De sous vitalicis

La raó per la qual els expresidents del Govern espanyol estan cobrant un sou vitalici no és altre que evitar que la informació que posseeixen com expresidents perjudiqui els interessos de l'Estat. En altres paraules, és una manera de mantenir-los en silenci.

Ens trobem que, en la actualitat, tots els expresidents cobren una paga vitalícia de 80.000 euros anuals excepte Felipe González cobra, a més a més, 126.000 euros anuals de Gas Natural i en José Mª Aznar 200.000 anuals d'Endesa.

Al meu entendre la informació privilegiada que pot tenir un expresident no pot ser usada per interessos propis o per interès d'una empresa privada. És per això que crec que haurien de cobrar aquesta pensió vitalícia i que, per llei, s'hauria de prohibir la seva participació en el sector privat.

Aquest passat dimarts dia 14, al Congrés dels Diputats es va debatre el pagament d'aquests sous. El PP, PSOE i CIU van unificar els seus vots per blindar el dret a la prestació vitalícia i a la NO prohibició d'aquests a participar en empreses del sector privat.

I així anem...

Publicat el 18.02.2012 a Tribuna Ganxona

 

Visca la Cultura!

És ben bé que la simpatia que podria tenir cap a l'Arantxa Sánchez Vicario s'ha esvaït completament. Com és sabut, ha publicat la seva biografia i sembla que ha tret a la llum tots els draps bruts. Tots?

Partint de la base que qui publica la seva pròpia biografia escriu allò que li sembla bé i el que no s'ho calla, m'agafo amb pinces el que diu. No he llegit el llibre i, sincerament, no el penso llegir.

Si mai he llegit una biografia, és aquella que ha sigut escrita per una tercera persona, aquella persona que ha dedicat temps i esforç a fer una acurada investigació, una biografia que, la majoria de vegades, no ha estat autoritzada.

No nego que la relació que ha tingut l'Arantxa amb la seva família sigui dolenta i, com ella diu, dolorosa, però perquè publicar-ho? Es veu que tenia una necessitat vital de explicar-ho i que no podia seguir simulant una relació inexistent. Ara us pregunto: Mai us heu plantejat quina relació tenia l'Arantxa amb els seus pares? De segur que no us ha interessat mai.

La necessitat vital de explicar-ho ha de ser a través d'un llibre perquè tothom se n'assabenti? Doncs sembla que l'hi ha donat resultats: La primera edició es va esgotar en una setmana i ja estan venent la segona.

Quanta gent hi ha que l'interessa saber la vida personal d'un personatge públic, especialment quan creuen que hi ha marro? Doncs es veu que n'hi ha molta i ho podem veure en programes de màxima audiència a la televisió, a les revistes i altres mitjans de comunicació. Visca la cultura!. Ben penós.

El cas de Wilman Villar: a qui hem de creure?

Tots ens vàrem assabentar, pels mitjans de comunicació, de la mort del cubà Wilman Villar a la presó i en vaga de fam. El fet de que estès a la presó per ser un opositor al règim cubà, no ens va estranyar ni tampoc la noticia sobre la seva mort. Els crits en contra l'actual gobern no s'han fet esperar. 

Aquest diumenge passat, les Damas de Blanco, li van rendir homenatge a L'Habana: "Hoy es un dia que el pueblo de Cuba, las Damas de Blanco, y la oposición interna en Cuba, están de luto, puesto que hemos perdido la vida de un joven de 31 años, un hombre digno, un hombre que no debió morir" va dir Berta Soler, líder del grup.

Que era un opositor, sembla que tothom hi està d'acord. Que no havia de morir, també hi estem. Ara, que va anar a la presó per aser contrari al govern, sembla que no està tan clar.

Segons altres fonts, en Wilman Villar va ser detingut quan la mare de la seva dona va trucar a les autoritats locals perquè vinguessin a ajudar a la seva filla. Segons s'ha dit, aquest l'estava apallissant. Els seus fills dormint, es varen despertar en sentir els crits de la mare i els tenen com a testimonis del maltractament. Inclús han ensenyat als mitjans de comunicació el certificat mèdic de quan van examinar la seva dona Maritza. On és aquest certificat? Buscant per internet tan sols l'he pogut trobar en un bloc i l'he posat sobre mateix d'aquest escrit, encara que he d'admetre que és dificil poder llegir el què hi ha escrit.

Segurament mai sabrem exactament el què va passar i qui s'inventa coses. És molt fàcil vanagloriar la imatge d'algú que ha mort (ens ha passat recentment en aquest país) però els fets són els fets i no podem donar per bo tot el que llegim o escoltem.

Les protestes diplomàtiques que ha produït aquesta mort han sigut moltes però, al juliol del 2011 en una presó de Terol, va morir un home desprès de cinc mesos d'estar en vaga de fam. Hem de saber que aquest home era un pres comú i no era opositor de cap govern. Sembla que el silenci diplomàtic en aquests casos, és normal com ho és en molts altres països que es considera que tenen un govern democràtic.

Publicat el 28.01.2012 a Tribuna Ganxona

 

Aràbia Saudita, aliada d'Occident

Aquest desembre, al diari britànic Daily Mail hi va sortir una noticia que deia: "Els llibres de text lliurats a les escoles a l'Aràbia Saudita, ensenyen als nens com tallar les mans i els peus d'un lladre sota la llei Sharia. Els llibres, pagats i impresos pel govern, també diuen que els adolescents jueus han de ser exterminats i els homosexuals han de ser condemnats a mort. Aquí és on comença el terrorisme, en el sistema educatiu... Els llibres de text es van imprimir per l'any acadèmic 2010-2011. Les dones són descrites com febles i irresponsables. En un dels llibres per a alumnes de novè grau, se'ls ensenya que l'aniquilació del poble jueu és imprescindible. Si li ensenyes a sis milions de nens en aquests anys tan importants de la seva vida, si hi queda instal·lat en el seu cervell, no és estrany que hi hagin tants saudites suïcides", va dir un redactor.

Hem de recordar que en el febrer de 2002 Aràbia Saudita va reconèixer per primera vegada que 15 dels segrestadors suïcides de l'11-S eren ciutadans saudites, però va dir que el regne, no tenia cap responsabilitat de les seves accions. El ministre de l'Interior, el príncep Nayef, va dir que els líders d'Aràbia es van sorprendre quan es van assabentar que els 15 segrestadors eren del seu país.

The Economist Intelligence Unit en el 2011 va fer un informe sobre la democràcia i va examinar 167 països sobre la base de l'efectivitat d'un govern i dels seus ciutadans per tenir una societat oberta, amb llibertat de premsa i eleccions lliures i justes, entre d'altres categories. Aràbia Saudita es va situar en el lloc 161 (de 167). Curiosament, ara que l'Iran està en el punt de mira, es va situar al lloc 159.

No podem oblidar la noticia dels avions F-15 que els EUA han venut a l'Aràbia Saudita com a part dels 60 mil milions de dòlars contractats en què tan sols els avions ja componen la meitat d'aquest import. James N. Miller, subsecretari principal adjunt de Defensa i Andrew Shapiro, secretari d'Estat adjunt per a assumptes polític-militars, han posat èmfasi en l'estreta relació militar entre els dos països. "Els Estats Units estan fermament compromesos amb la seguretat del Regne d'Aràbia Saudita, com ho han estat durant gairebé set dècades, i, de manera més àmplia, els Estats Units i Aràbia Saudita tenen un fort interès mutu en la seguretat i l'estabilitat del Golf", segons Miller. "Aquest acord reforça la relació forta i duradora entre els Estats Units i Aràbia Saudita", va dir Shapiro. "Això demostra el compromís dels EUA a la forta capacitat defensiva d'Aràbia com un component clau per la seguretat regional."

Hom es pregunta qui són els bons i qui són els dolents, però potser la pregunta no és la correcta, la correcta seria: quins països són els rics i quins els pobres?.

Publicat el 14.01.2012 a Tribuna Ganxona 

 

Retallades i impostos

Estem en època de retallades i de pujades d'impostos. Fa mal, fa molt mal i especialment quan s'està atacant un estat de benestar que ha costat tants d'anys aconseguir.

No explicaré aquí de les obres d'infraestructura que s'han fet i que han sigut inútils, ni dels privilegis de molts polítics, ni del que es don a la casa Reial, ni moltes coses més que podria omplir fulls i fulls però que són de tothom conegudes a través dels mitjans de comunicació.

D'allò que vull escriure aquí és de la nostra educació, la de l'ull viu, la de voler enganyar, la de voler tenir més del que ens pertoca. El 3 de desembre vaig escriure sobre una enquesta que es va fer i en la qual el 75% creia que si la gent no enganyava més a Hisenda era per por a una inspecció. I és en aquest fet en el que vull insistir, perquè ho veiem dia si i dia també.

Quants de vosaltres heu treballat d'estranquis, fent els famosos "remiendos"? Quants empresaris fan nòmines als seus treballadors més baixes del que realment cobren? Quants de vosaltres si us ha vingut un paleta o un lampista a casa heu demanat la factura sense IVA? O ells mateixos han preguntat si la volíeu amb o sense IVA? Quants de vosaltres heu estat a l'atur però també heu estat treballant? Quants de vosaltres a la declaració de la renda heu fet ballar els números perquè us sortís negativa? Quants empresaris tenen doble comptabilitat? Quants empresaris immobiliaris, en èpoques de la bombolla, han tret els diners fora del país?

La responsabilitat i la conscienciació de pagar impostos és necessària. Sense impostos ens quedem sense estat de benestar, sense impostos ens quedem sense infraestructures, sense impostos ens quedem sense cultura.

El problema esdevé quan els que acaben pagant impostos són aquells que tenen una nòmina legal, aquells que tenen uns bens immobles al seu nom, aquells que ho declaren tot i acaben sempre sent els mateixos (que, com a les preguntes anteriors, de segur que han pagat alguna factura sense IVA).

En els mitjans de comunicació ens surten i ens ha sortit noms com els d'Urdangarin, Camps, Millet i molts més. I em pregunto si ells no estan fent/han fet el mateix que nosaltres a major escala (perquè la seva posició ho ha permès). És més puta una dona que cobri 100.000€ que una que en cobri 60€ pel serveis?

Fins que no canviem la nostra mentalitat i educació, malauradament, tot seguirà igual.

Publicat el 07.01.2012 a Tribuna Ganxona

 

Nadal cancel·lat per seguretat

He llegit aquest conte en una pagina web i m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. L'autor és un tal Jim Rigby i l'he traduït de l'anglès jo mateixa per a l'ocasió. 

"ELLIS ISLAND - Els tres reis mags han estat detinguts quan intentaven entrar al país. Els ciutadans iraquians portaven quantitats de substàncies inflamables, conegudes com "encens" i "mirra". Encara que no duien els explosius, els experts van revelar que les dues substàncies es podrien utilitzar com un fusible per detonar una bomba més gran. Els tres presumptes terroristes anaven també carregats d'or, presumiblement per finançar la resta de la seva missió.

També implicats en la trama hi havia dos palestins que es deien Josep i Maria. Una font anònima propera a la família va escoltar a Maria presumir que el seu fill havia de "fer caure els poderosos dels seus trons i aixecaria als humils."  Pel que sembla és una crida a l'anarquia, la parella afirma que el seu fill algun dia "ajudarà als presoners a escapar la seva captivitat."  

"Aquestes persones coincideixen amb el nostre perfil de terrorista perfectament", va informar una font oficial.

Tots els sospitosos afirmen que van escoltar àngels cantant sobre una nova era d'esperança pels afligits i els pobres. Tal com un oficial de Wall Street va dir, "Aquests bojos estan parlant de bolcar tota la jerarquia econòmica i política que té el món civilitzat. No m'importa allò que alguns àngels van cantar: Déu vol l'estatus quo, per definició".

El secretari de premsa de la Casa Blanca va anunciar que seria prudent cancel·lar el Nadal fins que d'altres ficats dins la trama puguin ser detinguts. "Els asseguro que aquesta mesura és temporal. El president li encanta el Nadal tant com a qualsevol altre. La gent encara pot comprar i donar regals valuosos, però els demanem de no pensar amb la pau mundial fins després d'haver lliurat al món dels malvats. Pels nord-americans cantar "la pau a la terra, bona voluntat per a tots", és un missatge equivocat de cara als nostres enemics".

Els més forts oponents de la prohibició del Nadal eren els botiguers minoristes. "Aquesta és un tempesta dins un got d'aigua", es va queixar el propietari d'un negoci sense nom. "Un ja no pensa en el significat polític del Nadal. El Nadal no es tracta d'un salvador que portarà esperança als pobres del món, es tracta de pessebres i llums boniques. La història ha demostrat que les persones madures són perfectament capaces de cantar himnes de pau al món sense deixar de donar suport a qualsevol guerra que els nostres dirigents considerin necessaris. La gent fa molt temps que va deixar de vincular la religió amb els esdeveniments reals del món."

No se sap on estan detinguts els sospitosos, o quan el judici podria celebrar-se. Les autoritats estan demanant als ciutadans que si veuen estrangers semblants a les figures de pessebre es posin en contacte amb l'Oficina de Seguretat Nacional."

MOLT BON NADAL A TOTHOM!

Publicat el 24.12.2011 a Tribuna Ganxona

 

El dia de la solidaritat

Personalment em va desconcertar quan es va celebrar el dia de la recollida d'aliments. Tots sabem com de necessaris són aquests aliments, especialment en la època en que estem vivint i la quantitat de gent que no te un plat per posar a taula, però em vaig preguntar perquè es feia campanya tan sols un dia a l'any, quan hauria de tenir una fluïdesa constant. 

Vaig contactar amb el Banc d'Aliments per preguntar perquè, al igual que Humana té els seus contenidors de roba, no podien posar contenidors d'aliments fora dels grans supermercats. Qui és el que quan va a comprar no pot posar dins d'un d'aquests contenidors un paquet de llenties, arròs, pasta o qualsevol cosa? Em van enviar l'enllaç de les entitats receptores d'aliments. 

Si la gent es va abocar a donar aliments aquell dia va ser perquè el Banc d'Aliments va anar a casa seva, al seu poble, als seus carrers. Siguem francs, la gent no es desplaça a una entitat receptora per anar a donar un paquet d'arròs, però, en canvi sí el deixaria en un contenidor fora del supermercat. Alguna vegada que he tingut a casa quelcom que ja no em fa servei, però que crec que pot ser útil per algú altre, he trucat a la Creu Roja de la Vall d'Aro i han vingut a casa a recollir-ho. No ens volem desplaçar!.

Ara ens ve la Marató de TV3. Ens ve en unes dates (un molt bon màrqueting) en que la majoria de gent sembla que per ser Nadal i per allò de la "bona voluntat per tothom" s'aboca a recaptar i donar diners per una bona causa. També em pregunto si a la resta de l'any la bona voluntat desapareix. Sento dir que aquestes Maratons no m'agraden. Les entrevistes a gent malalta per tocar la fibra sentimental i fent ús de la demagògia.... Han d'haver-hi altres formes, altres maneres de fer-ho!


Publicat el 17.12.2011 a Tribuna Ganxona