Avui he vist un article en un diari digital que m'ha fet recordar unes paraules que vaig dir a un amic: "No ets rar, que no saps que el que es maco d'aquesta vida es que tothom es diferent? I això no ens fa rars, ens fa únics". Però aquí es on potser fallem. Respectem la individualitat dels amics? Respectem el seu espai? Me n'he adonat que, moltes vegades, jo mateixa no ho faig. Potser per la meva necessitat d'estar en contacte i deixant-me anar per la meva il·lusió, he esperat que els meus amics fossin com jo, sense entendre ben bé el perquè podrien ser diferents. Sé de sobres que puc comptar amb ells per qualsevol cosa i ells saben que poden comptar amb mi, d'això n'estic segura. Hem de saber que la importància de l'amistat es el saber estar allí, amb els braços oberts, per tots aquells que truquin a la porta. A tots aquells amics que llegeixin aquestes línies,i que d'una manera o altre m'han hagut d'aguantar i m'aguanten.... molts petons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada