No se perquè avui he estat pensant amb els invents que han sortit al mercat durant la meva vida. Potser perquè he vist que les cortines del menjador necessiten rentar-se, i ja m'he vist pujada a la escala, despenjar-les i... cap a la rentadora!!!. L'associació d'idees m'ha fet pensar en la rentadora i en les paraules que vaig dir al meu marit quan em va proposar de casar-nos i, al suggeriment de que em compraria un anell, li vaig dir: "ni se't ocorri compar-me un anell de promesa, els calerons te'ls guardes per una rentadora!!"
Com a dona, sempre he sigut una gran defensora de tot el que es pugui inventar per gaudir de mes temps per passar amb els teus, de fer una vida mes fàcil. I, he de dir, abans de que la gent faci un crit al cel, que encara que el meu marit s'involucra amb les feines de casa (especialment a la cuina), soc jo la que normalment veu les coses que s'han de fer.
He vist a la meva mare de genolls fregant el terra de casa fins que van inventar el motxo.
He vist a casa meva gent portant blocs de gels fins que van inventar les neveres elèctriques.
He vist gent portant carbó per la calefacció fins que van inventar els escalfadors de gas/elèctrics.
He vist a la meva mare escalfant aigua a la cuina per poder omplir la banyera i perquè nosaltres, els fills, ens podéssim banyar fins que van inventar els escalfadors i les dutxes.
També es curiós les coses que nosaltres mateixos hem fet servir. Els primers tocadiscs, que, quan el disc acabava, t'aixecaves per girar-lo o canviar-lo. Desprès van sortir els que tenien un pal al mig i que automàticament te'ls baixava. Desprès els cassetes, quina meravella, no es ratllaven!!! Mes tard van sortir els de doble cassetes, que quan un s'acabava, l'altre s'escoltava automàticament. I també me'n recordo dels magnetòfons, aquelles cintes tant llargues que nomes faltava que se't caigués a terra perquè es desfés tota!! La primera televisió en blanc i negre, desprès la de color. Els cotxes, els tramvies amb el só de les seves campanetes,.... Uns records que no fa tant que ho vivíem.
La tecnologia ha avançat mes depresa que les nostres edats. Cada dia surten coses noves. La primera vegada que vaig veure un ordinador amb pantalla, va ser quan ja vivia a Anglaterra i vaig flipar. Fins aleshores, l'ordinador que feia servir era com una taula en la que introduïes targetes per omplir. I que em dieu dels tèlex? Amb aquelles cintes de paper blanc i plena de forats!!!. I les màquines d'escriure? Les primeres elèctriques, desprès les que tenien una boleta al mig amb totes les lletres, el fer servir el "tippex" quan un s'equivocava. L'ordinador ha tret molta feina de la que es feia a mà abans. Us imagineu portar una comptabilitat ara a mà?. Buscar alguna cosa sense internet? I els mòbils? Molts de nosaltres ens rèiem quan van sortir els primers i veiem a la gent pel carrer parlant amb els seus amics en veu alta. No crec que ens puguem imaginar una vida ara sense aquests estris, i això que aquells que son de la meva quinta, ho hem viscut sense donar-li la mes mínima importància, perquè allò era el que hi havia i no ens podíem imaginar una vida diferent.
He de dir també que ara si algú m'ensenya alguna nova tecnologia que ha sortit al mercat i m'ho explica, em perdo completament!!. Particularment em puc passar hores davant l'ordinador aprenent diferents programes, buscant informació fins que la trobo i això m'agrada. Ara quan em posen un article petit a les mans, em costa posar un interès per aprendre tot el que pot fer.
A casa tinc varis articles que he comprat al llarg dels anys pensant que em podrien ajudar a millorar el dia a dia i m'he equivocat de ple, així com d'altres que m'han sigut completament útils. Es ben bé que fins que un no ho proba durant un període de temps, no sap si verdaderament aquell estri, aquella màquina, el farà servir sempre o només al principi de comprar-ho i durant uns dies.Un exemple que em ve al cap es el microones. Un aparell que et pot cuinar, et descongela, t'escalfa i que crec que està inclòs a la cuina d'un 90% de les famílies, però qui es el que el fa servir per cuinar? La majoria de nosaltres nomes el fem servir per escalfar!! Un trasto bastant gros a la cuina per escalfar el cafè amb llet, per escalfar un plat de menjar. Quan em vaig comprar el primer microones, vaig provar de cuinar i de fer diferents plats, però em vaig adonar que no hi havia res com un menjar cuinat a la cuina i he seguit amb ell, quan se m'ha espatllat n'he comprat un altre. Escalfo, i alguna vegada descongelo, es l'únic pel que el faig servir, podria viure sense un microones? De segur que sí encara que hauria d'embrutar mes pots i cassoles. Vull viure sense un? No, perquè diguin el que diguin, i per la poca utilitat que el fem servir, m'és pràctic.
Com a dona, sempre he sigut una gran defensora de tot el que es pugui inventar per gaudir de mes temps per passar amb els teus, de fer una vida mes fàcil. I, he de dir, abans de que la gent faci un crit al cel, que encara que el meu marit s'involucra amb les feines de casa (especialment a la cuina), soc jo la que normalment veu les coses que s'han de fer.
He vist a la meva mare de genolls fregant el terra de casa fins que van inventar el motxo.
He vist a casa meva gent portant blocs de gels fins que van inventar les neveres elèctriques.
He vist gent portant carbó per la calefacció fins que van inventar els escalfadors de gas/elèctrics.
He vist a la meva mare escalfant aigua a la cuina per poder omplir la banyera i perquè nosaltres, els fills, ens podéssim banyar fins que van inventar els escalfadors i les dutxes.
També es curiós les coses que nosaltres mateixos hem fet servir. Els primers tocadiscs, que, quan el disc acabava, t'aixecaves per girar-lo o canviar-lo. Desprès van sortir els que tenien un pal al mig i que automàticament te'ls baixava. Desprès els cassetes, quina meravella, no es ratllaven!!! Mes tard van sortir els de doble cassetes, que quan un s'acabava, l'altre s'escoltava automàticament. I també me'n recordo dels magnetòfons, aquelles cintes tant llargues que nomes faltava que se't caigués a terra perquè es desfés tota!! La primera televisió en blanc i negre, desprès la de color. Els cotxes, els tramvies amb el só de les seves campanetes,.... Uns records que no fa tant que ho vivíem.
La tecnologia ha avançat mes depresa que les nostres edats. Cada dia surten coses noves. La primera vegada que vaig veure un ordinador amb pantalla, va ser quan ja vivia a Anglaterra i vaig flipar. Fins aleshores, l'ordinador que feia servir era com una taula en la que introduïes targetes per omplir. I que em dieu dels tèlex? Amb aquelles cintes de paper blanc i plena de forats!!!. I les màquines d'escriure? Les primeres elèctriques, desprès les que tenien una boleta al mig amb totes les lletres, el fer servir el "tippex" quan un s'equivocava. L'ordinador ha tret molta feina de la que es feia a mà abans. Us imagineu portar una comptabilitat ara a mà?. Buscar alguna cosa sense internet? I els mòbils? Molts de nosaltres ens rèiem quan van sortir els primers i veiem a la gent pel carrer parlant amb els seus amics en veu alta. No crec que ens puguem imaginar una vida ara sense aquests estris, i això que aquells que son de la meva quinta, ho hem viscut sense donar-li la mes mínima importància, perquè allò era el que hi havia i no ens podíem imaginar una vida diferent.
He de dir també que ara si algú m'ensenya alguna nova tecnologia que ha sortit al mercat i m'ho explica, em perdo completament!!. Particularment em puc passar hores davant l'ordinador aprenent diferents programes, buscant informació fins que la trobo i això m'agrada. Ara quan em posen un article petit a les mans, em costa posar un interès per aprendre tot el que pot fer.
A casa tinc varis articles que he comprat al llarg dels anys pensant que em podrien ajudar a millorar el dia a dia i m'he equivocat de ple, així com d'altres que m'han sigut completament útils. Es ben bé que fins que un no ho proba durant un període de temps, no sap si verdaderament aquell estri, aquella màquina, el farà servir sempre o només al principi de comprar-ho i durant uns dies.Un exemple que em ve al cap es el microones. Un aparell que et pot cuinar, et descongela, t'escalfa i que crec que està inclòs a la cuina d'un 90% de les famílies, però qui es el que el fa servir per cuinar? La majoria de nosaltres nomes el fem servir per escalfar!! Un trasto bastant gros a la cuina per escalfar el cafè amb llet, per escalfar un plat de menjar. Quan em vaig comprar el primer microones, vaig provar de cuinar i de fer diferents plats, però em vaig adonar que no hi havia res com un menjar cuinat a la cuina i he seguit amb ell, quan se m'ha espatllat n'he comprat un altre. Escalfo, i alguna vegada descongelo, es l'únic pel que el faig servir, podria viure sense un microones? De segur que sí encara que hauria d'embrutar mes pots i cassoles. Vull viure sense un? No, perquè diguin el que diguin, i per la poca utilitat que el fem servir, m'és pràctic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada