El cas de Wilman Villar: a qui hem de creure?

Tots ens vàrem assabentar, pels mitjans de comunicació, de la mort del cubà Wilman Villar a la presó i en vaga de fam. El fet de que estès a la presó per ser un opositor al règim cubà, no ens va estranyar ni tampoc la noticia sobre la seva mort. Els crits en contra l'actual gobern no s'han fet esperar. 

Aquest diumenge passat, les Damas de Blanco, li van rendir homenatge a L'Habana: "Hoy es un dia que el pueblo de Cuba, las Damas de Blanco, y la oposición interna en Cuba, están de luto, puesto que hemos perdido la vida de un joven de 31 años, un hombre digno, un hombre que no debió morir" va dir Berta Soler, líder del grup.

Que era un opositor, sembla que tothom hi està d'acord. Que no havia de morir, també hi estem. Ara, que va anar a la presó per aser contrari al govern, sembla que no està tan clar.

Segons altres fonts, en Wilman Villar va ser detingut quan la mare de la seva dona va trucar a les autoritats locals perquè vinguessin a ajudar a la seva filla. Segons s'ha dit, aquest l'estava apallissant. Els seus fills dormint, es varen despertar en sentir els crits de la mare i els tenen com a testimonis del maltractament. Inclús han ensenyat als mitjans de comunicació el certificat mèdic de quan van examinar la seva dona Maritza. On és aquest certificat? Buscant per internet tan sols l'he pogut trobar en un bloc i l'he posat sobre mateix d'aquest escrit, encara que he d'admetre que és dificil poder llegir el què hi ha escrit.

Segurament mai sabrem exactament el què va passar i qui s'inventa coses. És molt fàcil vanagloriar la imatge d'algú que ha mort (ens ha passat recentment en aquest país) però els fets són els fets i no podem donar per bo tot el que llegim o escoltem.

Les protestes diplomàtiques que ha produït aquesta mort han sigut moltes però, al juliol del 2011 en una presó de Terol, va morir un home desprès de cinc mesos d'estar en vaga de fam. Hem de saber que aquest home era un pres comú i no era opositor de cap govern. Sembla que el silenci diplomàtic en aquests casos, és normal com ho és en molts altres països que es considera que tenen un govern democràtic.

Publicat el 28.01.2012 a Tribuna Ganxona