dimarts, 30 de març del 2010

Don Dinero


Tenint uns bons amics, ella catalana i ell iranià, sempre m'ha agradat informar-me sobre la situació del poble en aquest últim país. Un país governat per un règim que reprimeix amb duresa qualsevol oposició popular. Les violacions als drets humans i repressió de les llibertats son constants i només falta recordar fa poc, les protestes contra unes eleccions qüestionables. Execucions i tortures per motius polítics, religiosos o de orientació sexual, lapidacions, persecució de les minories. En aquest sentit, tant Amnistia Internacional com Human Right Watch i els mitjans de comunicació, denuncien la gravetat de la repressió. El que sempre m'ha tingut intrigada es el perquè Iran està a l'ull públic quan el seu veí, l'Aràbia Saudita no. Un país amb una monarquia imposada, un país amb discriminacions, un país on son habituals les execucions i condemnes de presó per activistes dels drets humans, presoners de consciència, homosexuals, la gran discriminació que pateixen les dones i la nul·la llibertat de la premsa. Un informe de "reporteros sin fronteras" l'any 2008 situava a aquest país com un dels països mes repressius per la llibertat de premsa i aquest any el col·loca entre els principals enemics d'internet. Perquè aquest silenci? Perquè aquesta complicitat amb occident? Hi han tot tipus de llaços comercials, polítics i diplomàtics pel fet de que tenen una posició de recolzament oficial a les decisions de EEUU. Tots sabem que el Rei Fahd mentre passava les seves vacances a Marbella rebia la visita del Rei Joan Carles a la seva mansió, ara, desprès de la mort del rei Fahd, el rep el príncep Salman Bin Abdulaziz Al-Saud. Una pena que tots aquest llaços generin una ceguera col·lectiva. Només em ve al cap una frase de'n Quevedo: "Poderoso Caballero es Don Dinero".

Marta i Jalil, encara que esteu de vacances a l'Iran i de segur que aquests dies no ho podreu llegir, sempre esteu en els meus pensaments. Salut!

1 comentari:

  1. Marta Valls Tomasd’abril 13, 2010

    Bon dia! He llegit l'article. Gràcies per pensar en nosaltres. M'ha agradat, però jo no sé explicar-me com tu per escrit i m'agradaria comentar-lo personalment. He vist Iran i he conviscut amb iranians... és una llàstima tot el que passa. Els NO drets de la dona encara són pitjors a l'Aràbia Saudí, allà la dona té els mateixos drets que una cadira. A l'Iran pot treballar, conduir, sortir sola... però la seva paraula val la meitat que la d'un home. Ja en parlarem. Són molt diferents els dos països, un es àrab, l'altra no. Petons bonica.

    ResponElimina