dimarts, 27 d’abril del 2010

Beirut


No acostumen a haver gaires bones noticies en els medis de comunicació però avui n'he vist una que m'ha alegrat i m'ha donat esperança. "Cinc joves àrabs de diverses confessions han decidit començar una rebel·lió pacífica en pos del laïcisme i arrosseguen amb ells a mils de persones". Va començar aquest passat dia 25 i, la resposta social va ser tan gran que a l'endemà la imatge sortia als diaris del Líban. Val la pena llegir l'article:
http://periodismohumano.com/sociedad/el-camino-hacia-el-laicismo-arabe-empieza-en-beirut.html

En aquest article veureu les discriminacions socials que existeixen en aquest país en nom de la religió. Tot govern ha de ser laic i no pot discriminar entre una religió i un altre. Aquests nois han fet un gran pas endavant i espero que altres països els segueixin sense cap tipus de repressió. S'han de escoltar, s'ha de sentir la seva veu. Cal recordar les paraules: "Al Cèsar el que es d'en Cèsar i a Deu el que es de Deu". No podem barrejar estat amb religió. Son dos coses que han d'estar completament separades pel bon funcionament d'un país. Des d'aquí els recolzo 100% i els hi dono les gràcies per haver-me alegrat el dia.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Sant Jordi


Ens ve la diada de Sant Jordi. Els llibres s'estan anunciant per arreu, hi han entrevistes als medis de comunicació de tots aquells escriptors que han publicat algun llibre recentment i em dol que altres llibres passen a l'oblit, potser creuen que ja han tingut la seva publicitat. Això fa que un munt d'escriptors preparin / escriguin els seus llibres per a ser publicats una mica abans de Sant Jordi, cosa que no em sembla just. Crec que la lectura s'ha d'encoratjar tot l'any i no només en aquesta diada. No ho estan fent. M'agrada comprar un llibre per Sant Jordi però també m'agrada compar-lo un 7 de febrer, un 30 de març o un 17 de juny. Al igual que la rosa.... el dia de Sant Jordi em fa molta il·lusió que me la regalin però que maco seria si te la regalessin un dia quan no t'ho esperes!!!
L'altre cosa que em te intrigada i no se si algú m'ho pot contestar, perquè en aquesta diada els llibres tenen descompte i les roses augmenten de preu?

dilluns, 19 d’abril del 2010

Els polítics


Cada vegada m'avergonyeixo mes de veure als polítics que ens representen i als que ens volen representar. Veient-los junts al Parlament, al Congres, etc. em recorda un combat de boxa. Tots son retrets, els que defensen la seva postura ho fan atacant, no hi ha cap tipus d'harmonia, no hi ha cap tipus de respecte. Cada vegada va pitjor. Crec que els polítics han de defensar un poble, ha d'haver una unitat pensant en aquest poble i l'únic que fan es buscar el poder i/o defensar-lo. Les vegades que hem rigut incrèduls quan ens han ensenyat vídeos de gent que ha arribat a les mans al Japó o a algun altre país dins d'aquestes institucions, aquí, si poguessin també ho farien, no m'estranyaria. Sembla ja que s'hagi creat un odi entre uns i els altres, comença a ser denigrant. Sempre he cregut en la política però ja es hora de que els polítics creguin en ella també. Aquest país, aquest poble, no pot anar bé si els que ens han d'ajudar ens mostren aquests tipus d'espectacles. Potser soc una idealista, potser estic parlant d'una utopia però no fa gens de mal poder somiar i aquests somnis son els que em creen la il·lusió d'un futur millor.

dijous, 15 d’abril del 2010

La invasió a la nostra vida


Quan ens deixaran tranquils? Els telèfons no paren de trucar per explicar les "millors" ofertes de telefonia i ADSL. Trucades de companyies de gas i d'electricitat. Venen inclús a la porta de casa. Els correus et venen plens d'ofertes de feines a temps complert o temps parcial amb uns ingressos molt superiors al que es una feina "normal" amb companyies que volen fer blanqueig de diners. Mes correus.... la Viagra i 50 mil pastilles mes que et surten a preus reduïts i els pots comprar a no se quin país.
Senyors, si no estic contenta amb el servei de la meva telefonia, de la meva companyia de gas i/o d'electricitat, no es preocupin que m'informaré tota soleta de les ofertes que hi han al mercat i ho faré en el temps que jo vulgui dedicar-hi, però per favor, deixeu-me tranquil·la quan treballo o quan estic a casa llegint, mirant la TV o sopant. Si busco una feina, aniré als mitjans que tenim coneguts, em mouré, compraré diaris i miraré els anuncis, però no m'escriguin mes correus i per últim, si tinc problemes amb la meva vida sexual crec que el que m'escoltarà i m'ajudarà serà el meu metge. Es el MEU telèfon, es el MEU correu, es la MEVA vida i vull que m'ho respecteu. Ja n'hi ha prou!!!!

dimecres, 14 d’abril del 2010

Emissions


Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) en l'aire van augmentar el 2009 i es mantenen per sobre dels límits de la Unió Europea, tot i mesures com la limitació dels 80 quilòmetres per hora. La zona 1 de Barcelona, que inclou part del Baix Llobregat, és la que presenta uns nivells més alts i l'any passat va arribar als 46 micro-grams per metre cúbic, quan el límit era de 42.Les estacions que presenten pitjors resultats són aquelles on hi ha més trànsit. El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, ha afirmat aquest dimarts que una de les teories per explicar aquest augment podria ser que els nous vehicles dièsel emeten més NO2 (Agència Catalana de Notícies).
El meu dubte es el perquè ens estan recomanant els vehicles elèctrics quan estan deixant fabricar NOUS VEHICLES dièsel amb augment d'emissions. No hi han uns paràmetres pels fabricants? No hi han unes revisions?. Li deia a un amic que s'en recordés de les emissions dels SEAT 600 de la nostre època i la diferència amb els cotxes d'ara. Hem guanyat molt però encara hi ha molt camí per fer i, si no hi ha mes control, no ens en sortirem. Sr. Francesc Baltasar, diu que aquesta es una de les teories i jo pregunto: i quines son les altres?
Tots hem de ser conscients de quin tipus de planeta deixem a les nostres generacions futures i per molt que nosaltres, bonament, aportem el nostre gra de sorra ja sigui amb el reciclatge, ja sigui amb l'us d'aigua i electricitat, etc., si no hi ha mes control per part de Medi Ambient ho tindrem molt negre.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Som iguals....però diferents



El ministeri d'igualtat s'està equivocant. Com poden treure de les llibreries de les escoles contes com "la bella dorment" "la ventafocs" o "la blancaneus" qualificant-los de sexistes? Ens trauran també la Diada de Sant Jordi? No deixa de ser una llegenda en que Sant Jordi mata al dragó per rescatar una princesa. I com això n'hi han un fotiment al igual que amb la literatura: un Don Quixot amb gran interes en honrar a la Dulcinea (Cervantes), un canònic Fermin de Pas que intenta aprofitar-se de la dèbil Ana Ozores (Clarín) o les cinc germanes amb edat de casar-se de la familia Bennet que només viuen (menys una) per buscar un marit ric i educat per trobar la felicitat (Jane Austen).
Sra. Bibiana Aído, els nens i nenes son diferents. S'ha demostrat que si deixen escollir joguets a un grup de nens i nenes, les nenes aniran a buscar les nines i els nens els cotxes i les pilotes. Les nenes jugaran a ser mares, a ser infermeres, a fer pastetes a les cuinetes, etc.. Els nens a ser mecànics, futbolistes, etc. I encara que l'excepció confirma la regla, es INNAT en cada criatura.
Perquè no es fica amb les novel·les de la tele que son un insult a la intel·ligència, estan plenes d'estereotips i a sobre les presenten com la vida mateixa? I això per posar només un exemple. Deixi si us plau que els nens gaudeixin de la seva infància, que ja es prou curta, no els hi tregui ara el meravellós mon dels contes.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Video 2007 Irak


Una de les coses que m'ha xocat mes de les noticies d'avui es el vídeo que la web WikiLeaks ha tret a la llum. Un vídeo del exercit dels EEUU on es pot veure con un dels seus helicòpters obre foc en contra d'un grup de gent de Bagdad l'any 2007. Degut a que entre els 11 iraquians que varen morir en aquest atac, hi havien els fotògrafs de Reuters, Namir Noor-Eideen i Saeed Chmagh, aquesta agència, a través de l'acte de la llibertat de premsa, ha estat reclamant aquest vídeo de fa ja 3 anys. Segons la versió oficial dels EEUU es parlava d'un atac "contra una força hostil". En el vídeo es pot veure com el grup iraquí no està fent res que es pugui considerar hostil. El que es realment insultant es escoltar els comentaris dels soldats nord-americans que celebren aquestes morts amb les seves paraules. Per completar-ho tot, els soldats veuen com una furgoneta s'apropa per ajudar als ferits i demanen als seus caps perquè els deixin disparar. Una vegada que han metrallat als ocupants de la furgoneta, descobreixen que hi han dos nens. La seva resposta demostra la seva moral: "Bé, es culpa seva si porten als seus fills a una batalla"
Els que vulguin veure el vídeo el te penjat WiliLeaks en aquest enllaç:http://www.collateralmurder.com/
Hi han coses en aquesta vida que m'entristeixen i una de les principals es el poc valor que se li don a un ser humà. Ens fa la guerra inhumans? Ens fa oblidar el que es una vida, uns principis, una moral? No vull ni pensar el que pot passar amb l'evolució de la tecnologia militar que es pot resumir amb una tendència a augmentar la capacitat destructiva "a distancia" amb avions no tripulats i robots. Si persones veient el que veuen reaccionen d'aquesta manera, tindrem soldats que no lluitaran en terres llunyanes sinó que les bombardejaran des de les seves ciutats, en hores d'oficina per tornar desprès a casa amb les seves famílies i les guerres acabaran convertint-se en espectacle.

divendres, 2 d’abril del 2010

El vel islàmic

Els que hem anat seguint les noticies hem vist que Bèlgica ha donat el primer pas per prohibir el que s'anomena "vel integral islàmic" (Burka o Nqab) una llei com la plantejada a França. Ells es basen en que ningú pot tenir la cara coberta davant d'un possible delicte i això em sembla correcte. El que em sembla incorrecte es que es plantegi la prohibició d'un vel islàmic deixant fora la consideració i utilització de qualsevol mocador, màscara o vel aliè a la cultura islàmica. Crec que aquestes lleis s'haurien de plantejar sota la responsabilitat d'un país laic o aconfessional i prohibir el tenir la cara coberta completament. Si comparem el Niqab amb la manera que molts de nosaltres, a l'hivern, ens tapem les boques amb les bufandes i portem gorres per cobrir el cap i les orelles....veurem que la part de la cara que mostrem es la mateixa. Ara amb les processons de Setmana Santa, quants homes van tapats completament? No es el mateix? Les lleis han de jugar be amb els seus arguments jurídics perquè aquesta prohibició sigui únicament per motius de seguretat i no com a persecució a una religió. Han d'incloure les seves excepcions ja siguin festes i celebracions, laiques o religioses.
Ens preguntem quin es l'origen dels vels i el trobem en el Corà:
1. Sura Noor (Llum) versicles 30-31:
"Di a los hombres creyentes que deben bajar su mirada y proteger su pudor, esto será una mayor pureza para ellos, y Dios está bien enterado de lo que hacen.30 Y dí a las mujeres creyentes que deben bajar su mirada y proteger su pudor, y que no deben mostrar su belleza y adornos, excepto lo que sea visible por si mismo, que deben colocar sus velos sobre su pecho y no mostrar su belleza, excepto a sus maridos...31.
Encara que les dones s'haurien de cobrir modestament, nomes diu que es el seu pit que ha de ser cobert, però no especifica detalls de tal cobertura. Es important observar que tampoc parla de cap càstig per una dona que no es cobreix. De totes maneres es un versicle de difícil lectura. On recau la bellesa de la dona que no pot mostrar? Cos? Cara? Ulls? Cabells? Potser he posat aquest versicle per poder comprendre una mica les diferents maneres en que es pot interpretar.
El tema de la negació de la identitat de la dona crec que ja es un altre tema de gran i llarg debat.