Segons una enquesta feta per l'Imserso sobre les persones grans, s'han trobat que el 60% dels pensionistes a l'estat espanyol, volen tenir la possibilitat de seguir treballant desprès de complir els 65 anys.
Trobo bé que a partir d'una edat de jubilació, la gent tingui la opció de seguir treballant . Si mirem quants polítics hi han en aquest mon majors de 65 anys.... i la reialesa? Ells no es jubilen mai!!! I com dic polítics i reialesa també puc incloure escriptors, metges, professors doctorats, i d'altres.
Un 60% es un percentatge molt alt i, tenint en compte, com estan les economies, perquè no poden seguir treballant? Hi ha gent que espera aquesta edat per poder fer aquelles coses que no ha pogut fer dins la seva vida laboral i aquesta es una il·lusió que crec que quasi tots nosaltres compartim, però les coses canvien i la situació dins la nostra vida també. Me'n recordo que, quan em vaig voler presentar per lliure als exàmens de l'Escola d'Idiomes, vaig sentir un gran buit quan els vaig passar, perquè deixava darrera una disciplina on cada dia agafava els llibres i omplia pàgines d'exercicis esbrinant en que podia fallar si en la gramàtica, en el parlar, en la escriptura i/o en la comprensió. Aquest buit suposo que el tenen molts dels jubilats, quan veuen que els hi falta un horari a seguir, una disciplina i moltes hores sense saber com ocupar-les. Una pena, però així es la vida.
Trobo bé que a partir d'una edat de jubilació, la gent tingui la opció de seguir treballant . Si mirem quants polítics hi han en aquest mon majors de 65 anys.... i la reialesa? Ells no es jubilen mai!!! I com dic polítics i reialesa també puc incloure escriptors, metges, professors doctorats, i d'altres.
Un 60% es un percentatge molt alt i, tenint en compte, com estan les economies, perquè no poden seguir treballant? Hi ha gent que espera aquesta edat per poder fer aquelles coses que no ha pogut fer dins la seva vida laboral i aquesta es una il·lusió que crec que quasi tots nosaltres compartim, però les coses canvien i la situació dins la nostra vida també. Me'n recordo que, quan em vaig voler presentar per lliure als exàmens de l'Escola d'Idiomes, vaig sentir un gran buit quan els vaig passar, perquè deixava darrera una disciplina on cada dia agafava els llibres i omplia pàgines d'exercicis esbrinant en que podia fallar si en la gramàtica, en el parlar, en la escriptura i/o en la comprensió. Aquest buit suposo que el tenen molts dels jubilats, quan veuen que els hi falta un horari a seguir, una disciplina i moltes hores sense saber com ocupar-les. Una pena, però així es la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada