El menjar que llencem

A finals d'octubre ja vaig veure en els supermercats els productes destinats a les festes de Nadal, principalment els dolços. Vaig pensar amb la quantitat de diners que la gent es gasta en aquests festes amb el menjar i em vaig preguntar quants de tots aquells aliments acabarien a les escombraries. Són èpoques en que la família es reuneix, i es compra més del que es necessita pensant que és millor que en sobri no sigui cas que facin curt.

És increïble la quantitat de menjar que es pot arribar a llençar. Al Regne Unit mateix, llencen un 10% de la compra setmanal. Ens trobem també amb els excedents de les collites que es descarta a fin d'evitar una baixada de preus i l'excedent d'aliments que es llencen en cada pas de la cadena de subministrament sovint per raons absurdes com ara que no són atractius a l'ull públic i que van des dels agricultors als distribuïdors, als elaboradors o envasadors, a les botigues i finalment als consumidors.

Diuen que el menjar entra pels ulls. Recordo quan vivia a Londres vaig preguntar perquè no venien les peretes de Sant Joan ni les tomates de Montserrat, fruites que vaig trobar a faltar. La resposta que vaig rebre va ser que les peretes eren massa petites i les tomates massa lletges i que la gent no les compraria.

En definitiva, que al igual que ens ensenyen que hem de tenir un cos 10, sembla que amb la alimentació busquem el mateix, un fet completament absurd.

És una verdadera vergonya que s'estigui llençant menjar d'aquesta manera i ja és hora de que siguem conscients dels aliments que adquirim i consumim. Hem de ser responsables de les nostres necessitats i acabar amb la febre consumista, ni més ni menys.

Publicat el 26.11.2011 a Tribuna Ganxona

 

L'última campanya de Benetton

Com alguns de vosaltres heu vist pels mitjans de comunicació, ha sortit la campanya "Unhate" (contra l'odi) de Benetton que ha estat qualificada de provocativa. La vaig veure per primera vegada dimecres i dijous ja va ser rectificada. Van treure la foto que ensenyo sobre aquest escrit. I amb això em pregunto: Perquè aquesta si i les altres no? Si aquesta es troba ofensiva, no ho són les altres?

A banda del poder que pot tenir l'Església, això m'ha fet plantejar les diferents costums que hi ha a diferents països. És conegut que a la mateixa Rússia els homes es poden donar un petó als llavis i no passa res. A la Gran Bretanya entre els amics de diferents sexe es poden donar petons als llavis i no passa res (costum que personalment no vaig adoptar, amb un que em van donar sense esperar-m'ho en vaig tenir prou). Tant als Estats Units com a Gran Bretanya molts pares donen petons als llavis dels seus fills i no passa res. Són costums i són acceptades.

És provocativa la campanya? És ofensiva? Un molt bon muntatge, tot sigui dit. Però sincerament prefereixo veure aquesta gent fent-se petons que no pas discutir-se, insultar-se i amenaçar-se. Trobo molt més ofensives algunes de les coses que ens fan llegir i veure a diari els medis de comunicació: hipocresia, manca de principis, guerres, poder i un llarg etcètera, però potser ja hi estem acostumats, i com que hi estem acostumats, ho trobem normal.

Publicat el 19.11.2011 a Tribuna Ganxona

 

Una altre guerra

Utilitza el President Obama la guerra com a eina de campanya per la reelecció?

Barack Obama ha dit als aliats d'Amèrica que Estats Units atacarà l'Iran abans de la tardor de 2012 llevat que Teheran aturi els seus programes d'armament nuclear.

La retirada imminent de les tropes dels Estats Units a l'Iraq és part d'un programa per reorganitzar la presència americana al Golf. Això encaixa amb els nombrosos informes de les últimes setmanes que parlen d'un gran nombre de tropes dels Estats Units que estan estacionades a Kuwait.

La coincidència entre el possible atac, la tardor del 2012, i l'intent d'Obama per aconseguir un nou mandat a la Casa Blanca recorda massa la invasió d'Iraq per part de George W. Bush per no perdre vots l'any 2004.

Iran ha rebutjat constantment les reiterades denúncies pels Estats Units, el règim d'Israel i els seus aliats europeus que s'està duent a terme un programa secret nuclear militar.

El país insisteix que com a signatari del TNP (Tractat de la No Proliferació Nuclear) i membre de l'AIEA (Agencia Internacional d'Energia Atòmica) té tot el dret de desenvolupar i adquirir tecnologia nuclear amb finalitats pacífiques com la generació d'electricitat i la investigació mèdica.

A més, l'OIEA (Organització Internacional d'Energia Atòmica) ha dut a terme nombroses inspeccions de les instal·lacions nuclears de l'Iran, però mai s'ha trobat cap evidència que indiqui que el programa nuclear civil de l'Iran s'ha desviat cap a finalitats militars.

Tornarem a viure les paranoies mentals i mediàtiques de les armes de destrucció massiva? És més important retenir el poder que milers de vides humanes?

Publicat el 14.11.2011 a Tribuna Ganxona