Al Japó, el fenomen es diu "hikihomon". La debilitat de l'economia japonesa i la intensa pressió acadèmica que sotmeten als estudiants, són probablement tan culpables com els jocs d'ordinador. Fins a mig milió de joves japonesos viuen tancats a les seves habitacions, rebutjant tot contacte social fora de la bombolla que creen per si mateixos. Una cosa així com els miner xilens, que han viscut sovint amb els aliments que passaven els familiars desesperats. A diferència dels miners, ells no volen sortir de les seves habitacions.
Japó no és l'únic país. A la Xina, els campaments d'internautes s'han convertit en llocs molt populars pels addictes a Internet. A Corea del Sud, fins a 10 persones se sap que han mort de coàguls de sang com a resultat de romandre asseguts per molt temps. Gairebé a tot arreu, l'alliberament de la misèria està fent més fàcil que mai perquè una persona s'aïlli completament de la societat. Internet i els jocs d'equip "social" ofereixen una alternativa menys amenaçant que la realitat que ens envolta. El trencament de les "tradicionals" famílies, vol dir que quan les persones desapareixen, no se'ls troba a faltar, de vegades durant anys. A la Gran Bretanya, una de cada tres llars està ocupada per una sola persona, mentre que a les grans ciutats ja és normal no saber qui són els teus veïns.
L'altre dia a la BBC va sortir en John MacCarthy que parlava de la seva experiència com a ostatge al Líban. Encara que les seves idees eren fascinants, gairebé hagués estat millor entrar en un dormitori i arrossegar una de les mils de persones que viuen en un aïllament auto-imposat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada