dissabte, 30 d’octubre de 2010

L'esterilització dels drogoaddictes



Per diferents medis de comunicació he trobat que tant als Estats  Units com al Regne Unit, s'està encoratjant als drogoaddictes a  acceptar l'esterilització mitjançant un pagament que als Estats Units és d'entre 200 i 300 dòlars i al Regne Unit és de 300 lliures esterlines, normalment per mitjà d'associacions de caritat.

En part, puc veure que algunes persones considerin l'esterilització con una opció per a al comunitat en la que els drogoaddictes augmenten en nombre. És molt trist que milers de nens neixin amb símptomes d'abstinència, i sovint pateixin l'abandonament, la pobresa i la possibilitat de ser remoguts de les seves llars i enviats a viure amb persones que no siguin els seus pares biològics.

Aquells que no accepten que els drogoaddictes mereixen la nostra compassió -ells també pensen, senten i tenen drets com tot el món- m'agradaria preguntar: Fins on pot arribar això? 

M'he assabentat també que a Xile han esterilitzat a dones amb la Sida quan han tingut una criatura en el mateix hospital. S'han d'esterilitzar els pedòfils? Els reincidents? Els pobres? S'ha de tenir un sistema de detecció per poder decidir qui ha de o no ha de tenir fills? Qui ho ha de decidir?

En un dels articles que he llegit, una noia ex-drogoaddicta deia: "Si, en el punt més baix de la meva addicció, m'hagueren ofert 300 lliures esterlines per ser esterilitzada, probablement ho haguera acceptat". Aquesta noia va quedar embarassada, va tenir un fill amb heroïna i crac dins del seu petit cos. El nadó va anar a parar a casa els avis i ella va decidir deixar les drogues doncs no volia perdre el seu fill. No va ser gens fàcil i va tenir l'ajuda d'institucions i de la seva família. Aquesta lluita va acabar amb un final feliç, però explica que, si haguera acceptat els diners, avui en dia no podria tenir als seus braços el seu fill que ara ja té tres anys. Ara està ajudant a altres drogoaddictes que volen deixar les substàncies estupefaents.

Que s'esterilitzi a persones només perquè son addictes a les drogues és completament erroni. Sembla que no puguin tenir cura i que no hi hagin altres opcions. Això es fals.  Hi ha un munt de persones que s'han recuperat. El que realment és necessari és que hi hagi una millora en el suport i el tractament i, a la vegada, sigui accessible a tots aquells que ho demanin. L'esterilització no és cap solució. 

Publicat el 30/10/2010 a Tribuna Ganxona

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Juguem amb els fills?



Un estudi recent posa de manifest les estadístiques tristes i preocupants que un de cada cinc pares diuen que s'han oblidat de com jugar amb els seus fills, i que un de cada tres troben que participar en jocs i activitats amb la seva família és avorrit.

La companyia Back to Basis i per encàrrec de Disneyland París,  va entrevistar a 2.000 pares i 2.000 nens d'entre cinc i quinze anys al Regne Unit sobre els seus hàbits de joc. Es va trobar que el 21% dels pares admeten que ja no recorden com jugar i no saben com involucrar als seus nens en activitats creatives que ajudin al seu desenvolupament.

"Gairebé un de cada tres pares trien jugar jocs d'ordinador amb els seus fills, pensant que és el que els seus fills prefereixen", va dir Tanya Byron, una psicòloga, terapeuta infantil i la investigadora principal de l'informe: "no obstant això, nou de cada deu nens van dir que els jocs d'ordinador son coses que prefereixen jugar pel seu compte, mentre que tres quartes parts van dir que prefereixen passar temps amb els seus pares gaudint d'activitats més tradicionals, com jugar a jocs de taula o jugar a l'aire lliure junts". 

Això es especialment depriment, tenint en compte que totes les investigacions mostren el temps que avui en dia els nens es passen davant les pantalles de l'ordinador, i també la poca importància que els pares donen a sortir amb els seus fills per divertir-se. 

Les pressions de no disposar de prou temps va ser una altra raó del perquè els pares no podien jugar amb els nens. Gairebé un terç dels nens van dir que eren conscients que les preocupacions de la feina impedien que els seus pares juguessin amb ells.

Encara que aquest informe arriba des del Regne Unit, és probable que també reflecteixi la vida familiar en el nostre país.  

Hem de treure el temps per estar amb els nostres fills, hem de sortir i gaudir de la natura, dels jocs, hem de saber reforçar el vincle pares-fills. Si per un moment poguéssim imaginar a nosaltres mateixos a la seva edat, potser comprendríem molt més la seva necessitat.


dissabte, 23 d’octubre de 2010

El cas de Zimbabwe



Així com fa uns dies vaig escriure sobre les violacions a la República Democràtica del Congo, he de dir que s'ha descobert casos d'homes que son violats per dones a Zimbabwe.

Un home ha acusat a tres dones de drogar-lo, robar-lo i violar-lo. La policia diu que aquest és el cinquè atac contra un home en el transcurs d'aquest any. El problema és que hi han molts homes que no s'atreveixen a denunciar-ho per no ésser menyspreats per part de la seves famílies, amics i coneguts.

Actualment no hi ha una llei a Zimbabwe sobre una violació fetes per dones, una llei judicial de gènere que clarament ha de ser corregida. En la majoria dels incidents, les dones han violat als homes a punt de pistola.

Hi ha una cosa clara: cal que hi hagi una atenció seriosa al fet que els homes també poden ser víctimes de violació. Països com Zimbabwe, que no reconeixen la possibilitat de violació de les dones, prefereixen donar el silenci institucional a les víctimes. Les dones, en aquest cas, han estat acusades d'assalt agreujat, però això no és suficient. S'han de canviar les lleis.

Els mitjans de comunicació surten plens de noticies sobre la violència de gènere quan és la dona que la pateix i, perquè enganyar-nos, sabem que hi ha més quantitat de dones víctimes, però això no vol dir que l'home no la pateixi, ja sigui físicament com psicològicament. Degut a un món que encara manté unes arrels masclistes, molts homes callen. Ja és hora que en lloc de dir: "Si ets una dona maltractada, denuncia-ho!", comencin a dir: "Si ets un home maltractat, denuncia-ho".

Publicat el 23/10/2010 a Tribuna Ganxona


dijous, 21 d’octubre de 2010

Aristòfanes i la democràcia



El dramaturg grec Aristòfanes es va passar la seva vida defensant la democràcia dels tirans. És descoratjador recordar que va perdre, però va entendre que la lluita més difícil per la humanitat és sovint la comprensió de la realitat. Ell és el dramaturg idoni per tractar de comprendre el perill que representa els moviments de la extrema dreta tant dins d'Europa com dins dels EUA així com el poder corrupte que ja no correspon a les necessitats dels seus ciutadans. Va veure la mateixa corrupció fa 2.400 anys. Temia que la democràcia s'extingís i va lluitar per despertar als atenesos de la seva letargia, però la seva lluita va ser en va.

Aquesta extrema dreta és l'amenaça més greu dins la nostra societat. Tenen, amb el suport de centenars de milions de diners provinent d'empreses, un enorme poder. Ells munten intolerants creuades contra els homosexuals, els immigrants i els musulmans.

El robatori de fons públics i l'augment d'una classe rica és emmascarat pel discursos dels demagogs, que utilitzen la por i la grandiloqüència per mantenir-nos atemorits i confosos.

Aristòfanes va veure la manipulació psicològica i política de l'Estat democràtic a l'antiga Atenes. En repetides ocasions va advertir als atenesos en alguns dels seus escrits amb frases com: "Va mantenir la lluita en defensa de la gent del poble.... per posar les mans en el fons de l'estat i del poder" o "Mai es lliuraran els atenesos del poder que acabarà esclavitzant-los".

Aristòfanes va advertir que la majoria dels ciutadans es despertaria massa tard, i va tenir raó. L'aparença de normalitat que ens acompanya es una falsa esperança i un estat de submissió. 

"La normalitat del món normal és la protecció més eficaç contra la divulgació dels crims massius totalitaris", va escriure Hannah Arendt en "Els orígens del totalitarisme". "Els homes normals no saben que tot és possible. La raó per la qual els règims totalitaris poden arribar tan lluny és que la resta del món eludeix la realitat de la bogeria...."

Hi haurà gent que s'estranyarà que posi a Aristòfanes com exemple, doncs no deixava de ser una persona conservadora i la gent que em coneix sap que jo de conservadora.... en tinc poc. Però aquí estem parlant de democràcia, d'una democràcia transparent i al servei del poble. No podem seguir dormint, ens hem de despertar i defensar la nostra llibertat, els nostres drets i el que és més important, la nostra humanitat.



dimarts, 19 d’octubre de 2010

La usura dels bancs



M'ha preocupat llegir que hi ha un frau massiu que està sacsejant el mercat hipotecari dels EUA. Els bancs de Wall Street i els seus advocats estan creant documentació falsa, falsificació de signatures i mentint als jutges. Tot per reduir costos i augmentar les primes. El frau està tan estès que podria tancar alguns dels grans bancs i, fins i tot, provocar un altre col·lapse financer.

Al cor d'una hipoteca hi ha el document anomenat "La Nota", que estableix els termes de la hipoteca i els tipus de taxes que els bancs poden cobrar si els hipotecats es retarden en els seus pagaments. Tenir la nota també don dret als bancs a anular-la quan un hipotecat deixa de pagar. I aquí tenim el problema. Ara que les hipoteques van malament, els bancs estan aprofitant el buit de la documentació que van crear per imposar taxes massives il·legals als hipotecats.  Ho fan mitjançant la fabricació de falsos documents i obtenint les signatures falses dels notaris per aprovar els documents falsos.

Està tot tan bé maquinat que fa que sigui molt difícil desxifrar quins son els bancs que fan servir aquestes pràctiques i quins bancs no ho fan. Aquesta, segons els experts, és una recepta per al pànic financer.

Els bancs van començar amb la crisis financera i els governs, amb els nostres diners, els van ajudar. Ara podria arribar una altre crisis. El govern dels EUA ha de posar mà i ha d'aturar la malaltissa usura dels bancs. Si no ho fa, ja sabem per experiència com pot repercutir a la resta del món, i la veritat es que no estem preparats perquè ens tornin a donar garrotades. Es hora d'imposar unes directrius ètiques, uns límits dins el món financer i sancionar fortament a aquells que no ho respectin.


dissabte, 16 d’octubre de 2010

Rescatats



Crec que tot el món ha vist per les notícies, per reportatges i per tots els mitjans de comunicació el rescat dels 33 miners atrapats a una mina de Xile. Tothom se n'ha alegrat, tothom ho ha celebrat, fins i tot el president Obama ha elogiat la unitat del poble. Hem vist abraçades, llàgrimes, riures i una infinitat d'emocions entre tots els presents. Ara es volen fer pel·lícules, telefilms, i la historia anirà per llarg.

El president de Xile, Sebastián Piñera, ha promès als miners rescatats la garantia de què mai més es treballi en condicions "tan insegures i inhumanes". Es veu que fins ara no sabien en quines condicions es treballava (segur que no ho sabien?). La companyia que explotava la mina tenia fama d'ignorar les normes de seguretat, però han hagut d'esperar a que hi hagués un accident perquè surti aquest home amb unes paraules contundents. Promeses que es compliran? En tinc els meus dubtes.

Com tantes altres coses en aquest món, fins que no hi ha una desgràcia, les autoritats fan la vista llarga. Tenim ara a Hongria amb el seu vessament tòxic. Perquè no estaven les instal·lacions controlades? Les inundacions a Nova Orleans per un dic en mal estat, habitatges construïts al mig del curs natural d'una riuada i qui diu una riuada, pot dir en llocs on les pluges poden causar despreniments de terres. I com aquests milers d'altres exemples.

No n'hi ha prou amb omplir les arques, les desgràcies com la de la mina a Xile, no haurien de sortir a les noticies perquè no haurien de passar!.

Publicat el 16.10.2010 a Tribuna Ganxona

dijous, 14 d’octubre de 2010

Veritat o mentida?



Barack Obama és acusat d'exagerar la amenaça terrorista amb finalitats polítiques.

Alts diplomàtics pakistanesos i funcionaris d'intel·ligència europeus han dit al diari britànic The Guardian, que la alerta de terror que els EUA va emetre fa uns dies sobre els objectius d'Al-Qaeda per atacar l'oest d'Europa, van ser per motius polítics i no sobre una informació fidedigna. Es va dir que els militants tenien una lliste d'objectius a França, a Alemanya i a la Gran Bretanya. Aquesta alerta va portar tant a ells com a altres països a augmentar els seus nivells d'alerta terrorista i, als EUA, a justificar la recent escalada d'avions no tripulats i els atacs d'helicòpters dins el Pakistan.

Hassan, un diplomàtic veterà, va suggerir que l'administració d'Obama estava jugant a la política amb l'amenaça terrorista abans de les eleccions al Congrés, en que els republicans esperen obtenir una aclaparadora majoria.

També va afirmar que el President Obama estava reaccionant a la pressió per demostrar que la seva estratègia de guerra a l'Afganistan, que no és popular entre el públic nord-americà, és necessària.

En precisar que els atacs aeris dels EUA no van ser de cap manera lluites contra una amenaça imminent, els funcionaris europeus van plantejar noves preguntes sobre la legalitat dels atacs, que podrien ser vistos com assassinats.

Thomas de Maizière, Ministre de l'Interior d'Alemanya, va expressar públicament el seu escepticisme sobre l'alerta terrorista dels EUA, dient que ell no veia cap senyal d'un atac imminent. Va descriure el perill a Alemanya com "hipotètic".

El fort augment dels atacs dels EUA amb avions no tripulats a les zones tribals del Pakistan, juntament amb diverses incursions transfrontereres dels helicòpters de combat que van culminar amb la mort de dos soldats del cos de la Frontera fa poc, era per desestabilitzar el Pakistan, va dir Hassan.

Que sigui veritat o mentida, jo no ho sé i, segurament, no ho sabré mai, però que els polítics menteixen, es indiscutible. És una utopia pensar que algun dia hi haurà un polític que dirà la veritat? Ho és, perquè el problema és que si existís, ningú el votaria. La gent vol ser enganyada!!!

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Mines d'or



En els últims sis mesos, més de 400 nens menors de 5 anys han mort com a conseqüència de la contaminació ambiental causada per l'extracció d'or en el nord de Nigèria.

El mercuri, que s'utilitza en els processos d'extracció d'or, pot contaminar l'aire, l'aigua i el sòl si no es controlen adequadament, afectant directament al sistema nerviós i digestiu quan s'inhala.

Des del començament d'any, Metges Sense Fronteres, ha notat un augment en el nombre de malalties i morts relacionades amb el mercuri en diverses aldees de l'estat de Zamfir, on tòxics de la mineria d'or s'escampen pel sòl i per l'aigua.

Un informe de l'OMS de les Nacions Unides - que es publicarà a final d'aquest mes - afirma que la llista dels llocs contaminats segueix creixent, amb signes d'una nova contaminació evident en molts altres pobles.

Degut als "indicis" d'aquests informe, ara es parla de prohibir completament la mineria.

Molta gent local, tant homes com dones i nens, són regularment reclutats per participar en el procés d'extreure l'or. El tancament de les mines suposaria privar a aquesta gent de l'únic sustent que tenen per viure. El tancament no és la solució. S'han d'aplicar unes normes de seguretat, unes garanties que facin que puguin seguir treballant i alhora protegir els pobles de la contaminació que tantes vides s'està cobrant.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

L'edat mitjana no ha desaparegut



El ciutadà  libanès Ali Hussain Sibat i el ciutadà sudanès Abdul Hamid bin Hussein bin Moustafa al-Fakki han estat declarats culpables de "bruixeria" i condemnats a mort.

Els càrrecs de "bruixeria" presentats contra Ali, tenen a veure amb la seva activitat com a presentador del canal de televisió per satèl·lit Sheherazade, en el qual oferia consells i prediccions.

Va ser condemnat a mort per un tribunal de Medina el 9 de novembre de 2009, desprès de ser detingut per la policia religiosa (Mutawa'een) mentre es trobava a l'Aràbia Saudita realitzant la UMRA o peregrinació menor.

Ali no va tenir representació ni assessoria lletrada durant el judici. El seu cas està ara en el Tribunal d'Apèl·lació de la Meca.

Abdul, de 36 anys, va ser detingut a Medina per agents de la policia religiosa. Va ser acusat de practicar la bruixeria després d'una trampa que li va tendir un home que treballava per la policia religiosa que li va demanar que li preparés un encanteri perquè el seu pare es separés de la seva segona esposa. Pel que sembla Abdul va accedir a fer-ho a canvi de 6.000 riyal saudites.

Abdul va ser condemnat a mort pel Tribunal General de Medina al març de 2007. No va disposar tampoc d'assistència lletrada i se sap molt poc sobre el judici, ja que es va celebrar en secret.

L'última execució per "bruixeria" de la qual es va tenir noticia va ser la de l'egipci Mustafà Ibrahim el 2 de novembre de 2007. Ibrahim va ser declarat culpable de "bruixeria" per formular encanteris per aconseguir la separació d'un matrimoni. 

El 2007 van ser executades a l'Aràbia Saudita com a mínim 158 persones, i el 2008, almenys 102. El 2009 es va tenir noticia de l'execució d'almenys 69 persones, 19 d'elles estrangeres. Des de començament de 2010 han estat executades almenys 19 persones.

I desprès venen a Marbella i ens trobem amb la reialesa i amb els polítics que perden el cap per ells, i dic el cap perquè m'agrada ser educada.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Els buròcrates



La Comissió Europea és va haver de defensar de les acusacions de proporcionar una "encaixada de mans d'or" als seus buròcrates. La crítica al·lega que els ex-comissionats segueixen gaudint d'uns sous d'almenys 97.000€ a l'any, fins i tot després de deixar el càrrec.

Com a membres més importants del cos executiu de la UE, els comissionats tenen un sou de primer nivell a Brussel·les guanyant de mitjana al voltant de 20.000€ al mes. A més, tenen dret a les prestacions d'allotjament, viatge i l'escolarització dels seus fills i generoses pensions. Quan se'n van, reben, es pot dir que entre el 40 i el 65 per cent del seu salari anterior durant un màxim de tres anys. Aquestes pràctiques estan dissenyades per evitar qualsevol conflicte d'interessos que pugui sorgir si els comissionats, que són els encarregats de la formulació de polítiques de la UE, s'hagin de traslladar immediatament a les feines del sector privat després de deixar els seus llocs.

En Charlie McCreevy, l'ex-comissari irlandès que ara està en el consell de Ryanair, es troba entre aquells que no han renunciat a aquest privilegi. El Sr. McCreevy gaudeix de fins a 47.000€ l'any en la seva nova funció. Dalia Grybauskaite, la President de Lituània, i Franco Frattini, el ministre italià d'Exteriors, també segueixen reclamant els dinars de la Comissió.

"Aquesta norma va ser dissenyada per permetre que els ex-comissionats mantinguin la seva independència i no sentin que han de saltar en el mercat laboral tan aviat com se'n vagin" va dir Michael Mann, portaveu de la Comissió Europea.

L'assumpte és més espinós quan ex-comissionats com Louis Michel i Danuta Hübner, de Polònia, van ocupar llocs com a diputats al Parlament Europeu. Els crítics diuen que no tenien dret als diners de la Comissió, però tot i aixi, se'ls hi va concedir. 

El que m'agradaria saber és quanta gent, desprès de deixar els seus càrrecs, segueix xuclant de les nostres butxaques? No és d'estranyar que tant els polítics com els buròcrates hagin perdut credibilitat. Potser que comencin a canviar algunes lleis i normes. i deixin de comportar-se com unes sangoneres.


dimecres, 6 d’octubre de 2010

La hipocresia dels republicans



No m'ha estranyat llegir que 78 candidats del Partit Republicà als EUA estan "a favor de la vida sense discriminació", el que significa que tots els avortaments haurien de ser prohibits sota qualsevol circumstància. Sense cap excepció.

L'extremisme d'alguns dels candidats del Partit Republicà, aquesta vegada, no sorprèn a ningú. Ja hem vist per les noticies i demés mitjans d'informació la força que està agafant l'extrema dreta dins del mateix partit.

Cada any, la Coalició Nacional per la Vida, una organització republicana, envia uns formularis per demanar als seus candidats la seva posició sobre l'avortament. No es van incloure ni als candidats a la Cambra ni als del Senat, cosa que em fa pensar que el resultat haguera sigut major.

Mentrestant, el govern d'Obama a favor de l'avortament està demostrant el seu compromís amb la realitat, ajudant a les dones que volen tenir als nadons si així ho desitgen. Fa uns dies, el govern federal va atorgar $27 milions per una sèrie de programes estatals que ajuden als pares joves i a les adolescents embarassades. Els diners del Fons d'Assistència a l'Embaràs, està dissenyat perquè els joves puguin acabar els seus estudis i puguin obtindre cura infantil, cura de la salut i habitatge. 

L'oposició moral a l'avortament sempre serà un tema de debat i un que no és fàcil de resoldre, però la hipocresia dels candidats pro-vida es posa de manifest quan no donen suport a programes com aquests. Aquests candidats prefereixen forçar a totes les dones del país a tenir les seves criatures, independentment de si el nadò és producte d'una violació i, per descomptat, independentment de si la mare pot o està disposada a criar-lo.

Publicat el 09/10/2010 a Tribuna Ganxona

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Els excrements dels gossos.



Quan anem pel carrer, pels jardins, pels parcs, per on sigui, qui és el que no s'ha trobat per terra excrements de gos? Els que tenim o hem tingut algun gos a casa, sabem el que és treure'l a passejar amb les bosses o inclús papers de diari per recollir-los i depositar-los a la primera paperera o als contenidors de les escombraries, però he de dir que, malauradament, no tothom ho fa.

A Cambridge, Massachusetts, han creat un nou programa anomenat The Park Spark Project (Projecte espurna del parc) que convida als propietaris de gossos a recollir els seus excrements en bosses biodegradables i depositar.les en un tanc únic. Aquest tanc va ser instal·lat en el parc per gossos Pacific Street. Un cop depositades, han de girar una maneta per iniciar un procés que converteix els excrements en gas metà. Aquest gas, sense olor, és enviat a les llums per la seva combustió. El parc és petit però la seva utilització es suficient per generar una energia constant a totes les llums del parc.

Totes les idees i invents que ajudin a crear energies renovables son benvingudes i aquest projecte ho és. Qui sap si aquells que no recullen els excrements de terra, amb un projecte com aquest, s'animen per considerar-ho útil i per tenir la satisfacció de participar en la sostenibilitat del medi ambient encara que sigui en una menor escala. 

Crec que tots podem estar d'acord que preferim tenir les llums del carrer / parc generades per aquest sistema que no pas aguantar la pudor de les papereres i/o escombraries. 

Sempre he dit que m'agrada trobar bones noticies i, encara que moltes vegades és gairebé impossible, aquesta ho ha sigut. 

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Guerra cibernètica?



Un nou tipus de sabotatge en línia ha arribat que s'ha iniciat en una sola unitat USB i s'ha propagat ràpidament a través de sistemes informàtics industrials a tot el món, el cuc Stuxnet.

El cuc, dissenyat per espiar i posteriorment re-programar els sistemes industrials s'ha detectat en els equips a Indonèsia, l'Índia i Pakistan, però molt més a l'Iran, doncs el 60 per cent de les infeccions actuals han tingut lloc en aquest país, amb uns 30.000 ordinadors connectats a Internet afectats fins el moment, incloses les màquines a la planta d'energia nuclear a Bushehr, que s'inaugurarà les pròximes setmanes. Si l'objectiu eren les instal·lacions nuclears de l'Iran, el Stuxnet s'ha seguit propagant causant consternació a les instal·lacions industrials de tot el món.

L'empresa de programació de seguretat Symantec ha calculat que Stuxnet hauria necessitat entre cinc i deu especialistes al voltant de sis mesos per ésser creat.

Un nombre de dits han assenyalat a Israel, i en particular als seus cossos d'intel·ligència. L'estiu passat, Reuters va informar dels creixents projectes per una guerra cibernètica a l'Israel, amb el recentment retirat membre del gabinet israelià de seguretat que va indicar que les xarxes dels equips de l'Iran eren molt vulnerables.

Els que som usuaris d'Internet estem acostumats a protegir l'ordinador amb antivirus, anti-spy, anti el que vulguis. Tot i això, alguna vegada se'ns escapa algun i acabem demandant a l'informàtic que ens vingui a netejar l'ordinador. Es normal rebre avisos per correu d'amics dient que si reps un correu de tal o amb l'anomenat qual, que no l'obrim doncs es un virus que esborrarà tota la informació que tenim al disc dur. Fins a quin punt això es cert? La veritat es que no ho sé perquè no els hi faig gaire cas. Ara, el que sí em preocupa, no és si el meu ordinador a casa te un virus, és la seguretat de les instal·lacions nuclears, la seguretat d'una nació. Estem protegits? Fins ara, la por que tenia es que algun president, amb un cop de bogeria, premés el famós botó, i ara pot ser que la por es decanti amb el mal que podrien fer uns ordinador infectats.

Publicat a Tribuna Ganxona el 02/10/2010