Mort o assassinat?

Potser la notícia que ens han donat més joc als medis de comunicació aquesta setmana ha sigut la "mort" de Bill Laden.

M'ha sigut difícil entendre les celebracions que la gent ha fet, a molts diferents llocs, de la mort d'un home que en aquell moment precís anava desarmat. Mort o assassinat?. Crec que un home, per moltes atrocitats que hagi fet, per molt dolor que hagi causat, té dret a una defensa i s'hagués hagut de detenir i jutjar per part d'un tribunal internacional.

Em va costar entendre també quan, a les notícies del migdia del canal La Sexta, la presentadora va preguntar a la corresponsal a Nova York, si els americans s'esperaven ara un atac islamista en represàlia per la noticia. Perdoneu, però parlem dels islamistes o d'Al Qaeda?. Ja hi ha prou animadversió envers al món islàmic com perquè surtin amb paraules i preguntes que només fan que confondre a l'oient.

Sense voler, tot aquest muntatge, m'ha fet retrocedir en el temps i anar al dia que Franco va morir. Jo feia dos anys que estava vivint a Londres i treballant en una empresa familiar creada per un refugiat republicà asturià. El dia en que van donar la notícia, el seu fill, que acabava d'agafar les regnes de l'empresa, va portar al despatx unes quantes ampolles de xampany i copes per celebrar-ho. Però he de dir que aquí no vàrem celebrar una mort, vàrem celebrar el fi d'una dictadura amb els ulls i el cor esperançats cap a un futur que encara veiem incert.

Desprès d'haver llegit un munt d'articles sobre aquesta notícia, potser em quedaré amb la frase d'un tal Arthur Waskow que va escriure: "Què fàcil és convertir la violència abominable contra nosaltres en una justificació per la violència per part de nosaltres."

Publicat el 07.05.2011 a Tribuna Ganxona