En el diari britànic Daily Mail, han publicat una enquesta en la que la gent era preguntada que preferien tenir com a cap, si a un home o a una dona. Han guanyat els homes. Ja fa temps, en la revista Forbes, va sortir un article en el que afirmava que "tots prefereixen tenir homes com a caps".
El que em sorprèn es com, en aquesta enquesta, s'usa descaradament el llenguatge estereotipat. Alguns dels exemples que van donar van ser aquests:
- Hormonal
- Incapaç de deixar la seva vida personal a casa
- Li agrada parlar dels seus col·laboradors a la seva esquena
- Punyalades a l'esquena
- Se senten amenaçades pels seus col·legues
- Massa elitista
- Molt competitiva
- Passar massa temps preocupada per la seva imatge.
Son així les dones o només van ser retratades d'aquesta manera perquè són dones? Un home mai es descriu utilitzant aquestes característiques a causa del seu gènere. Per sort pels homes, no poden ser etiquetats com "hormonal". Altres actius inclouen "menys probabilitats de patir canvis d'humor" i "menys probabilitats de queixar-se dels altres".
Per les dones, en canvi, un terç dels enquestats van arribar a afirmar que era "evident" quan els seus caps femenins patien el "temps del mes" com a explicació dels seus canvis d'humor.
Donades totes aquestes característiques, tant els homes (75%) com les dones (63%) coincideixen en que els homes són millors caps.
Sincerament m'emprenya tot el que siguin estereotips en qualsevol àmbit. Jo he tingut, al llarg de la meva vida, tant caps masculins com femenins i he de dir que n'he tingut de bons i de dolents en els dos gèneres i no m'avocaria ni per un ni per l'altre. El que es important es saber ser un bon cap. Diuen que la recepta consta de tres ingredients fonamentals: saber fixar objectius clars i rellevants, saber elogiar la bona feina i saber cridar l'atenció els seus col.laboradors, quan sigui necessari, en un to constructiu. Dins d'aquestes bases.... quants bons caps coneixeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada