dijous, 27 de gener de 2011

El capitalisme global ens fa viure pitjor



Per a molts de nosaltres, un món on ningú passi gana, on no hi hagi atur, on les persones siguin feliços, tinguin cases àmplies i un munt de temps lliure sembla fantasia. Però no és una fantasia per l'Helen Norber-Hodge - ella ho va veure de primera mà a la petita regió de l'Himàlaia de Ladakh, una comunitat remota a la muntanya que limita amb el Tibet.

Durant el transcurs de 35 anys va veure el que va passar quan Ladakh va ser sobtadament oberta al món exterior a la dècada dels 70 i noves carreteres van portar productes subvencionats a la regió. L'economia local es va veure soscavada, el teixit cultural va ser destrossat. L'atur, la contaminació i la divisió va emergir per primera vegada.

Segons una enquesta duta a terme tots els anys des del final de la Segona Guerra Mundial, la felicitat als EUA va arribar al seu punt màxim el 1956. Poc a poc a anat baixant però en aquest temps la gent s'ha fet més rica i tenen tres vegades més del que tenien. Sembla que la riquesa debilita la moral de la comunitat.

No només tenir més coses i fer més diners no ens fa més feliços, però la nostra cultura de consum, impulsada pel motor a la globalització, ha donat lloc a una crisi econòmica i ambiental però també a una crisi de l'esperit humà.

Fa poc, llegint sobre un documental que s'ha fet als EUA en el que s'han recorregut els sis continents i han examinat les trampes de la globalització, es va arribar a la conclusió que:

1.- La globalització ens fa infeliços. Més coses i més riquesa han donat com a resultat un menor contacte amb la comunitat, un augment dels nivells de depressió i treballs amb més hores. La gent està sola i no és feliç. La globalització està creant un planeta de gent solitària.

2.- La globalització engendra la inseguretat. Les corporacions estan criant als nostres fills i els condueixen al que mengen, compren, usen i el que importa. La identitat, la cultura i l'idioma estan ara ocupats pels venedors.

3.- La globalització desaprofita els recursos naturals. El consumisme està amenaçant el planeta, els recursos naturals s'estiren fins al punt d'última hora i no obstant això, tenim un sistema econòmic que ens anima a consumir més i més.

Potser que ens comencem a plantejar el que realment necessitem en aquesta vida i el que realment hem de valorar.








1 comentari:

  1. Està comprovat que els paisos amb més mancances son els mes solidaris entre ells que els que tenen més poder econòmic. Gràcies Imma...
    MARTA VALLS

    ResponElimina