dijous, 29 de juliol de 2010

Immigrants deportats


Moltes vegades necessitem l'ajuda d'entitats humanitàries per saber casos de denuncia que passen en el mon -i la majoria en països democràtics- especialment al que fa als atacs a aquelles minories que no tenen la possibilitat de cap defensa. Aquest es un dels casos dels EEUU que gràcies a l'informe que han presentat Human Rights Watch i la ACLU, ens hem assabentat de que molts immigrants amb discapacitat mental, entre ells immigrants legals que fa mes de quaranta anys que estan al país, pateixen un major risc de ser deportats pel Servei d'Immigració i Control de Duanes.

En el 2008, uns 57.000 immigrants detinguts i que s'enfrontaven a la deportació, patia d'alguna discapacitat mental. Segons la legislació, els detinguts per infraccions d'immigració no tenen dret a un advocat d'ofici ni defensa com avaluació de la seva competència per tenir un judici just.

Encara que algunes persones reben representació gratuïta d'organitzacions de serveis legals o poden pagar un advocat amb ajuda dels familiars, la gran majoria no podran mai costejar ni trobar un advocat, amb el risc d'una detenció prolongada i possiblement indefinida. En l'informe es documenten 58 casos de persones que estan detingudes, la majoria legals, que els volen deportar per delictes penals no violents, com ara possessió de drogues.

No sé quants anys fa que això passa -estan parlant de gent detinguda durant 10 anys- però el que em sembla incomprensible es que si en qualsevol legislació d'un estat democràtic es comprova que hi ha un buit legal, aquesta legislació s'ha de reformar. Ja n'hi ha prou de rentar-se les mans i deixar les coses com estan.

dimecres, 28 de juliol de 2010

La prohibició


El Parlament ha votat en contra de les corrides de toros i s'han prohibit. Jo n'estic completament d'acord però no ho explicaré aquí perquè ja ho vaig fer anteriorment en el mes de març. El que si m'agradaria comentar no es el simple fet d'estar o no estar d'acord amb aquest tema però amb el que s'ha convertit: Catalunya contra Espanya. Els medis de comunicació n'estan plens i és penós. Ja fa 18 anys que les corrides de toros es van prohibir a les Canàries,... algú s'en recorda d'algun medi que hagués dit: Canàries contra Espanya? La veritat es que no ho entenc. El marro agrada, les confrontacions agraden, el tirar castanyes al foc també i els medis de comunicació s'estan fregant les mans. Algú hauria de deixar les coses clares i veure que, per moltes coses que els catalans tinguem en contra de l'estat espanyol, aquesta no te res a veure amb ells, es tan sols defensar de que l'animal tingui una mort digne i res mes!!

dimarts, 27 de juliol de 2010

Solidaritat Catalana


Avui ens han informat que Solidaritat Catalana es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya, i jo me'n alegro. I me n'alegro perquè el formen dos polítics, en López Tena i l'Uriel Bertran, que han tingut consciència, que creuen en el que pensen i han sigut coherents amb els seus principis. Van dimitir dels seus càrrecs després que la mesa del Parlament rebutgés l'admissió a tràmit de la iniciativa popular (IP) i avui han anunciat que es donen de baixa dels seus respectius partits desprès d'anys de militància. Des de la seva presentació la setmana passada, han rebut mes de 14.000 adhesions. No us fa que pensar? La gent està molt cremada de tantes picabaralles, de promeses que no es compleixen, de pactes que no han solucionat res, en definitiva ja no creuen en cap partit que formi part del tripartit per molt que ara ens vulguin satisfer amb més promeses. Ens hem d'adonar que el poble te la necessitat de creure amb algú que els representi, algú que els defensi com ningú ho ha fet fins ara i si analitzem els partits que es presentaran a les eleccions, qui ho faria millor? No hem de menysprear que a la manifestació del 10-J, i encara que la majoria de diaris deien que era en contra de la sentència del TC, el clam unificat que es sentia per arreu era "in-inde-independència."

dilluns, 26 de juliol de 2010

Els Jemeres Vermells


El primer membre dels Jemeres Vermells ha sigut sentenciat a presó amb un veredicte que ha enfadat a alguns i ha sigut benvingut per altres - 35 anys que es podrien reduir a 19. El judici, recolzat per les Nacions Unides, anunciarà aviat si jutjaran als altres quatre membres detinguts doncs estan a la espera de suficients proves per poder-ho fer.

Hem de recordar que des del 1975 al 1979, els Jemeres Vermells van ser responsables de la mort d'almenys 1,5 milions de persones, quasi un quart de la població de Cambodja com a resultat d'execucions, malalties, fam i treball excessiu.

Els Jemeres Vermells eren uns ultra-Maoistes amb la visió d'una utopia agrària a Cambodja. Desprès que agafaren la ciutat de Phnom Penh el 17 d'abril del 1975, van forçar als habitants de la ciutat a marxar al camp per treballar a les granges. Uns dos milions de persones van ser obligades a sortir de les ciutats per anar a les àrees rurals. En Pol Pot va ser el dirigent dels Jemeres Vermells, encara que això no es va saber fins al cap dels anys ja que la organització operava en secret. El règim va anomenar aquest període "Any Zero" i va abolir la moneda, el mercat, qualsevol infraestructura urbana, la propietat privada, la religió i la educació regular. Algunes pagodes es van convertir en presons i en camps de re-educació. Intel·lectuals i minories eren els blancs de les execucions. Les famílies eren separades i a la gent se les forçava a casar-se amb altres. Les tortures sistemàtiques i les execucions extra-judicials eren el pa de cada dia.

En Pol Pot va morir el 15 d'abril del 1998 a l'edat de 73 anys i en mig de les selves cambotjanes. Encara que oficialment es va dir que va morir d'un atac cardíac, hi han rumors de que es va atemptar contra la seva vida.

Crec que aquesta es una part de la historia on s'ha fet poca justícia. Ara han sentenciat a un membre i ja veurem que passa amb els altres quatre. Els crims contra la humanitat no poden passar a l'oblit, els responsables han de tenir un judici i rebre la seva condemna. Jo em pregunto: Quanta gent encara hi ha en aquest mon amb les mans tacades de sang?

dimecres, 21 de juliol de 2010

e-books


El major venedor de llibres online, Amazon.com, va vendre un 43% mes eBooks d'abril a juny que d'exemplars tradicionals de tapa dura, segons ha anunciat avui. El resultat s'ha produït a tan sols tres anys de que el format electrònic surtis al mercat. Amazon ofereix llibres pel seu lector Kindle que també es poden ser llegits en els iPhone, els iPad o els ordinadors portàtils. El mes de juny, els llibres digitals van superar en un 80% als de la tapa dura. Tenen mes de 630 mil títols disponibles per a la compra i no es tenen en compte els quasi 1.8 milions de títols que es poden descarregar gratuïtament perquè ja no estan subjectes a la protecció dels drets d'autor.

La notícia verdaderament m'ha sorprès. No entenc com es pot llegir un llibre d'aquesta manera. Una de les meves aficions, he de dir, que es internet. M'encanta buscar i trobar informació, ja sigui mitjançant diaris locals, nacionals, internacionals, ja sigui amb Google o altres medis d'informació al nostre abast. Llegeixo articles, noticies, blocs, pàgines webs i d'altres. En aquest sentit em poden passar les hores sense adonar-me'n. Ara doneu-me l'opció de llegir un llibre a la pantalla o a la mà i escolliré sempre a la mà. El gust de passar les pàgines, de tenir la llum al costat, de posar el punt quan el tanques per desprès tornar-lo a obrir, el relaxament, el poder sentir una mica de música de fons mentre el llegeixes, son coses que els e-books no em poden donar. Potser estic xapada a l'antiga i segurament serà l'única opció en que les meves netes podran llegir un llibre, però em sap greu, em fa pena que es perdi. De la mateixa manera que jo mateixa llegeixo diaris via internet, doncs em don l'opció de llegir un munt d'articles, no em tragueu el gust de que si mai vaig a prendre un cafè amb llet a una cafeteria, poder comprar un diari i llegir-me'l tranquil·lament.

Els hàbits canvien, la tecnologia també i suposo que ens haurem d'acostumar però hi han coses que no s'haurien de perdre i una d'aquestes coses es el llibre imprès.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Dones sacerdot


Es penós veure com el Vaticà ha revisat la seva normativa i ha determinat que l'abús a menors, i l'intent d'ordenació de les dones son, avui en dia, els "crims més greus contra la legislació eclesiàstica" El text, a sobre, posa a l'una, l'ordenació femenina amb l'abús sexual!!

Aquí no em vull ficar si les dones s'haurien d'ordenar o no però crec que l'Església s'ha equivocat de ple en aquesta revisió. No es pot equiparar una cosa amb un altre. Si no volen dones que ho diguin amb les paraules que s'haurien de dir, defensant el que creuen i posant els arguments que siguin necessaris, però un dels crims més greus? Què estan fent?. Difícil ho té l'Església Catòlica avui en dia pel que fa a vocacions i a fidels, això ho sabem tots, però amb aquest tipus de normatives només fan que empitjorar-ho en lloc d'arreglar-ho. Estan perdent credibilitat, estan perdent les bases del que es l'Església, estan perdent la espiritualitat, se'ls hi està anant de les mans.

M'agradaria que el Vaticà s'en recordés de les tantes dones, que en temps de guerra, van fer missa i donar la comunió perquè no hi havien capellans, i aquí estic parlant principalment del temps de la nostre guerra civil. Aquestes dones estan incloses? Per l'amor de Déu, què ens estan dient?

divendres, 16 de juliol de 2010

Sorprenent


Avui he llegit una noticia a "La Jornada" que surt del que els medis d'informació ens estan donant a diari.

Un grup de 51 milionaris i multimilionaris han proposat pagar al fisc un nou impost, equivalent al 10 per cent del total dels ingressos anuals de cadascun per alleugerar els problemes tributaris de l'Estat.

Es fan dir "club de la riquesa". Tots son empresaris que han incrementat les seves fortunes en els últims anys i que ara, volen contribuir a alleugerar els problemes de les despeses en èpoques difícils amb aquest nou tribut cada any, i durant la pròxima dècada.

A aquesta proposta s'espera que s'uneixin mes milionaris i multimilionaris.

Tot això es veritat i està passant en aquest moment a.... Alemanya.

El que m'agradaria saber es si alguna persona del nostre país que s'ha fet ric durant aquests últims anys aixecarà la seva mà? Tinc el pressentiment de que totes aquestes mans es quedaran ben ficades dins les seves butxaques.

dimecres, 14 de juliol de 2010

El perdó


No fa gaire, una amiga meva em va demanar perdó per una cosa que havia dit, i em vaig adonar que, amb la família i amb els amics, si allò que ens uneix es profund, no ha d'haver cap necessitat de demanar perdó. El que diguin o el que facin ha d'entrar dins la nostre comprensió del seu estat, del moment que estan passant, de la reacció que han tingut en dir aquelles paraules, de fer qualsevol acte que ens pugui sorprendre, ens pugui inquietar, ens pugui enfadar o ens pugui entristir. Es important saber si la seva reacció ha sigut un efecte bumerang, ja que de vegades i sense adonar-nos podem dir coses que potser poden ofendre. Jo mateixa he demanat perdó moltes vegades, i no perquè faci/digui les coses intencionadament o amb malícia, les he dit perquè soc sincera i m'he equivocat, ho reconec. La persona humana es complexa i de vegades, la nostra espontaneïtat pot no agradar a aquells que tenim al nostre costat. Siguem o no siguem causants de la seva reacció, els hem de comprendre perquè els estimem, i aquesta estimació fa que no hi hagi necessitat d'un perdó, perquè dins els nostres cors no hi ha res que haguem de perdonar.

diumenge, 11 de juliol de 2010

Què diuen els diaris del 10-J?


Avui, per curiositat i desprès de l'èxit de la manifestació d'ahir, he volgut pasejar-me una mica per les portades dels diaris de la premsa escrita. Aquí us faig un petit resum:

El País: Cataluña se echa a la calle contra el recorte del Estatuto
ABC: Montilla lidera una marcha independista
El Mundo: Montilla recibe su castigo tras presidir la mayor manifestación contra España

La Razón: La manifestación pro Estatut se convierte en un acto de exaltación de los independistas radicales
La Vaguardia: Provocación
Diario Público: La sentencia de Cataluña
El Correo: Cataluña, un clamor
El Periódico: Catalunya grita Prou!
Heraldo de Aragón: cap comentari a primera plana
La Gaceta de los Negocios: La manifestación de Montilla, una proclama independendista
Levante: Un millón de personas protestan contra el fallo del TC
La voz de Galicia: cap comentari a primera plana
Canarias 7: cap comentari a primera plana
El Diario Vasco: Multitudinaria manifestación en Barcelona en defensa del Estatut
Diario de Sevilla: Masiva manifestación en contra del Constitucional
El Comercio: Masiva marcha en Cataluña por el Estatut
Diario Montañés: Masiva marcha en Barcelona contra el Constitucional y por el "Estatut"

El Periódico Mediterráneo: Clamor catalán por el recorte del TC en el Estatuto
El Periódico Aragón: Cap comentari a primera plana
El Periódico Extremadura: Cap comentari a primera plana
Faro de Vigo: Cientos de miles de catalanes se echan a la calle para exigir un Estatut de nación
La Región: Multitudinaria manifestación en Cataluña contra el fallo sobre el Estatut
La Voz de Asturias: Cap comentari a primera plana
Xornal de Galicia: Estatut: Un millón de persoas saen á rúa en Barcelona contra a sentenza do TC
Atlántico: Un millón de catalanes se manifiestan contra la sentencia sobre el Estatut
Deia: Millón y medio de catalanes salen a la calle
Regió 7: Més d'un milió de clams per l'Estatut
Diari de Girona: Barcelona desbordada
Diari Ebre: La manifestació de l'Estatut - Una marea humana pren els carrers de Barcelona com el 1977
La Mañana: Escolta, Espanya!
Segre: Som una Nació!

Ja veieu que aquí us poso uns quants exemples. Aquests titulars, com podreu comprendre varien molt de diari a diari. Alguns ocupen tota la portada, altres, mitja, altres un quart i altres tan sols una frase amb o sense foto i crec que la majoria de gent que llegeix aquest bloc ja es fa una idea de quins diaris han donat més o menys importància.

Encara que jo no vaig poder participar a la manifestació, em vaig sentir orgullosa de la gent que hi va a acudir, del civisme en que va transcórrer, de la alegria de tots, del clam unificat i de fer sentir les seves veus. Enhorabona a tots.

dimecres, 7 de juliol de 2010

La pena de mort


Hi han noticies que, quan les llegeixo, em trasbalsen. Avui he llegit que quasi un 36% de la població espanyola justifica la pena de mort per delictes greus segons un estudi de la Fundació d'Ajuda a la Drogoaddicció (FAD). Aquest percentatge era d'un 27% ara fa 10 anys. Aquest augment es degut a un major numero d'adolescents i joves d'entre 15 i 24 anys que estan a favor d'aquest càstig. La majoria d'aquest joves provenen de sectors de escassa formació i que temen situacions d'inseguretat. El gruix d'aquests defensors pertanyen al tipus sociològic definit com asocial (des del menyspreu de l'altre). Els integrants d'aquest grup representen el 15% de la societat espanyola i tenen una imatge molt negativa dels ciutadans i es consideren posseïdors de la veritat.

Fa poc en una conversa i a ran d'un assassinat que va sortir a les notícies, un company de feina em va dir: "A aquest, dos tirs i s'ha acabat". Davant de la cara que vaig posar, va afegir: "Ningú, però ningú te dret de treure la vida d'un altre!" al que vaig contestar: "I quin dret tens tu per treure-li en ell?"

El que em preocupa es que aquestes opinions creixin cada any i que si abans ho podies sentir dir a una persona gran, ara ja es el jovent que les creu.

Sé que en moltes de les meves entrades a aquest bloc insisteixo en el que es la educació i el poder transmetre uns valors. Aquí no puc però reafirmar-ho, perquè es el que els hi manca a aquest jovent. La educació no es fàcil, i d'això en soc conscient, però precisament perquè no es fàcil hi ha d'haver un esforç per part de tots.

dimarts, 6 de juliol de 2010

La llei de l'avortament


Quan va sortir la llei del divorci, el PP (abans AP) la va rebutjar. Anys mes tard l'ex-Ministre Álvarez Cascos, es va divorciar i es va casar varies vegades, com també ho va fer el portaveu d'Economia, el Sr. Montoro, que va deixar a la seva dona més gran per marxar amb una jove de la que es va enamorar. Una cosa semblant però al revés li va passar a la secretaria general, Maria Dolores de Cospedal. En aquells anys, quan es debatia la Constitució, Gregorio López Bravo assegurava que el divorci ofenia a la consciencia de milions d'espanyols i que es dirigia contra la unitat i estabilitat de la família.

Quan va sortir la llei del matrimoni homosexual, el vàren recorrer al TC. Segueixen lluitant en contra d'aquesta llei tot i que alguns, com en Javier i en Manuel (militants del PP) els va casar el mateix Gallardón.

Ha sortit la nova llei de l'avortament. Tornen a criticar i mirant de guanyar, a traves del TC, la batalla perduda en el Parlament. Espanya ha regulat el seu dret a l'avortament equiparant-lo a la normativa dels països de la UE.

Aquí jo no diré si estic a favor o en contra de l'avortament. El que crec es que aquest país, com a aconfessional, tenia que aprovar aquesta llei. El que no es podia acceptar es que aquelles noies amb poder adquisitiu podien viatjar a altres països per acabar un embaras no desitjat i aquelles que no tenien els recursos acabaven a mans d'un botxí.

El que sí diré es que, per sobre de tot això, es indispensable la educació dels fills, el transmetre uns valors, que, si algun dia han de decidir, ho decideixin segons els hi dicti la seva consciencia, que per això han nascut lliures.

divendres, 2 de juliol de 2010

Invents i noves tecnologies


No se perquè avui he estat pensant amb els invents que han sortit al mercat durant la meva vida. Potser perquè he vist que les cortines del menjador necessiten rentar-se, i ja m'he vist pujada a la escala, despenjar-les i... cap a la rentadora!!!. L'associació d'idees m'ha fet pensar en la rentadora i en les paraules que vaig dir al meu marit quan em va proposar de casar-nos i, al suggeriment de que em compraria un anell, li vaig dir: "ni se't ocorri compar-me un anell de promesa, els calerons te'ls guardes per una rentadora!!"

Com a dona, sempre he sigut una gran defensora de tot el que es pugui inventar per gaudir de mes temps per passar amb els teus, de fer una vida mes fàcil. I, he de dir, abans de que la gent faci un crit al cel, que encara que el meu marit s'involucra amb les feines de casa (especialment a la cuina), soc jo la que normalment veu les coses que s'han de fer.

He vist a la meva mare de genolls fregant el terra de casa fins que van inventar el motxo.
He vist a casa meva gent portant blocs de gels fins que van inventar les neveres elèctriques.
He vist gent portant carbó per la calefacció fins que van inventar els escalfadors de gas/elèctrics.
He vist a la meva mare escalfant aigua a la cuina per poder omplir la banyera i perquè nosaltres, els fills, ens podéssim banyar fins que van inventar els escalfadors i les dutxes.

També es curiós les coses que nosaltres mateixos hem fet servir. Els primers tocadiscs, que, quan el disc acabava, t'aixecaves per girar-lo o canviar-lo. Desprès van sortir els que tenien un pal al mig i que automàticament te'ls baixava. Desprès els cassetes, quina meravella, no es ratllaven!!! Mes tard van sortir els de doble cassetes, que quan un s'acabava, l'altre s'escoltava automàticament. I també me'n recordo dels magnetòfons, aquelles cintes tant llargues que nomes faltava que se't caigués a terra perquè es desfés tota!! La primera televisió en blanc i negre, desprès la de color. Els cotxes, els tramvies amb el só de les seves campanetes,.... Uns records que no fa tant que ho vivíem.

La tecnologia ha avançat mes depresa que les nostres edats. Cada dia surten coses noves. La primera vegada que vaig veure un ordinador amb pantalla, va ser quan ja vivia a Anglaterra i vaig flipar. Fins aleshores, l'ordinador que feia servir era com una taula en la que introduïes targetes per omplir. I que em dieu dels tèlex? Amb aquelles cintes de paper blanc i plena de forats!!!. I les màquines d'escriure? Les primeres elèctriques, desprès les que tenien una boleta al mig amb totes les lletres, el fer servir el "tippex" quan un s'equivocava. L'ordinador ha tret molta feina de la que es feia a mà abans. Us imagineu portar una comptabilitat ara a mà?. Buscar alguna cosa sense internet? I els mòbils? Molts de nosaltres ens rèiem quan van sortir els primers i veiem a la gent pel carrer parlant amb els seus amics en veu alta. No crec que ens puguem imaginar una vida ara sense aquests estris, i això que aquells que son de la meva quinta, ho hem viscut sense donar-li la mes mínima importància, perquè allò era el que hi havia i no ens podíem imaginar una vida diferent.

He de dir també que ara si algú m'ensenya alguna nova tecnologia que ha sortit al mercat i m'ho explica, em perdo completament!!. Particularment em puc passar hores davant l'ordinador aprenent diferents programes, buscant informació fins que la trobo i això m'agrada. Ara quan em posen un article petit a les mans, em costa posar un interès per aprendre tot el que pot fer.

A casa tinc varis articles que he comprat al llarg dels anys pensant que em podrien ajudar a millorar el dia a dia i m'he equivocat de ple, així com d'altres que m'han sigut completament útils. Es ben bé que fins que un no ho proba durant un període de temps, no sap si verdaderament aquell estri, aquella màquina, el farà servir sempre o només al principi de comprar-ho i durant uns dies.Un exemple que em ve al cap es el microones. Un aparell que et pot cuinar, et descongela, t'escalfa i que crec que està inclòs a la cuina d'un 90% de les famílies, però qui es el que el fa servir per cuinar? La majoria de nosaltres nomes el fem servir per escalfar!! Un trasto bastant gros a la cuina per escalfar el cafè amb llet, per escalfar un plat de menjar. Quan em vaig comprar el primer microones, vaig provar de cuinar i de fer diferents plats, però em vaig adonar que no hi havia res com un menjar cuinat a la cuina i he seguit amb ell, quan se m'ha espatllat n'he comprat un altre. Escalfo, i alguna vegada descongelo, es l'únic pel que el faig servir, podria viure sense un microones? De segur que sí encara que hauria d'embrutar mes pots i cassoles. Vull viure sense un? No, perquè diguin el que diguin, i per la poca utilitat que el fem servir, m'és pràctic.