diumenge, 28 de febrer del 2010

Els funcionaris


Fa un temps vaig escriure al Sr. Duran i Lleida i, entre el que vaig escriure vaig posar: "..... No s’entén que a Espanya amb 44.000.000 de persones hi hagin 3.000.000 funcionaris i Alemanya amb 89.000.000 persones hi hagin només 1.200.000 funcionaris...." Em va contestar: "....També és cert, que tenim un excés de funcionaris i en algunes CCAA a un nivell exagerat, però el més fumut és que al llarg d’aquests dos darrers anys de crisi profunda les administracions han incrementat el nombre de funcionaris i de càrrecs de confiança. Això ha passat descaradament a Catalunya, però encara més a Andalusia o Extremadura......" Uns dies mes tard quan parlàvem dels sous dels diputats, entre altres coses, em va dir:".....el número de funcionaris per diputats és d’1,26, incloent-hi el personal laboral (dues vegades per sota de França i la Gran Bretanya, i tres per sota d’Alemanya. Al Parlament Europeu la relació és de 5.96 funcionaris per diputat, i no tinc les xifres dels Estat Units, però són superiors." O sigui que per una banda hi han molts funcionaris i per l'altre no n'hi han suficients. Ara el govern de'n Zapatero ha dit que de cada 10 funcionaris que es jubilin només en reemplaçarà 9. No s'han hagut d'esperar les veus de protesta quan han dit que aquesta no es manera d'ajudar a baixar les xifres de l'atur.
O es que soc tonta o es que no hi ha qui s'aclareixi.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Normalització lingüística


Hi han hagut dues notícies aquesta setmana que m'han cridat l'atenció:

1.- La fiscal demana 200 euros a la dona que no va voler parlar en castellà a l'aeroport de Girona (El Punt 23/02)

O sigui que et multen si no tens el rètol de la teva botiga en català i et multen si no parles castellà.....Què hem de fer?

2.-
"Els meus fills només donen una hora a la setmana de català. Prefereixo que sàpiguen alemany" explica Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla. (Diario Crítico 26/02)

Com a president de la Generalitat que propugna la immersió del català... no hauria de donar exemple?

divendres, 26 de febrer del 2010

Xenofòbia


M'entristeix i a la vegada m'indigna els correus de caire xenòfob que em van arribant. Els últims i potser el que m'han animat a escriure, son uns que m'han vingut d'Holanda i de la Gran Bretanya que m'han fet adonar que el foment a l'odi el tenim per tot arreu. Tots els que m'envien estan relacionats al benestar d'aquesta gent, i aprofiten ara, en temps de crisis que es quan estem tots mes susceptibles, per atacar als immigrants directament. Persones que venen amb esperança, que volen trobar una feina digna (feines que molts de nosaltres no volem ni fer)i que tenen els ulls posats en un futur que mai veurien en el seu país de procedència. Molts deixen a la seva família i als seus fills. Com a mare, no em puc ni imaginar el dolor que deuen de sentir quan els han de deixar, sovint de ben petits, sabent que no els veuran durant anys, i que quan tornin de ben segur que no els reconeixeran. Molts arrisquen la seva vida en el viatge per una llum al final d'un llarg túnel. Venen espantats, estan sols, un altre cultura, un altre idioma.... L'odi genera odi. Valdria la pena recordar les paraules de Mahatma Gandhi: "El mes atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona". Potser en lloc d'esborrar directament els correus com he fet fins ara, hauria de contestar a la gent que me'ls envia per donar la meva opinió. Si tots féssim el mateix, de segur que no en circularien tants.

dijous, 25 de febrer del 2010

Servei domèstic


Si ahir escrivia sobre els sindicats, una de les coses que sempre m'ha sorprès es el que no han defensat ni lluitat mai per millorar les condicions del "règim especial del servei domèstic". Gent que tenint un contracte de 40 hores setmanals, en fan 50, 60 o inclús 70 i no parlem dels que son interns. Gent que si se'ls acomiada, només tenen dret al pagament de 7 dies per any treballat i, a sobre, NO tenen cap dret a l'atur. Gent que quan es jubila, per molts anys que hagin estat treballant, només poden cobrar el mínim de la S.S. Gent que només tenen dret a dos mitges pagues a l'any. Què passaria si un ministre de treball volgués regularitzar aquest col·lectiu? Segurament tots els partits es posarien en contra i no diguem les famílies amb poder d'aquest país. A casa d'ells els interessa tenir gent treballant amb un sou mínim i amb unes quotes a la S.S. ridícules. Crec que es hora de que es faci alguna cosa.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Els Sindicats


Ahir van sortir al carrer els sindicats per manifestar-se en contra de la reforma de les pensions i les retallades socials. Va assistir-hi poca gent però a la mateixa vegada va ser convocada un dimarts a les 17.00, hora la qual la majoria de gent encara estava treballant. Els sindicats "teòricament" han d'estar al costat dels mes dèbils i els han de defensar. Perquè han callat durant tot aquest temps? De segur que si haguéssim tingut un altre govern, les seves veus ja s'hagueren escoltat de fa temps. El que un sigui d'esquerres o de dretes no te res a veure en està d'acord sempre amb el que fa el teu partit. Els sindicats han de ser valents per abordar les propostes en el marc del Pacte de Toledo. Si be em posiciono en contra d'augmentar l'edat de la jubilació als 67 anys, encara que podria ser voluntària e incentivada, també veig que una solució s'ha de plantejar, com per exemple repartiment de feina, augment de la natalitat, conciliació de la vida laboral i familiar, reducció de les xifres de l'atur juvenil, etc. Què es el que ens proposen els sindicats?

dimarts, 23 de febrer del 2010

Pensaments


Perquè ens compliquem tant la vida? Perquè no podem ensenyar i demostrar els nostres sentiments? Perquè s'ha d'anar amb la façana: això no m'importa? Tanmateix tothom pogués tenir els sentiments a flor de pell, que riguin quan son feliços, que plorin quan senten pena i/o emocions. Si poguéssim demostrar els nostres sentiments, no seria la vida molt mes senzilla? Potser per primera vegada ens coneixeríem. No hi ha comunicació, no hi ha demostracions. Hem de tornar a ser nadons per treure'ns totes aquestes capes que al llarg de la vida, i per poder "protegir-nos" ens hem anat posant?