El menjar que llencem

A finals d'octubre ja vaig veure en els supermercats els productes destinats a les festes de Nadal, principalment els dolços. Vaig pensar amb la quantitat de diners que la gent es gasta en aquests festes amb el menjar i em vaig preguntar quants de tots aquells aliments acabarien a les escombraries. Són èpoques en que la família es reuneix, i es compra més del que es necessita pensant que és millor que en sobri no sigui cas que facin curt.

És increïble la quantitat de menjar que es pot arribar a llençar. Al Regne Unit mateix, llencen un 10% de la compra setmanal. Ens trobem també amb els excedents de les collites que es descarta a fin d'evitar una baixada de preus i l'excedent d'aliments que es llencen en cada pas de la cadena de subministrament sovint per raons absurdes com ara que no són atractius a l'ull públic i que van des dels agricultors als distribuïdors, als elaboradors o envasadors, a les botigues i finalment als consumidors.

Diuen que el menjar entra pels ulls. Recordo quan vivia a Londres vaig preguntar perquè no venien les peretes de Sant Joan ni les tomates de Montserrat, fruites que vaig trobar a faltar. La resposta que vaig rebre va ser que les peretes eren massa petites i les tomates massa lletges i que la gent no les compraria.

En definitiva, que al igual que ens ensenyen que hem de tenir un cos 10, sembla que amb la alimentació busquem el mateix, un fet completament absurd.

És una verdadera vergonya que s'estigui llençant menjar d'aquesta manera i ja és hora de que siguem conscients dels aliments que adquirim i consumim. Hem de ser responsables de les nostres necessitats i acabar amb la febre consumista, ni més ni menys.

Publicat el 26.11.2011 a Tribuna Ganxona