Aprendre d'un nen

De vegades, les coses més normals i que veiem amb els nostres ulls dia sí i dia també, són a les que menys importància donem. L'exemple que dono ara és potser el que m'ha fet adonar que les coses poden ser molt més senzilles de les que ens pensem.

Un nen de 13 anys, l'Aidan Dwyer, caminava un dia pel bosc durant l'hivern i mirant cap amunt, es va fixar amb les branques nues de fulles que hi havien per sobre d'ell. Aquelles branques no semblaven estar creixent a l'atzar. Així que va prendre algunes mesures dels angles de les branques, va fer uns números i, sense adonar-se'n, es va trobar que l'omnipresent Successió de Fibonacci estava darrera de tot. Sospitava que hi havia alguna raó. Que els arbres utilitzaven aquest model per obtenir més llum.

Així que va fer un experiment. Utilitzant el mateix nombre de cèl·lules solars es van construir dos models de treball. Un d'ells era el règim tradicional: tots els panells plans en una sola placa plana. L'altre utilitzant la Succesiió de Fibonaci per a crear el mateix patró en espiral que va observar en els arbres. Els resultats? L'homenet ens informa:"El disseny de l'arbre ha creat un 20% més d'electricitat i recull dues hores més de llum solar durant el dia. Però els resultats més interessants van ser al desembre, quan el sol estava en el seu punt més baix en el cel. El disseny de l'arbre va crear un 50% més d'electricitat i el temps de recollida de la llum solar era fins a un 50% més".

Aquest noi acaba de guanyar el premi de jove naturalista del Museu Americà d'Història Natural.

Potser que tots comencem a obrir una mica més els ulls i comencem a aprendre de la saviesa de la naturalesa que ens envolta.

Publicat el 27.08.2011 a Tribuna Ganxona