dijous, 16 de febrer del 2012

Visca la Cultura!




És ben bé que la simpatia que podria tenir cap a l'Arantxa Sánchez Vicario s'ha esvaït completament. Com és sabut, ha publicat la seva biografia i sembla que ha tret a la llum tots els draps bruts. Tots?

Partint de la base que qui publica la seva pròpia biografia escriu allò que li sembla bé i el que no s'ho calla, m'agafo amb pinces el que diu. No he llegit el llibre i, sincerament, no el penso llegir.

Si mai he llegit una biografia, és aquella que ha sigut escrita per una tercera persona, aquella persona que ha dedicat temps i esforç a fer una acurada investigació, una biografia que, la majoria de vegades, no ha estat autoritzada.

No nego que la relació que ha tingut l'Arantxa amb la seva família sigui dolenta i, com ella diu, dolorosa, però perquè publicar-ho? Es veu que tenia una necessitat vital de explicar-ho i que no podia seguir simulant una relació inexistent. Ara us pregunto: Mai us heu plantejat quina relació tenia l'Arantxa amb els seus pares? De segur que no us ha interessat mai.

La necessitat vital de explicar-ho ha de ser a través d'un llibre perquè tothom se n'assabenti? Doncs sembla que l'hi ha donat resultats: La primera edició es va esgotar en una setmana i ja estan venent la segona.

Quanta gent hi ha que l'interessa saber la vida personal d'un personatge públic, especialment quan creuen que hi ha marro? Doncs es veu que n'hi ha molta i ho podem veure en programes de màxima audiència a la televisió, a les revistes i altres mitjans de comunicació. Visca la cultura!. Ben penós.



2 comentaris:

  1. Josefina Segú Ginerde febrer 17, 2012

    hahaha, Visca !

    ResponElimina
  2. Gemma Montiade febrer 17, 2012

    M'agrada Imma , molt encertat ...Jo també penso el mateix , cal reconèixer que allí on s'olora la pela s'arriba a aquests penosos límits!!!

    ResponElimina