En relació al drama de Noruega

La tragèdia de la setmana passada a Noruega ha deixat al món sorprès. La magnitud de la massacre és difícil de comprendre. El drama d'Oslo és una mostra més del perill que comporta l'extensió i propagació de les ideologies extremistes, lligades a l'onada de populisme polític que travessa Europa en els últims temps.

En el seu llibre Populismes: la pendent fatal, que va publicar en Dominique Reynié el passat mes d'abril posa, entre d'altres coses, "el nacionalisme, la xenofòbia, l'autoritarisme, la desqualificació de la classe dirigent i dels mitjans de comunicació, l'atracció envers aquestes doctrines de les classes populars, no són noves. Ja va passar en els anys trenta, a continuació de la crisi econòmica mundial. I ja sabem quin va ser el final". L'autor afirma que l'esquerra s'ha debilitat (actualment a la UE sols hi ha dos governs d'esquerra: Xipre i l'Estat espanyol) ja que una part creixen de l'electorat popular s'ha passat de l'esquerra a la dreta populista i extremista.

El que és realment perillós és com alguns periodistes de mitjans de comunicació simpatitzants de la dreta han entès i, en part, han defensat aquesta massacre. No els posaré tots aquí ni tampoc els seus noms, perquè la llista seria llarga però us en deixo quatre ratlles perquè us feu, encara que sigui, una petita idea.

"És simplement una visió de futur davant de la pujada de la islamització d'Europa" (França) "Anders Behring Breivik és responsable dels seus actes. Si algú li incitava a la violència, era la supremacia islàmica. Si hi ha alguna cosa que li va incitar a la violència, era la política euromediterrània" (EUA) "Vivim en un món en què són perfectament felices milions de dones que avorten i desprès s'exigeix saber per què Anders Breivik Behring va esdevenir el sarcoma humà que realment és." (EUA) "Zapatero condemna l'atemptat de Noruega mentre legitimitza a ETA" (Espanya)

Com és pot lluitar contra l'extremisme i el terrorisme? N'hi haurà prou amb el fi de la crisis? No ho crec. És necessari una lluita ideològica des de casa, des de les escoles inculcant valors de convivència i no d'exclusió. És necessari una denuncia constant de cap a on porten les doctrines d'aïllament i les ideologies. És necessari una regeneració del sistema democràtic.

Publicat el 30.07.2011 a Tribuna Ganxona

 

Tant se me'n fot

No fa gaire, vàrem veure a les notícies, la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajin, en bikini per les platges de Menorca. En poc temps les crítiques envers el seu cos van sorgir. El diari El Mundo va retocar la imatge amb el famós photoshop i, comparant la foto amb la retocada, explicava com seria el seu cos amb una bona dieta.

Aquesta setmana passada varem veure al Joan Laporta amb banyador dins d'un iot i fent panxa. Entre altres crítiques que ha rebut, com la de beure xampany francès i portar un banyador "blanc", la panxa és la que s'ha dut la palma.

Aquells que em coneixeu sabeu molt bé que odio les crítiques, els xafardejos i fer safareig. Veure aquests tipus d'informació em posa malalta.

Ens estan acostumant a buscar una perfecció en unes imatges i cossos que no existeixen. I què passa si la Leire Pajin i en Laporta tenen uns quilos de més? I què passa si l'Aznar vol acabar sent un Rambo, com les imatges que varen ensenyar l'any passat? Tant se me'n fot. Les persones s'han de valorar per la seva feina i pel que fan.

Deixem que la gent gaudeixi de les seves vacances, unes vacances que, amb una feina ben o mal feta, no deixen de ser necessàries. És la seva vida privada i l'hem de respectar.

Perdem la memòria?

Sempre he dit que crec que soc l'única persona que no se sap el número del DNI de memòria. Trobo que quan tinc coses a les que puc recórrer a buscar-les en un moment, no memoritzo. I no és perquè no vulgui, sinó que potser no les hi dono prou importància. També em passa amb els números de telèfon i d'altres.

És per això que no m'ha estranyat llegir un article al New York Times en què s'esmenta com un equip de professors de psicologia a Columbia va investigar com podia afecta a la memòria l'accés a Internet. Es varen trobar que les persones que utilitzen freqüentment les xarxes, també les utilitzen com el seu banc de memòria personal. Es recorda com trobar la informació però no el que la informació conté. Els participants de l'estudi que pensaven que no serien capaços de recuperar la informació més tard, era "molt més probable" que la recordessin. Internet, amb el seu depòsit inesgotable d'informació, sembla que ha canviat dràsticament la manera en que emmagatzemem la informació.

Els investigadors ho van explicar així en el resum de l'estudi: "Ja no hem de fer costosos esforços per trobar les coses que volem. Anem a Google per trobar l'antic company de classe, trobar articles en línia, o buscar l'actor que estava a la punta de la llengua".

El que aquest estudi sembla demostrar és que ens estem adaptant als nous recursos d'Internet, i que la forma de pensar es veu afectada.

Betsy Sparrow, el líder de l'equip de recerca, va explicar: "No són considerats amb el cap buit aquelles persones que ja no tenen memòria. Però ens estem convertint particularment adeptes a recordar on anar a buscar les coses. I això és una cosa increïble".

En part m'ha emprenyat llegir l'article perquè m'he sentit identificada, especialment quan tinc un nom a la punta de la llengua i desprès de repassar de la A a la Z (ho acostumo a fer) sense que em vingui el nom, recorro a la pantalla, i he pensat: "HORROR, estic perdent la memòria!!" Però m'he adonat que això, i tal com he dit al principi, ho he fet tota la vida. Memòria selectiva? Segur que sí, tothom la té. Potser, si la nostra interacció diària amb la tecnologia continua creixent, començarem a recordar altres coses que mai les recordàvem abans, qui sap.

Publicat el 24.07.2011 a Tribuna Ganxona

 

Com el Partit Republicà vol obligar a les dones a tenir més fills

Les clíniques de Planificació Familiar (Planned Parenthood) a New Hampshire (EUA) ja no poden oferir els seus serveis pel que fa al control de la natalitat desprès que l'estat ha elegit un "Consell Executiu" de majoria republicana. El consell ha rebutjat signar un nou contracte amb les clíniques. Amb una votació majoritària ha suspès els 1.8 milions de dòlars dels fons estatals i federals que es concedien a aquesta organització, al·legant que aquest diners haurien d'anar a organitzacions que no practiquin avortaments.

Aquestes clíniques subvencionades són responsables de proveir anticonceptius a més de 13.000 persones a l'any, on la majoria estan per sota del nivell de pobresa. Però malgrat els seus magres ingressos, els republicans que van votar van creure que aquesta gent podia trobar suficients diners dins del seu pressupost per cobrir els seus propis controls de natalitat, o simplement no tenir relacions sexuals. Sexe, pel que sembla, és només per aquells que s'ho poden permetre. "Si volen passar una bona estona, perquè no fer-los pagar?" va preguntar el membre del consell executiu, Raymond Wieczorek.

Què és el que pot passar? Dones amb un embaràs que no volen i on no les deixen ni avortar. Començaran a sorgir "curanderos" que ho faran il·legalment i sense les condicions sanitàries necessàries amb l'agreujant de posar en perill la vida de la dona. Em pensava que això era ja història, però sembla que la història es repetirà si no hi ha un canvi. Ben trist.

Nova York, un model a seguir

Una nova llei a Nova York ajudarà a crear 14.000 llocs de treball i a modernitzar l'eficiència energètica a més d'un milió de llars. L'aprovació d'aquesta llei va ser aplaudida en una sessió marcada per les retallades pressupostàries.

Què és aquesta nova llei doncs? Penseu que aïllar una casa estalvia d'entre un 20 a un 50 per cent d'energia. Molts propietaris no s'ho poden pagar i aquí és on entra aquesta llei. L'Estat finança les obres i el propietari paga a l'estat dins la seva factura de serveis públics. El reemborsament és menor que l'estalvi d'energia mensual, de manera que no augmenta les despeses.

El possible impacte ambiental també és impressionant: El programa podria reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle equivalent a retirar prop d'un milió de cotxes de la carretera.

Aquesta proposta va sorgir d'una organització ecològica quan va començar a trucar a les portes de propietaris d'habitatge amb problemes de liquiditat i a les dels treballadors desocupats. Van mostrar la necessitat de crear polítiques interdisciplinàries.

Fins ara, Nova York, al igual que altres estats, s'ha centrat amb l'estalvi de la major quantitat d'energia al menor cost possible sense tenir en compte l'impacte de la comunitat. Aquest programa proveeix també fons per als grups comunitaris per reclutar i educar als propietaris d'habitatges. És un veritable esforç per canalitzar els beneficis de l'eficiència energètica cap a les famílies.

Han sigut tres anys d'organització i disputa que comencen a donar resultats.

No puc fer altre cosa que aplaudir aquesta iniciativa i l'aprovació d'aquesta llei. Molts governs, inclòs el nostre, l'haurien d'agafar com exemple. Qualsevol iniciativa que creï llocs de treball, ajudi a la reducció de gasos i, a sobre, no representi un augment de despeses pel ciutadà, ha de comptar amb tot el suport.

Publicat el 16.07.2011 a Tribuna Ganxona

 

De llibres i internet

 

El dia que vaig descobrir internet, ja fa uns quants anys, em vaig quedar meravellada. La meva primera reacció va ser: "Puc llegir diaris de tot el món". Com una criatura, vaig anar a buscar diaris de Rússia, de la Xina i de diferents països del món, molts d'ells sense ni tan sols entendre la llengua però estava molt il·lusionada. Una font d'informació il·limitada al meu abast. Han passat bastants anys des d'aquell primer dia i he de reconèixer que mai m'ha defraudat.

Qui és el que busca ara un número de telèfon a les pàgines blanques i/o grogues? La majoria ho fem a través de la xarxa. Quan estàs llegint un article que t'interessa i et donen un enllaç per saber d'on s'ha tret la informació o per veure altres articles relacionats, qui és el que no clica? O si vols saber alguna cosa més del que firma l'article o d'algú altre, no hem posat el nom a Google? No hem fet servir la Vikipedia? Qui es el que no ha mirat els mapes per veure un lloc determinat? Qui és el que no ha contrarestat la informació i les opinions?. El ventall és infinit.

Fins aquí molt bé. He de dir però, que quan hi ha un article llarg que m'interessa llegir, l'imprimeixo i me'l llegeixo amb tranquil·litat, de la mateixa manera que m'agrada llegir un llibre que he comprat, que m'han deixat o que m'han regalat. El meu ús a la xarxa em permet anar d'un lloc a l'altre, buscar i trobar. En resum, recerca d'informació. Soc incapaç de posar-me davant la pantalla per llegir pàgines i pàgines d'un e-book. Em va costar d'acceptar quan vaig llegir fa temps que Amazon estava venent més e-books que llibres de tapa dura i ara, fa uns dies, va sortir al diari El Punt que els alumnes catalans obtenen més punts en la comprensió lectora a través de la pantalla que en format imprès.

Potser perquè ja tinc uns anys que no acabo d'entendre aquesta comprensió. Un llibre imprès és molt millor que en pantalla i si vols fer alguna recerca del que posa al llibre, tens la possibilitat de recórrer a la pantalla en lloc d'anar a mirar enciclopèdies com feia jo de petita i de jovenenta. Perquè, no ens enganyem, l'ordinador és una eina i s'ha de tractar com una eina. La lectura és un plaer, encara que sigui amb llibres de text. O potser estic equivocada?

Publicat el 10.07.2011 a Tribuna Ganxona

Què els preocupa als nostres menors?

En un món on una mare ensenya amb orgull com injecta botox a les seves filles, és poc sorprenent que noies cada vegada més joves es preocupin pel seu pes i cos.

D'acord amb un estudi fet per la Universitat Central de Florida, prop de la meitat de les participants enquestades amb edats compreses entre els 3 i 6 anys, van dir estar preocupades pel fet d'estar grasses.El problema esdevé quan els seus propis pediatres diuen que aquestes nenes tenen un pes normal i no estan en risc de patir sobrepès.

És realment preocupant que el nombre d'hospitalitzacions de nens menors de 12 anys per trastorns alimentaris s'hagi més que duplicat en els últims anys, segons la National Eating Disorders Association (NEDA).

Encara no hi ha una relació directa que demostri que les burles durant la infància condueixin a trastorns d'alimentació, però moltes dones que les pateixen tenen un record dolorós sobre el seu cos i el seu pes durant la infantesa. Tots sabem que, dins de la seva innocència, els nens poden ser cruels. Jo mateixa pel sol fet de ser alta, vaig patir burles a l'escola i no recordo aquells anys com una època massa bonica.

Els pares tenim la responsabilitat d'aixecar l'autoestima dels fills. Hem d'explicar què és sa pel cos, no pas si engreixa o no. Què fàcil és dir: "Estàs gras o grassa", paraules que poden causar el menyspreu del seu propi cos. Què sàpiguen que hi ha malalties que sorgeixen pel consum d'un determinat nombre d'aliments i de begudes i que el cos és una màquina que s'ha de cuidar.

Encara que aquest estudi està fet a Florida, el Govern basc va publicar un informe fa poc en que va preguntar a 339.048 menors d'edat, tant estudiants de primària com de secundària, les seves opinions sobre diversos temes socials. En aquest document es varen descobrir els perfils d'uns nens i adolescents més preocupats pel seu físic que dels problemes socials. En l'estudi els trobem també desmotivats amb els estudis, passotes en hàbits saludables per al seu futur (incloses les relacions entre iguals i les familiars), enganxats a la societat de consum i, el més inquietant, aliens a comportaments afavoridors de la igualtat de gènere, cultural i ètnica.

Difícil que això es trenqui quan els pares basen la seva vida familiar, la majoria per manca de temps, en què els nens passin hores davant la TV i l'ordinador. L'educació comença i es fa a casa.

Publicat el 03.07.2011 a Tribuna Ganxona