Les llengües oblidades

Aquest passat dilluns ens hem trobat amb la noticia que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra la Llei de l'Aranès aprovada al Parlament de Catalunya. 

Desprès d'això i del que està passant amb el català, he volgut informar-me una mica sobre les diferents llengües que es parlen en el món i les que poden estar en perill de passar a l'oblit.

És difícil acceptar que de les 7.000 llengües riques i variades que es parlen avui dia, es creu que només la meitat es faran servir al final del segle, llevat de fer un esforç per salvar-les. Si hi ha gent que es pot comunicar sense elles, per a què es necessiten?

Hi ha un famós exemple: Els esquimals tenen moltes paraules per descriure el que nosaltres simplement diem "neu". Això suggereix que hi ha una riquesa en moltes de les llengües que la seva traducció es perdria completament. Quan es perd una llengua correm el risc de perdre els diferents i variats conceptes i matisos que la componen, perdre part de la cultura, del lligam que ens uneix, de les nostres arrels i de l'orgull de pertànyer a una família que ha perdurat a través dels segles.

La crida després del document publicat Llengües en Perill elaborat per la National Science Foundation i la National Endowment for the Humanities dels EUA, va fer que el govern  invertís la quantitat de 3.0 milions de dòlars per finançar i preservar les llengües que estan desapareixent.

El projecte vol referir-se a com la gent expressa les seves idees, con les societats s'adapten i com ha evolucionat la història humana.

Algunes d'aquestes llengües són parlades per menys de trenta ancians, i el jovent no les està aprenent, de manera que hi ha una necessitat immediata de restaurar-les.

A continuació us presento deu dels idiomes que els investigadors estan tractant de salvar, juntament amb enllaços als seus programes:

Bangime - Nord de Bali

Navajo  - Sud-oest dels EUA

Koasati - Louisiana

Wichita - Oklahoma

Arawak - Brasil

Máihiki - Perú

Cherokee - Sud-est dels EUA

Txetxè - El Caucas

Sud-est Tepehuanes - Mèxic

Defaka - Nigèria

No podem permetre que les llengües es perdin i no podem permetre que la seva riquesa passi a l'oblid. 

Publicat el 25.09.2011 a Tribuna Ganxona

11/09 i 22/07: doctrines

Coincidint amb la nostra Diada, a Nova York varen commemorar el desè aniversari del 9/11 (11/09 como ho escriuríem aquí). L'atac a persones que no es podien defensar va ser fulminant. El recordatori de la gent que va morir aquell dia l'hem tingut amb imatges, vídeos i entrevistes als que van sobreviure i als familiars. El total de morts aquell dia: 2.819.

La doctrina Bush, codificada en la retòrica cristiana, va posar en marxa una lluita per la democràcia i la llibertat i va enviar el país a la guerra.

Enmig del dol del 9/11, les víctimes dels més de 137.000 civils que s'estima que han mort violentament en les guerres subsegüents a l'Afganistan i l'Iraq, són invisibles.

Sens dubte, els familiars de les víctimes del 9/11 mereixen plorar les seves pèrdues, però quan el dol es converteix en un espectacle públic fa que el xec en blanc per l'estat de guerra dels Estats Units es mantingui, el finançament d'un viatge sense fi a l'infern. S'han utilitzat els morts de les torres bessones com a explicació de la seva pròpia bondat per acabar amb el "mal" i que la societat acceptés i encoratgés aquestes guerres.

El lingüista, filòsof i activista nord-americà Noam Chomsky va argumentar recentment que Bin Laden no podria haver desitjat un millor aliat que els EUA. El prendre mesures enèrgiques contra els musulmans del país i de l'estranger amb una retòrica d'odi, ha provocat una radicalització que Bin Laden no podria haver generat per si sol.

El 22 de juliol d'enguany, Noruega va patir la mort de 8 persones per una bomba i de 69 joves que estaven en un campament d'estiu del Partit Laborista Noruec. Sent les dues accions terroristes completament diferents, una cosa que si els ha unit ha sigut el dol nacional.

Però el discurs de'n Bush amb el del primer ministre de Noruega, Jan Stoltenberg, han sigut completament diferents. Aquest últim insisteix en aturar la mort i l'assassinat a través de l'obertura i calidesa. "Aquest és l'escut contra la violència, aquesta és la seva espasa. La fe en la vida humana, la fe en els valors humans. S'ha dit "ull per ull" però jo us dic: no lluitar contra aquells que us farà mal. El mal pot matar una persona però mai pot derrotar un poble. Aquesta és una marxa per la comunitat, una marxa per la democràcia i una marxa cap a la tolerància."

Els dos líders fan una crida als mateixos valors d'obertura i llibertat, però en la doctrina de Bush aquesta crida es va iniciar amb la marxa dels soldats armats. En la doctrina Stoltenberg la crida és una marxa pacifica de civils armats amb torxes per il·luminar la foscor. Pregunteu-vos quina doctrina és la millor.

Publicat el 17.09.2011 aTribuna Ganxona

 

Català? Castellà?

Desprès del nostre problemàtic Estatut, el mes de maig, el TS va donar la raó a tres famílies catalanes que reclamaven el seu dret a la escolarització en castellà i va dir que la llengua castellana havia de ser vehicular a l'escola. Aquest passat 28 d'agost el TSJC va donar dos mesos de termini perquè Ensenyament adopti les mesures necessàries pel seu compliment. Les opinions d'uns i d'altres no s'han fet esperar. Aquesta setmana els diaris, els correus electrònics i els blocs en van plens.

Traient allò que jo personalment pugui opinar sobre aquest tema, doncs tampoc vull repetir el que molts ja han dit, hi ha una frase en castellà que m'agrada: "Hechos son amores y no buenas razones".

L'avaluació que fa el Ministeri d'Educació als alumnes de 4t de primària i de 2n d'ESO, exigida per la llei orgànica d'Educació, ens pot fer veure que hi ha molta gent que vol ignorar els resultats, incloent el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ens trobem que en les probes de castellà, a tot l'Estat Espanyol la nota mitjana se situa en 500 punts. Ves per on, l'alumnat a Catalunya de 4t de primària ha sortit amb una mitja de 502 punts per sobre d'Andalusia, Múrcia, País Basc, Extremadura, Galícia, Canàries i Balears. Els de 2n d'ESO també han sortit amb la mateixa puntuació per sobre de les Balears, País Valencià, Canàries, Galícia, Extremadura i Andalusia.

Estem, es pot dir, en una situació de mediocritat pel que fa al aprenentatge del castellà a les escoles, però és la immersió lingüística la culpable? No hi han altres comunitats que estan per sota Catalunya i l'única llengua que hi aprenen és el castellà? Aquestes tres famílies hagueren estat més contentes portant els seus fills a estudiar a una escola d'un nivell d'ensenyança del castellà inferior a Catalunya, però tenint el castellà com a única llengua? Segur que sí.

Així com el Ministeri d'Educació fa l'avaluació del castellà també ho fa de les matemàtiques, ciències socials i d'altres assignatures. Catalunya ha sortit just per sobre la mitjana. Podem dir que s'han d'invertir més esforços per tenir una més bona educació, però que no em vinguin en que l'ensenyança del català fa que els estudiants de Catalunya no aprenguin el castellà. Per favor!

Publicat el 10.09.2011 a Tribuna Ganxona

 

Viure de préstec

Una de les noticies que hem vist tots aquesta setmana, és la caiguda de nombre d'hipoteques. La veritat és que m'ha estranyat veure-ho com una noticia doncs és completament lògic quan hi ha tanta gent aturada. He pensat en anys enrere quan la gent no comprava pisos ni cases i el que feia era llogar-les.

El pis on vaig néixer i viure era de lloguer i com nosaltres, el 90% de famílies. La compra era, en aquell temps molt cara però és que a la gent ni se li passava pel cap comprar un habitatge. Estic parlant d'un temps en què un Seat 600 valia entre 65 i 70 mil pessetes i el sou d'un treballador era d'unes 2.000 pessetes al mes. És com si avui en dia, un treballador que guanyi 1.300€ al mes es comprés un cotxe semblant al 600 per 42.250€, però la diferència és que el 600 l'havies d'haver pagat 3 mesos abans de la seva entrega i tenia una llista d'espera d'entre un i tres anys. En altres paraules, si un no estalviava, no podia comprar res. Les coses han canviat molt. Els habitatges s'han anat comprant amb hipoteques de 25, 30 i fins a 40 anys i els cotxes amb crèdits de 5 i 10 anys. Les targetes de crèdit i les condicions de pagaments mensuals a diferents botigues, als dentistes i molts d'altres, fan que visquem de préstec la nostra vida. Fa bastants anys me'n recordo que un amic em va dir: "Si el govern s'endeuta de la manera que s'endeuta, perquè no ho pot fer una família normal?" Tot té les seves conseqüències i les estem vivint.

Ara ens trobem que els contractes temporals es poden allargar, que els contractes de formació s'amplien fins els trenta anys. El primer que em va venir al cap al llegir-ho va ser: "Com podrà aquesta gent formar una família?" Sabem de sobres que la natalitat ha baixat molt i què l'edat en que es tenen els primers fills ha augmentat i sabem que no falta gaire perquè en aquest país hi hagi més gent jubilada que treballant. Quines opcions els hi donen per buscar habitatge? Cap ni una. Si un lloga un pis, avui en dia, volen el contracte, avals del banc i un bon dipòsit. Si algú el vol comprar, el banc rebutjarà concedir-li cap tipus d'hipoteca. Menys atur? Segurament, però amb un jovent que viurà a casa dels pares fins aconseguir un mínim de seguretat en la feina.

Però no us amoïneu, perquè no importa el que guanyis i el contracte que tinguis, d'alguna manera faran les mil i una filigranes perquè puguis seguir comprant, comprant i comprant.

Publicat el 03.09.2011 a Tribuna Ganxona