dijous, 30 de desembre del 2010

Les dotze campanades





Com cada any i com és tradició, la revetlla de Cap d'Any ens trobarà a tots nosaltres albergant l'esperança de que l'any en el que entrem serà millor que el que acabem de passar. Una celebració que es fa per tot el món i en el que tots compartim la mateixa il·lusió. Aquesta nit la celebrarem amb uns bons sopars acompanyats de vi, cava i licors. Esperarem a les 12 per menjar un gra de raïm per cada una de les campanades per desprès desitjar-nos un bon any nou. Una nit que ens farà oblidar el passat per donar la benvinguda a un futur millor. Alguns miraran inclús de fer propòsits per complir. Potser és l'únic dia de l'any en que tothom té un pensament positiu, però és la nit en la que hauríem de reflexionar amb el que ha sigut l'any anterior, en el que ens hem equivocat i mirar de corregir aquests errors per poder millorar les nostres vides.

Hem de començar l'any amb una nova energia, una energia que ens ajudi a lluitar per allò que creiem és injust, que ens ajudi a protegir als nostres, que sapiguem escoltar a aquells que necessitin ser escoltats i que sapiguem estendre la mà a aquells que la demanin. Aquest any no ha sigut gens fàcil, la crisis ens ha afectat a tots, i si no ho ha fet directament, ho ha fet de molt a prop amb familiars, amics i/o coneguts. Per nosaltres, els catalans, començarem l'any amb un nou govern a la Generalitat, un govern que, encara que jo particularment no l'hagi votat, sí ho ha fet la majoria de catalans i en ell depositem l'esperança de que pugui solucionar els problemes que ens afecta, tant econòmicament com culturalment. L'any podria ser millor que l'anterior.

Feliç any 2011




divendres, 24 de desembre del 2010

Petroli o terrorisme



D'entre el lot de cables diplomàtics classificats recentment publicats pel lloc web Wikileaks, s'ha posat de relleu la vasta extensió de la infraestructura financera del terrorisme islamita patrocinada pels principals aliats dels EUA en l'actual "guerra contra el terror".

Un dels cables difon unes declaracions de la secretària d'Estat Hillary Clinton, que assenyala que "els donatius a Aràbia Saudita constitueixen la font més important del finançament a grups terroristes sunnites a tot el món". També planteja preocupacions similars sobre Kuwait, Emirats Àrabs Units, Qatar i Pakistan.

Tot i aquest coneixement ampli de les activitats de finançament del terrorisme, les successives administracions dels Estats Units han protegit i han canalitzat milers de milions de dòlars en assistència militar i econòmica. La raó: el petroli.

El petroli ha esta sempre una prioritat a Occident, començant pel descobriment de la Gran Bretanya de l'or negre a Pèrsia l'any 1908. Els Estats Units i la Gran Bretanya exerceixen un control a través d'aliances amb els règims més autoritaris per garantir un subministrament barat i estable de petroli als mercats occidentals i en els que es van comprometre a protegir-los dels atacs externs.

L'abril de 2001, un estudi encarregat per l'aleshores vicepresident Dick Cheney, va confirmar els temors oficials d'una imminent crisi mundial de proveïment de petroli, i "la necessitat d'una intervenció militar" a l'Orient Mitjà per mantenir l'estabilitat.

Altres cables diplomàtics alliberats per Wikileaks mostren clarament que el petroli segueix sent fonamental per a la política dels EUA de cara a l'Iran, segons el Telegraph de Londres. L'Iran és un dels pocs proveïdors que potencialment pot augmentar la producció de petroli amb uns altres 3 milions de barrils, i una producció de gas natural encara més gran. La qüestió nuclear no és el problema real, però proporciona pretext suficient per l'aïllament d'aquest país.

Que al final hagi sortit a la llum una documentació sobre un tema del qual la majoria de nosaltres érem conscients, no ens ajuda gaire, però la meva esperança és que aquests governs desprès de la publicació dels documents, se n'adonin de què la millor inversió serà la de buscar energies alternatives i renovables.

I amb aquest pensament esperançador, vull des d'aquí desitjar a tots vosaltres un molt Bon Nadal.

Publicat el 24.12.2010 a Tribuna Ganxona



dissabte, 18 de desembre del 2010

Cadires buides: Cuba i Oslo




Després de set mesos en que els familiars dels presoners de la Primavera Negra han estat desfilant pels carrers de la Habana, vigilats de prop per les brigades paramilitars però sense confrontacions físiques, el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, les "Damas de Blanco" van sortir cap a les portes de les presons on es van trobar amb la repressió del seu govern: cops, insults, abusos i detencions, tot i que aquestes dones exercien el seu dret a reclamar en públic la llibertat dels seus presoners.

Amb aquestes sortides les Damas de Blanco són coherents amb la seva ressonant campanya per la llibertat iniciada fa més de set anys. I han posat al govern davant del mirall de la Xina, on la jerarquia del Partit Comunista pateix un atac de fúria perquè el dissident Liu Xiaobo ha rebut aquest any el premi Nobel de la Pau.

L'intel·lectual compleix una condemna d'onze anys. La seva esposa es troba a la presó domiciliària i unes 200 persones de l'entorn de l'opositor han estat sota control de la policia perquè no es pogués celebrar el lliurament del guardó.

La seva cadira va estar buida durant la cerimònia a Oslo. A Cuba, d'aquella Primavera Negra queden onze cases amb cadires buides.

Aquests països tenen la seva pròpia manera de celebrar el dia dels drets humans: violant-los.

Publicat el 19.12.2010 a Tribuna Ganxona

 


dimecres, 15 de desembre del 2010

Tracta de dones



El tràfic de persones a l'Argentina en els últims 10 anys va tenir un creixement molt preocupant. En l'últim any i mig, més de 700 dones i nenes estan desaparegudes, segrestades per les xarxes de tràfic per a la prostitució. El més preocupant és que cada vegada baixa més l'edat en la que son introduïdes a les xarxes per l'augment de la demanda d'adolescents i nenes que van dels setze als vuit anys.

Les màfies internacionals de Mèxic, Rússia i la Xina han agafat l'Argentina com a país d'origen, trànsit i destinació en el tràfic de dones, que son introduïdes a les xarxes a través del segrest i l'engany personal amb oferiments de treball en cases de famílies o cura d'ancians o malalts.

Un cop estan a les mans de la màfia, les dones són sotmeses durant 20 dies el que en l'argot es diu "estovar", que inclou violació, tortures, amenaces als seus familiars i drogant-les per poder fer el seu "trasllat" a prostíbuls.

Després de retirar els documents o lliurar altres falsificats, les dones i adolescents romanen segrestades en llocs geogràfics que desconeixen, on són obligades a rebre clients cada 20 minuts. La "inversió" és molt bona: cada noia deixa al seu proxeneta uns 2.000$ mensuals, xifra que pot quintuplicar si es tracta d'una nena de menys de 12 anys.

El tràfic de dones per prostitució mou 32.000 milions de dòlars anuals al món i es porta la vida de quatre milions de dones l'any, segons xifres de l'ONU.

El tema de la legalització de la prostitució és moralment difícil de resoldre i genera molts debats, però si és una manera d'acabar amb la crueltat del tràfic de persones, hi estic completament a favor. En el terreny de la prostitució, la prohibició és sinònima de mals tractaments, de violacions i d'esclavitud. Malauradament la demanda existeix i no crec que, per molta ensenyança que es faci de moralitat i respecte, acabi desapareixent. El que no es pot permetre de cap de les maneres és que les dones siguin forçades a la prostitució, que cada vegada agafin a nenes més petites i que quatre milions de dones perdin la vida cada any.


dissabte, 11 de desembre del 2010

La Interpol, una titella política?




Julian Assange es va lliurar a les autoritats i ha estat arrestat i detingut sense dret a fiança a Londres abans que una audiència es pronuncii sobre la seva extradició. El fundador de WikiLeaks és acusat d'assalt sexual i que quedi clar, s'ha d'enfrontar als càrrecs. Però des de quan és la Interpol qui vetlla la violència contra la dona? Si la seguretat de les dones és de sobte la prioritat d'Interpol, hem de dir que és una gran notícia!

Centenars de dones a presons i centres de detenció d'immigrants, dones que no poden obtenir justícia contra els seus violadors, centenars de casos impunes de violació a campaments de refugiats d'Haiti i d'altres barbaritats, cridaran l'atenció de la Interpol?

Potser que posem els peus a terra i així veurem que sembla que només els preocupa el cos de les dones quan hi ha política pel mig. Durant anys es va lluitar perquè la Cort Penal prengués seriosament la violació a Bòsnia i el Congo, anys també sobre el tractament de les dones sota el règim talibà i no va ser fins que els polítics van veure necessari "vendre" una guerra que van començar a defensar a la dona. Excusa?

Assange és acusat d'assalt i s'ha d'enfrontar als càrrecs, però el que no s'ha dit és que una de les dones que l'acusa, Anna Ardin, ha treballat amb un grup que té connexions amb la CIA i que les fonts de la Fiscalia sueca van dir fa poc que Assange no era buscat per violació com s'ha informat, sinó per una cosa anomenada "sexa per sorpresa" o "sexe inesperat". Les afirmacions de la Ardin es basen en que no va usar preservatius durant les seves relacions sexuals.

El fundador de WikiLeaks va revelar que va ser advertit d'anar amb compte amb "les trampes del sexe". Haurà caigut Assange en una d'aquestes trampes?

Tant Ardin com Sofia Wilén, la segona acusadora, van enviar missatges SMS i tweets presumint de les seves conquestes després de les suposades "violacions".

Amb tot aquest tema, em ve al cap la imatge de la Interpol fent de titella amb uns Estats Units movent les cordes. A vosaltres, no?

Publicat el 11.12.2010 a Tribuna Ganxona


dissabte, 4 de desembre del 2010

La custòdia dels fills segons la religió



La religió, segons sembla, ja no està de moda, almenys no de la manera com estava abans, segons una nova enquesta. Els resultats mostren que, en una sola generació la taxa de la caiguda de l'Església cristiana, ha augmentat cinc vegades. Aquesta és una xifra enorme. Passa a mostrar que el 80% de la població que va créixer en una església es desentén d'ella abans d'arribar als 30 anys. D'altre banda, hi han algunes persones que prenen la devoció religiosa tan seriosament com castigar a altres de no compartir les mateixes creences. Això és exactament el que sembla haver succeït en un tribunal d'Indiana recentment.

Un pare està lluitant després de perdre la custòdia dels seus fills. Craig Scarberry ha compartit en un 50/50 la custòdia dels seus tres fills amb la seva ex dona durant els últims 4 anys. Però arribat aquest moment, se li redueixen a 4 hores a la setmana. Al indagar el perquè d'aquesta actuació judicial, en Craig va tenir una sorpresa. El jutge va escriure: "El pare no participa en la mateixa formació religiosa que la mare.... el pare és agnòstic."  La decisió també va declarar: "....quan el pare es considerava un cristià, les parts van ser capaces de comunicar-se amb relativa eficàcia."

Particularment conec gent cristiana de tot tipus, aquells que son completament genuïns i viuen d'acord amb la serva fe com també els que se'n diuen però que reflecteixen una gran hipocresia. De la mateixa manera que conec gent agnòstica que podrien donar lliçons de valors a aquells que s'anomenen cristians. Però aquí no vull comparar entre els uns i els altres, ni tampoc la idea de que l'amor d'uns pares envers els seus fills no s'ha tingut en compte, el que si vull reflectir és el cas omís que, en aquest cas, es fa dels drets humans.

Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans:"Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexa, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altre mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altre classe......"

Publicat el 04.12.2010 a Tribuna Ganxona

dimecres, 1 de desembre del 2010

Bombes de dispersió



En els Estats Units, Rússia i la Xina, estan treballant en contra d'un pacte signat per 108 països per prohibir les bombes de dispersió que maten a civils molt després dels conflictes.

Els 3 poders -igual que altres com l'Índia, Pakistan, Israel i Corea del Sud- segueixen pressionant per debilitar el tractat de les Nacions Unides sobre les armes, tot i que el pacte ja està en vigor.

Un informe de 224 pàgines presentat a les Nacions Unides, explica que desprès de dos anys de l'adopció de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió, els Estats Units i altres grans potències militar segueixen resistint la convenció. També explica que aquestes bombes han matat a milers de civils, amb moltes mort no registrades en les zones rurals dels països pobres on s'han desplegat, especialment al Vietnam en la dècada dels 60.

L'arma, dissenyada durant la Guerra Freda per atacar tancs i tropes de suport a la guerra oberta, escampa petites bombes sobre un àmplia àrea que sovint no esclaten immediatament i poden explotar anys després de que la lluita hagi acabat.

El conveni es va signar a Oslo el desembre de 2008 i va entrar en vigor l'1 d'agost d'aquest any quan 46 països l'havien ratificat. Ratificacions per part dels altres estan pendents.

Diversos signataris ja han destruït les seves existències, i altres com Gran Bretanya i França es troben en procés de fer-ho. Però els països anomenats "resistents" s'han mantingut al marge, dient que prefereixen unes mesures més graduals.

L'any passat, els Estats Units, tenien un arsenal de 800 milions d'aquestes bombes dient que la seva prohibició total entraria en vigor el 2018 ja que encara les necessiten en algunes situacions de combat però que han pres mesures per garantir que totes explotin en impactar.

Rússia i Xina que no han revelat el seu arsenal ni les seves accions, probablement tenen el mateix nombre. Tampoc han fet cap pronòstic públic sobre quan podran retirar-les.

El fet de que sobre el terreny s'ha comprovat i demostrat que aquestes bombes de dispersió maten i mutiles molts civils, es evident. Totes les nacions s'haurien d'adherir a la Convenció sobre la prohibició i, les Nacions Unides, no es poden conformar amb unes mesures a mitges.