dimecres, 18 d’agost del 2010

Sentiment de culpabilitat?


Tony Blair ha anunciat que donarà tots els beneficis de la seva biografia per ajudar a finançar un centre de rehabilitació pels soldats ferits.

No s'han esperat les crítiques a aquesta donació, i desprès de llegir unes quantes, potser les que més m'han ressaltat han sigut dos. La del pare d'un dels soldats que va perdre una cama en una explosió: "Si hagués sigut home, s'haguera aixecat i haguera demanat disculpes a les famílies per a una guerra il·legal. No vull que els diners de'n Blair ajudin al meu fill". I la d'un pare que va perdre al seu fill: "Ell podria donar aquests diners a una organització benèfica iraquiana per la rehabilitació dels iraquians ferits per les forces del Regne Unit".

Hem de pensar també que des de que va deixar el càrrec fa tres anys, el senyor Blair s'ha convertit en un home ric, amb actius estimats a 15 milions de lliures esterlines per les seves intervencions a diferents sopars.

Sentiment de culpabilitat o no? La veritat es que aquests diners aniran molt bé pel centre de rehabilitació, això segur, però també es veritat que aquest home haguera quedat con un gran polític si hagués reconegut que la seva incursió a la guerra de l'Irak es va basar en mentides. Disculpes a totes aquelles famílies que van perdre a un ser estimat, no els omplirà el buit de la gran pèrdua, però sí que podrien recuperar una mica la seva dignitat.

Des d'aquí m'agradaria fer-ho extensiu a tots aquells polítics que, al igual que Blair, van involucrar al seu país en aquesta guerra, i no senyalo a ningú.......

2 comentaris:

  1. Molt bé Imma: és cert,i és més, hi va haver un sàdic pallasso que va afegir molta llenya al foc, -feia de claca- i encoratjava a l'extermini i assassinat de milers de persones, sense importar.li res, només el seu lloc de llepaculs a la foto dels psicòpates.
    Aquest salvapàtries hispànic, és encara un paradigma de bondat per a moltíssima gent. Cada dia , el Sr Aznar, apareix a la premsa, que recull les seves parides mentals, com si parabòles divines es tractés.
    Quin fàstic!

    eduard

    ResponElimina
  2. Gràcies Eduard pel comentari. Guapo!!! El que em treu de polleguera es la seva prepotència i que la gent s'ho cregui tot, però ja veus que la cultura està basada en programes "tele-basura". Què podem esperar?

    ResponElimina