dimecres, 27 d’octubre del 2010

Juguem amb els fills?



Un estudi recent posa de manifest les estadístiques tristes i preocupants que un de cada cinc pares diuen que s'han oblidat de com jugar amb els seus fills, i que un de cada tres troben que participar en jocs i activitats amb la seva família és avorrit.

La companyia Back to Basis i per encàrrec de Disneyland París,  va entrevistar a 2.000 pares i 2.000 nens d'entre cinc i quinze anys al Regne Unit sobre els seus hàbits de joc. Es va trobar que el 21% dels pares admeten que ja no recorden com jugar i no saben com involucrar als seus nens en activitats creatives que ajudin al seu desenvolupament.

"Gairebé un de cada tres pares trien jugar jocs d'ordinador amb els seus fills, pensant que és el que els seus fills prefereixen", va dir Tanya Byron, una psicòloga, terapeuta infantil i la investigadora principal de l'informe: "no obstant això, nou de cada deu nens van dir que els jocs d'ordinador son coses que prefereixen jugar pel seu compte, mentre que tres quartes parts van dir que prefereixen passar temps amb els seus pares gaudint d'activitats més tradicionals, com jugar a jocs de taula o jugar a l'aire lliure junts". 

Això es especialment depriment, tenint en compte que totes les investigacions mostren el temps que avui en dia els nens es passen davant les pantalles de l'ordinador, i també la poca importància que els pares donen a sortir amb els seus fills per divertir-se. 

Les pressions de no disposar de prou temps va ser una altra raó del perquè els pares no podien jugar amb els nens. Gairebé un terç dels nens van dir que eren conscients que les preocupacions de la feina impedien que els seus pares juguessin amb ells.

Encara que aquest informe arriba des del Regne Unit, és probable que també reflecteixi la vida familiar en el nostre país.  

Hem de treure el temps per estar amb els nostres fills, hem de sortir i gaudir de la natura, dels jocs, hem de saber reforçar el vincle pares-fills. Si per un moment poguéssim imaginar a nosaltres mateixos a la seva edat, potser comprendríem molt més la seva necessitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada