dimarts, 5 d’abril del 2011

Llibertat de religió?





Al igual que en la majoria de constitucions, els EUA tenen en la seva constitució la primera esmena que diu: "El Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religió, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus;...."

És bastant penós saber ara que l'Associació Americana de la Família, diu que només els cristians tenen la llibertat de religió. El senyor Bryan Fisher d'aquesta associació ha dit que la primera esmena és un privilegi i no un dret: "L'Islam no té reivindicacions fonamentals en la Primera Esmena, per la senzilla raó que no va ser escrita per protegir la religió de l'Islam. La Primera Esmena va ser escrita pels fundadors per protegir el lliure exercici del cristianisme. No estaven fent cap esforç per donar una protecció especial a l'Islam. Tot el contrari".

Encara que Fisher ho ha dit en veu alta, és fàcil veure que ell no és l'únic que creu que la llibertat religiosa i la primera esmena només s'hauria d'aplicar als cristians. 

Perquè sempre hem de parlar com si només existís el cristianisme i l'Islam?  Hi ha un munt d'altres religions que no son ni cristianes ni islamites, com el Budisme, l'Hinduisme, el Sijisme, el Judaisme, la religió tradicional xinesa, les afroamericanes i moltes més. Potser perquè juntament amb el Judaisme son les religions monoteistes més conegudes, però aquí és potser el que no acabo d'entendre. Son religions que creuen en el mateix Deu, que tenen els mateixos principis i que coincideixen en part de la seva història. Aquest fet els hauria d'unir més que no pas separar-los. Al mateix EUA hi ha més jueus que islamistes, estan ells exclosos també de la primera esmena? De segur que no. Què fa doncs que tinguin tanta por a l'Islam?

Aquí no vull parlar ni d'extremismes ni fonamentalismes, que, malauradament, son minories que ens trobem en algunes de les religions, tant amb actuacions violentes com pacífiques al igual que amb paraules orals i escrites i maneres de pensar, tan sols puc dir el que vaig llegir fa bastant temps: "És la política de la por, fa falta un enemic, els governs ho saben de fa molt, en els anys 60 utilitzaven als comunistes com un gran perill, sempre fa falta un enemic per tenir controlada la societat". Hi ha molta manipulació que obeeix a múltiples interessos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada