! No és que vulgui canviar les seves lleis sagrades però crec sincerament que l'horari hauria de coincidir amb el de l'Aràbia Saudita.

En la lectura de qualsevol llibre sagrat, sempre s'ha de tenir en compte la geografia, el clima i en quina situació estava el poble en aquella època. Potser ens donaria una comprensió més àmplia i eliminaria uns dogmes que moltes vegades veiem com injustos.

Publicat el 06.08.2100 a Tribuna Ganxona

 

Restaurants on només pagues el que pots pagar.

En Shaich i la seva família van passar un temps de voluntaris en menjadors de beneficència i rebosts d'aliments on la gent feia cua per aconseguir un mos de pa. L'experiència la van trobar deshumanitzant i que robava al poble de qualsevol dignitat que pogueren tenir. En Ron Shaich va pensar de quina manera podia fer que aquesta gent pogués menjar en el mateix lloc que els altres, amb la mateixa dignitat i poder reconstruir una mica la seva confiança.

L'any passat va obrir una cafeteria, el "Panera Bread" a Clayton, Missouri amb el lema "paga el que pots pagar". Va tenir un èxit rotund i des d'aleshores ha obert dos altres llocs, un a Dearborn, Michigan i un altre a Portland, Oregó. L'objectiu és que la gent amb més mitjans poden ajudar a compensar els que tenen menys. En Shaich afirma que aproximadament el 60 per cent dels clients paguen el preu de venda suggerit, el 20 per cent paga extra, i un altre 20 per cent paguen menys o gens. No hi ha ni caixers ni caixes registradores, tan sols caixes per donacions per poder preservar la dignitat dels clients. Molts dels que no poden contribuir monetàriament ofereixen el seu temps i esforç dins la cafeteria el que fa que els costos d'explotació del negoci es redueixin.

La Fundació "Panera Cares" està basada en que l'alimentació és un dret, no un privilegi.

Els seus 3 pilars per l'èxit són:

1.- Sense ànim de lucre.- Els clients aconsegueixen que qualsevol quantitat extra que paguen es remunta a donar suport als necessitats.

2.- Preus reals.- Si els clients saben el valor real dels elements del menú, s'han de sentir còmodes pagant el preu complet o, potser, una mica més quan es pot.

3.- Humanitat.- En posar una cara de benvinguda davant, és més difícil que els clients més "llestos", s'anotin un dinar gratuït.

És d'admirar que quan una persona veu com afecta la crisis al seu voltant, quan veu que les ajudes del govern són insuficients i quan veu totes les misèries que l'acompanyen, pot arribar a idear quelcom per ajudar i fer-ho realitat. La meva sincera enhorabona.

En relació al drama de Noruega

La tragèdia de la setmana passada a Noruega ha deixat al món sorprès. La magnitud de la massacre és difícil de comprendre. El drama d'Oslo és una mostra més del perill que comporta l'extensió i propagació de les ideologies extremistes, lligades a l'onada de populisme polític que travessa Europa en els últims temps.

En el seu llibre Populismes: la pendent fatal, que va publicar en Dominique Reynié el passat mes d'abril posa, entre d'altres coses, "el nacionalisme, la xenofòbia, l'autoritarisme, la desqualificació de la classe dirigent i dels mitjans de comunicació, l'atracció envers aquestes doctrines de les classes populars, no són noves. Ja va passar en els anys trenta, a continuació de la crisi econòmica mundial. I ja sabem quin va ser el final". L'autor afirma que l'esquerra s'ha debilitat (actualment a la UE sols hi ha dos governs d'esquerra: Xipre i l'Estat espanyol) ja que una part creixen de l'electorat popular s'ha passat de l'esquerra a la dreta populista i extremista.

El que és realment perillós és com alguns periodistes de mitjans de comunicació simpatitzants de la dreta han entès i, en part, han defensat aquesta massacre. No els posaré tots aquí ni tampoc els seus noms, perquè la llista seria llarga però us en deixo quatre ratlles perquè us feu, encara que sigui, una petita idea.

"És simplement una visió de futur davant de la pujada de la islamització d'Europa" (França) "Anders Behring Breivik és responsable dels seus actes. Si algú li incitava a la violència, era la supremacia islàmica. Si hi ha alguna cosa que li va incitar a la violència, era la política euromediterrània" (EUA) "Vivim en un món en què són perfectament felices milions de dones que avorten i desprès s'exigeix saber per què Anders Breivik Behring va esdevenir el sarcoma humà que realment és." (EUA) "Zapatero condemna l'atemptat de Noruega mentre legitimitza a ETA" (Espanya)

Com és pot lluitar contra l'extremisme i el terrorisme? N'hi haurà prou amb el fi de la crisis? No ho crec. És necessari una lluita ideològica des de casa, des de les escoles inculcant valors de convivència i no d'exclusió. És necessari una denuncia constant de cap a on porten les doctrines d'aïllament i les ideologies. És necessari una regeneració del sistema democràtic.

Publicat el 30.07.2011 a Tribuna Ganxona