Nens empresonats

Difícil de creure que els Estats Units és l'únic país en que la joventut te sentències a cadena perpètua sense llibertat condicional. La llei de Michigan requereix que nens tan joves com 14 anys que estan acusats de certs delictes específics, siguin jutjats com adults i, si es declaren culpables, estiguin condemnats de per vida i sense llibertat condicional tot i que el Tribunal Suprem va dictaminar el maig que és un càstig cruel per als delinqüents juvenils.

Tant els jutges com els jurats no tenen en compte la realitat reconeguda internacionalment de que els nens tenen menys responsabilitat en el seus actes i tenen una major capacitat pel canvi, el creixement i la rehabilitació que els adults. 

Segons la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), en la actualitat hi han 350 joves en aquest estat condemnats a cadena perpètua incloent més de 100 condemnats per estar present quan es va cometre un homicidi per un altre persona. La ACLU està demanant a la cort que declari que han negat als nens una oportunitat significativa per la seva rehabilitació i que és una violació dels drets humans internacionals. 

Sabem que la violació dels drets humans, malauradament, existeix en molts països, però cada vegada que llegeixo -i ja no dic de les guerres que s'han lliurat ni dels casos de tortura que volen justificar, temes que qualsevol persona que es qualifiqui com humana hauria de rebutjar totalment- que en els Estats Units poden, dins el dia a dia, negar aquests drets, un país "teòricament" democràtic en defensa de les llibertats i que els estats puguin fer-se les seves pròpies lleis segons els hi surt pel forro, crec sincerament que hi han moltes coses que van malament. 

Tal com va dir en Nelson Mandela a Ushuaia el 1998: "Si no hi ha menjar quan es te gana, si no hi han medicines quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin parlament"