dimarts, 23 de febrer de 2010

Pensaments


Perquè ens compliquem tant la vida? Perquè no podem ensenyar i demostrar els nostres sentiments? Perquè s'ha d'anar amb la façana: això no m'importa? Tanmateix tothom pogués tenir els sentiments a flor de pell, que riguin quan son feliços, que plorin quan senten pena i/o emocions. Si poguéssim demostrar els nostres sentiments, no seria la vida molt mes senzilla? Potser per primera vegada ens coneixeríem. No hi ha comunicació, no hi ha demostracions. Hem de tornar a ser nadons per treure'ns totes aquestes capes que al llarg de la vida, i per poder "protegir-nos" ens hem anat posant?

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Imma, de debò s'ha de dissimular tant a la vida, parlo per mí, però jo no porto cuirassa, jo expresso els meus sentiments sense problemes agradi o no a la gent, sóc ""tal com raja" vaja, ja em coneixes. Pot ser sí que hi ha gent que no li interessa o no li agrada mostrar els sentiments... M'ha agradat per això com ho has escrit.
    Marta

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó.però encara que és trist, quan vas amb el ciri a la mà tendeixen a fotre't!!! també penso que és conseqüència del que has viscut!!!
    Silvia

    ResponElimina
  4. Es perquè et foten que encara ens protegim mes i, al final, ni fem ni actuem de la manera que en realitat som.

    ResponElimina
  5. Felicitats per crear el teu blog... benvinguda.

    Joan

    ResponElimina