Les revoltes

Quan vaig deixar Barcelona per anar a viure a Londres i, al cap d'uns mesos, vaig veure pel carrer una manifestació, vaig al·lucinar. Venia d'un país on encara estàvem sota el poder de Franco i les manifestacions estaven prohibides. Era normal que algú acabés ferit i/o mort degut als trets "a l'aire" per part de la policia i hi havia una quantitat de detencions que moltes vegades acabaven en tortures dins les comissaries, especialment quan et portaven a la de la Via Laietana. Es començava una manifestació i, a la que apareixia la policia, campi qui pugui: portals de cases, carrerons, el que fos per pura protecció. El que em va sorprendre a Londres, va ser veure com milers de manifestants anaven pel carrer cridant les seves consignes i uns quants policies al costat, seguint la marxa, parlant amb ells i sense cap arma de foc.

Temps era temps. Quan van pujar les taxes a les universitats d'Anglaterra vàrem veure les revoltes pels carrers de Londres i no em creia que aquella era la ciutat on vaig estar vivint deu anys de la meva vida. No, alguna cosa havia canviat.

Ara ens trobem amb les disturbis que van començar al barri de Tottenham per la mort a trets d'un home per part de la policia. Els disturbis s'han estès a altres barris de Londres i a ciutats com la de Birmingham, Bristol, Liverpool, Manchester o Leeds. Sembla com si d'una bomba de rellotgeria es tractés, com si estiguessin esperant que alguna cosa els fes explotar. El vandalisme, els saquejos i l'extrema violència s'ha fet notar entre el jovent d'aquell país.

Segons el diari britànic, The Guardian, els experts han dit que l'"exclusió social" és la raó dels disturbis. Segons el New York Times, tot és degut a les retallades en els programes socials.

Aquests disturbis estan passant a barris i ciutats on la immigració és alta. També ho era quan jo estava allí. Qui no anava a comprar al popular corner shop (botiga de la cantonada), regentada majoritàriament per paquistanesos? Vaig viure en diferents barris de Londres: Battersea, Tooting i Greenwich. A tots ells hi havia barreja tant de races com de països i tots convivíem sense cap problema. El major problema és la formació de guetos, ens està passant aquí també com per exemple, a Salt, Vic i d'altres indrets i ja sabem els problemes que aquest fet genera. La desconfiança entre uns i altres s'ha anat intensificant. Mai hi pot haver una bona convivència separant les persones per raça i nacionalitat. A sobre, ens ha vingut una època de crisis en què s'han perdut feines i els ulls es fixen en els nouvinguts o no tan nouvinguts, perquè sovint son persones de pares estrangers nascudes al país. Els recels i els odis es generen i els culpen de no poder tenir una feina digna. Malauradament també ens trobem que aquests barris i ciutats son les més humils, on hi ha menys feina i més aturats. La frustració i la animadversió és gran. Però tampoc crec que tot vingui per aquesta banda, encara que si en part.

Una de les coses que més m'ha sorprès és que els supermercats no han estat saquejats, cosa que, en part, entendria quan la gent sense feina i amb les retallades socials no pot arribar a finals de mes per posar un plat a taula. Ens hem trobat que la majoria de saquejos han sigut a botigues de televisions, de telefonia mòbil i d'altres coses que teòricament son "innecessàries" per viure. En una paraula, consumisme. Trist saber que entre tots hem creat una societat de consum on hom vol estar equiparat a qualsevol veí o amic, on la gent es valora pel que té i no pel que és.

Ens trobem també amb els incendis de cases, de botigues, destrosses pel fet de voler destrossar. El poc respecte que es té envers al que et rodeja, al teu barri, al teu veí, a la teva ciutat. Mares a les portes cridant que no toquessin casa seva perquè tenien criatures petites dormint. Gent que ha perdut la llar, gent que ha perdut el seu negoci, gent que ho ha perdut tot. Els danys materials són incalculables, però els danys morals també.

És jovent que no té res, que no té feina, que no tan sols està malament però que empitjorarà. Veuen com el govern rescata els bancs i com l'aixeta de les ajudes socials es tanca. No tenen res a perdre. I no els vull justificar perquè estic completament en contra de cap signe de violència, crec que hi ha altres camins.

Aquestes revoltes poden o no ser controlades per la policia i/o l'exèrcit, amb bales de goma i/o amb mànegues d'aigua, però la ira, la frustració i el desencís no acaba amb el control d'una revolta. El govern ha d'analitzar temes com l'educació, la inversió per fomentar el treball i les ajudes socials. A no ser que hi posin solució, una altre bomba de rellotgeria pot sorgir un altre vegada i ja sabem quines son les conseqüències. 

Publicat el 13.08.2011 a Tribuna Ganxona