El cas de Wilman Villar: a qui hem de creure?

Tots ens vàrem assabentar, pels mitjans de comunicació, de la mort del cubà Wilman Villar a la presó i en vaga de fam. El fet de que estès a la presó per ser un opositor al règim cubà, no ens va estranyar ni tampoc la noticia sobre la seva mort. Els crits en contra l'actual gobern no s'han fet esperar. 

Aquest diumenge passat, les Damas de Blanco, li van rendir homenatge a L'Habana: "Hoy es un dia que el pueblo de Cuba, las Damas de Blanco, y la oposición interna en Cuba, están de luto, puesto que hemos perdido la vida de un joven de 31 años, un hombre digno, un hombre que no debió morir" va dir Berta Soler, líder del grup.

Que era un opositor, sembla que tothom hi està d'acord. Que no havia de morir, també hi estem. Ara, que va anar a la presó per aser contrari al govern, sembla que no està tan clar.

Segons altres fonts, en Wilman Villar va ser detingut quan la mare de la seva dona va trucar a les autoritats locals perquè vinguessin a ajudar a la seva filla. Segons s'ha dit, aquest l'estava apallissant. Els seus fills dormint, es varen despertar en sentir els crits de la mare i els tenen com a testimonis del maltractament. Inclús han ensenyat als mitjans de comunicació el certificat mèdic de quan van examinar la seva dona Maritza. On és aquest certificat? Buscant per internet tan sols l'he pogut trobar en un bloc i l'he posat sobre mateix d'aquest escrit, encara que he d'admetre que és dificil poder llegir el què hi ha escrit.

Segurament mai sabrem exactament el què va passar i qui s'inventa coses. És molt fàcil vanagloriar la imatge d'algú que ha mort (ens ha passat recentment en aquest país) però els fets són els fets i no podem donar per bo tot el que llegim o escoltem.

Les protestes diplomàtiques que ha produït aquesta mort han sigut moltes però, al juliol del 2011 en una presó de Terol, va morir un home desprès de cinc mesos d'estar en vaga de fam. Hem de saber que aquest home era un pres comú i no era opositor de cap govern. Sembla que el silenci diplomàtic en aquests casos, és normal com ho és en molts altres països que es considera que tenen un govern democràtic.

Publicat el 28.01.2012 a Tribuna Ganxona

 

Aràbia Saudita, aliada d'Occident

Aquest desembre, al diari britànic Daily Mail hi va sortir una noticia que deia: "Els llibres de text lliurats a les escoles a l'Aràbia Saudita, ensenyen als nens com tallar les mans i els peus d'un lladre sota la llei Sharia. Els llibres, pagats i impresos pel govern, també diuen que els adolescents jueus han de ser exterminats i els homosexuals han de ser condemnats a mort. Aquí és on comença el terrorisme, en el sistema educatiu... Els llibres de text es van imprimir per l'any acadèmic 2010-2011. Les dones són descrites com febles i irresponsables. En un dels llibres per a alumnes de novè grau, se'ls ensenya que l'aniquilació del poble jueu és imprescindible. Si li ensenyes a sis milions de nens en aquests anys tan importants de la seva vida, si hi queda instal·lat en el seu cervell, no és estrany que hi hagin tants saudites suïcides", va dir un redactor.

Hem de recordar que en el febrer de 2002 Aràbia Saudita va reconèixer per primera vegada que 15 dels segrestadors suïcides de l'11-S eren ciutadans saudites, però va dir que el regne, no tenia cap responsabilitat de les seves accions. El ministre de l'Interior, el príncep Nayef, va dir que els líders d'Aràbia es van sorprendre quan es van assabentar que els 15 segrestadors eren del seu país.

The Economist Intelligence Unit en el 2011 va fer un informe sobre la democràcia i va examinar 167 països sobre la base de l'efectivitat d'un govern i dels seus ciutadans per tenir una societat oberta, amb llibertat de premsa i eleccions lliures i justes, entre d'altres categories. Aràbia Saudita es va situar en el lloc 161 (de 167). Curiosament, ara que l'Iran està en el punt de mira, es va situar al lloc 159.

No podem oblidar la noticia dels avions F-15 que els EUA han venut a l'Aràbia Saudita com a part dels 60 mil milions de dòlars contractats en què tan sols els avions ja componen la meitat d'aquest import. James N. Miller, subsecretari principal adjunt de Defensa i Andrew Shapiro, secretari d'Estat adjunt per a assumptes polític-militars, han posat èmfasi en l'estreta relació militar entre els dos països. "Els Estats Units estan fermament compromesos amb la seguretat del Regne d'Aràbia Saudita, com ho han estat durant gairebé set dècades, i, de manera més àmplia, els Estats Units i Aràbia Saudita tenen un fort interès mutu en la seguretat i l'estabilitat del Golf", segons Miller. "Aquest acord reforça la relació forta i duradora entre els Estats Units i Aràbia Saudita", va dir Shapiro. "Això demostra el compromís dels EUA a la forta capacitat defensiva d'Aràbia com un component clau per la seguretat regional."

Hom es pregunta qui són els bons i qui són els dolents, però potser la pregunta no és la correcta, la correcta seria: quins països són els rics i quins els pobres?.

Publicat el 14.01.2012 a Tribuna Ganxona 

 

Retallades i impostos

Estem en època de retallades i de pujades d'impostos. Fa mal, fa molt mal i especialment quan s'està atacant un estat de benestar que ha costat tants d'anys aconseguir.

No explicaré aquí de les obres d'infraestructura que s'han fet i que han sigut inútils, ni dels privilegis de molts polítics, ni del que es don a la casa Reial, ni moltes coses més que podria omplir fulls i fulls però que són de tothom conegudes a través dels mitjans de comunicació.

D'allò que vull escriure aquí és de la nostra educació, la de l'ull viu, la de voler enganyar, la de voler tenir més del que ens pertoca. El 3 de desembre vaig escriure sobre una enquesta que es va fer i en la qual el 75% creia que si la gent no enganyava més a Hisenda era per por a una inspecció. I és en aquest fet en el que vull insistir, perquè ho veiem dia si i dia també.

Quants de vosaltres heu treballat d'estranquis, fent els famosos "remiendos"? Quants empresaris fan nòmines als seus treballadors més baixes del que realment cobren? Quants de vosaltres si us ha vingut un paleta o un lampista a casa heu demanat la factura sense IVA? O ells mateixos han preguntat si la volíeu amb o sense IVA? Quants de vosaltres heu estat a l'atur però també heu estat treballant? Quants de vosaltres a la declaració de la renda heu fet ballar els números perquè us sortís negativa? Quants empresaris tenen doble comptabilitat? Quants empresaris immobiliaris, en èpoques de la bombolla, han tret els diners fora del país?

La responsabilitat i la conscienciació de pagar impostos és necessària. Sense impostos ens quedem sense estat de benestar, sense impostos ens quedem sense infraestructures, sense impostos ens quedem sense cultura.

El problema esdevé quan els que acaben pagant impostos són aquells que tenen una nòmina legal, aquells que tenen uns bens immobles al seu nom, aquells que ho declaren tot i acaben sempre sent els mateixos (que, com a les preguntes anteriors, de segur que han pagat alguna factura sense IVA).

En els mitjans de comunicació ens surten i ens ha sortit noms com els d'Urdangarin, Camps, Millet i molts més. I em pregunto si ells no estan fent/han fet el mateix que nosaltres a major escala (perquè la seva posició ho ha permès). És més puta una dona que cobri 100.000€ que una que en cobri 60€ pel serveis?

Fins que no canviem la nostra mentalitat i educació, malauradament, tot seguirà igual.

Publicat el 07.01.2012 a Tribuna Ganxona