Catalunya

Quan penso amb la independència de Catalunya, em ve a la memòria quan em va tocar fer el servei social a Medina del Campo, Valladolid - en aquell temps si no tenies el servei social fet, no et donaven el carnet de conduir - i em vaig trobar, anant amb algunes companyes cap a Tordesillas i en una gasolinera, un cotxe amb matrícula de Barcelona. Jo, joveneta, "ni corta ni perezosa" em vaig dirigir al senyor per dir-li hola i poder parlar una mica en català. He estat molts anys vivint a Londres . Allí quan trobava a algú que era de Madrid, de Càceres, de Sòria, etc. em sentia afina, alguna cosa ens unia. Penso que com mes lluny estem de les nostres terres mes obrim les fronteres entre uns i els altres. Qui em diu que si estigues vivint als EEUU o a la Índia i em trobés amb un europeu ja fos d'Alemanya, ja fos de Noruega no em sentís unida a ells pel sol fet de ser europeus? I no diguem quan ens mostren imatges de la terra per satèl·lit o comparat amb altres planetes o fins i tot dins la via làctia, el sentiment de petitesa, el no poder comprendre els conflictes que tenim entre nosaltres, es gran. Les fronteres, com mes lluny estem mes desapareixen. Què es el que ens fa, quan estem a la nostre terra, independistes? No tinc res en contra dels meus amics / coneguts de Madrid, Galícia, Astúries, País Basc, Sòria, Múrcia, Màlaga, Còrdova, Sevilla, etc., el que si trobo es que hem estat quaranta anys amb una dictadura que ha deixat malmès el que podria ser una unitat. Quan va morir en Tito, vaig observar incrèdula que un país com Iugoslàvia, el qual jo havia estudiat al "cole" com un país unit, podés haver-hi tant d'odi i es fessin unes guerres totalment injustes i que van suposar una gran quantitat de pèrdues en vides humanes. Per sort això no va passar aquí i vàrem entrar dins la nostre jove democràcia, però el ressentiment de tots aquells anys continua vigent en molts llocs i en moltes persones que no desapareixerà fins que passi el temps i tinguem una millor educació. Amb aquest ressentiment i apart de la nostre llarga història, sabem de la injustícia que s'ha fet a la nostra economia, a les nostres infraestructures, el poc respecte a la nostre cultura, i molts altres temes que ja coneixem de sobres durant tots aquests anys de democràcia i, tot això, es el que ha fet que s'hagi dit prou.