Indignada

És curiós que amb aquest mateix títol volia fer un escrit sobre els indignats i les acampades, però, desprès de llegir un article que he vist publicat al Facebook del diari Vanguardia de Mèxic, la meva indignació per la política s'ha vist minimitzada quan hi han empreses que juguen amb a salut de la gent, posant el valor dels diner per sobre de l'ètica i la humanitat.

Uns investigadors de la Universitat d'Alberta al Canadà, han aconseguit curar un càncer utilitzant una medicina que s'anomena dicloroacetat. Els científics ho van provar en cèl·lules humanes i van veure que matava les cèl·lules de càncer en els pulmons, en el cervell i en el pit, deixant tan sols cèl·lules sanes. Com aquesta substància no requereix patent i és barata en comparació amb els altres medicaments que s'estan utilitzant per combatre el càncer per les grans farmacèutiques, aquesta investigació no ha rebut el recolzament ni s'ha fet saber en els mitjans de comunicació, potser bloquejada per les mateixes companyies farmacèutiques.

Sabem que les operacions de pit es fan i moltes amb èxit, però les de pulmons i cervell son molt més difícils i perilloses. El passat Divendres Sant se'm va morir un company de feina de càncer de pulmó i cervell desprès d'un any que li van diagnosticar. Un any ple de radioteràpies i quimioteràpies, estades a l'hospital, un dia se li donava esperança, un altre no, va perdre la mobilitat i durant mesos ja anava amb cadira de rodes, l'últim mes el va passar amb forts dolors i agonitzant. M'ha impactat doncs aquesta notícia quan, al començar a llegir-la he vist la llum al final del túnel i la meva decepció i indignació ha sorgit quan l'he acabat de llegir i m'he vist completament impotent.

He enviat l'article al Dr. Joan-Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia de la UAB, cap de servei de Farmacologia de l'Hospital Vall d'Hebron i director de l'Institut Català de Farmacologia, persona que vaig conèixer quan treballava al departament de farmacologia de la UAB en els anys 72-73 i des de llavors que no hem perdut el contacte. Sé que és una persona molt crítica amb les companyies farmacèutiques i, en aquell moment, ha sigut la única persona en qui he pensat.

De resposta m'ha enviat alguns articles i una entrevista que se li va fer el 17 d'aquest mes passat a La Vanguardia, i a la pregunta: Existeix suficient control en el sector? Ell contesta: Més bé son les companyies farmacèutiques que controlen els estats i no al revés com hauria de ser. Més que una regulació legal insuficient, hi han un conjunt de lleis i normes pensades per afavorir les companyies farmacèutiques. Els lobbies farmacèutics compren a polítics, reguladors, professionals sanitaris i associacions de pacients. Els medicaments son la tercera activitat econòmica mundial, desprès del tràfic d'armes i el narcotràfic.

A la meva pregunta: Canviarà algun dia? Tan sols m'ha pogut contestar: Ho hem d'aconseguir, com tantes altres coses.

Ja en el seu dia, el premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts va parlar sobre com els fàrmacs que curen no son rentables i per això no son desenvolupats per les farmacèutiques que en canvi si desenvolupen medicines que siguin consumides de forma serialitzada.

Publicat el 04.06.2011 a Tribuna Ganxona