dimarts, 24 d’agost del 2010

Han tornat

La punxa d'en Jap. Avui+El Punt

L'Albert i en Roque han tornat. Crec que es unitari l'alegria que hem sentit al seu alliberament, però ho han fet, no perquè ho han demanat per favor, sinó per un preu de rescat i per l'alliberament d'un dels segrestadors de les presons de Mauritània extradit a Mali on va tornar amb els seus.

La majoria de gent que compon una ONG son voluntaris amb uns ideals admirables, tot sigui dit. Ara les meves preguntes son: Era necessari arriscar les seves vides? No hi han altres maneres d'enviar ajuda a aquests països necessitats? M'agradaria saber si el cost de la caravana que hi va anar, el cost d'alliberar a l'Alícia (no aclarit del tot) i els cost de l'alliberament ara de l'Albert i en Roque, es menor al de buscar vies alternatives d'ajuda sense posar en perill les seves vides. Crec que no.

Tota persona, tot grup de persones que vulguin viatjar per raons humanitàries, han d'estar informats del perill que poden córrer i si la seva presència es necessària.

El que m'agradaria aclarir aquí es actuar tal com ens ho dicten els nostres sentiments, el nostre cor i la nostre pròpia consciencia, o actuar amb bases d'un raonament intel·ligent. L'equilibri pot ser difícil i les ganes de poder ajudar i de voler participar en fer un món millor son grans, però no amb el risc d'unes vides humanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada