Aquest vespre, mirant les noticies de TV3, me n'he adonat del que es el que nosaltres veiem com normal. Estaven ensenyant com en una escola, en una xerrada sobre racisme, els hi passaven un vídeo en el qual un xinès escrivia en la seva llengua en una pissarra i davant del seu restaurant, que necessitaven un cambrer. Un noi de color se li apropa per preguntar el que posava a la pissarra. Al traduir-li, li va preguntar si hi podia treballar. El xinès li diu que ho sentia molt però que no podia accedir a la feina perquè no era xinès. No es això racisme? Però qui es el que no va a un restaurant xinès i espera ser servit per xinesos? Què pensaria la gent si el cambrer es un noi de color? Potser pensarien.... això no es un restaurant xinès? Què hi fa aquest noi aquí? De la mateixa manera que si vas a un restaurant indi, japonès i demés. M'és difícil explicar aquí el que he sentit quan ho estava veient. He vist que si mai he anat a un d'aquests restaurants i m'ha servit una persona que no ho era... ho he trobat rar, no era "normal". Soc racista? Em pensava que no, i ara mateix, em sento fatal. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada