Crec que tot el món ha vist per les notícies, per reportatges i per tots els mitjans de comunicació el rescat dels 33 miners atrapats a una mina de Xile. Tothom se n'ha alegrat, tothom ho ha celebrat, fins i tot el president Obama ha elogiat la unitat del poble. Hem vist abraçades, llàgrimes, riures i una infinitat d'emocions entre tots els presents. Ara es volen fer pel·lícules, telefilms, i la historia anirà per llarg.
El president de Xile, Sebastián Piñera, ha promès als miners rescatats la garantia de què mai més es treballi en condicions "tan insegures i inhumanes". Es veu que fins ara no sabien en quines condicions es treballava (segur que no ho sabien?). La companyia que explotava la mina tenia fama d'ignorar les normes de seguretat, però han hagut d'esperar a que hi hagués un accident perquè surti aquest home amb unes paraules contundents. Promeses que es compliran? En tinc els meus dubtes.
Com tantes altres coses en aquest món, fins que no hi ha una desgràcia, les autoritats fan la vista llarga. Tenim ara a Hongria amb el seu vessament tòxic. Perquè no estaven les instal·lacions controlades? Les inundacions a Nova Orleans per un dic en mal estat, habitatges construïts al mig del curs natural d'una riuada i qui diu una riuada, pot dir en llocs on les pluges poden causar despreniments de terres. I com aquests milers d'altres exemples.
No n'hi ha prou amb omplir les arques, les desgràcies com la de la mina a Xile, no haurien de sortir a les noticies perquè no haurien de passar!.
Publicat el 16.10.2010 a Tribuna Ganxona
Publicat el 16.10.2010 a Tribuna Ganxona
Tens raó. Però la realitat dura i cruel és que els interessos mouen el món. El dia que tots entenem que el capital més important que tenim és l'humà les coses començaran a canviar. Encara queda...
ResponElimina