L'estranya i fascinant història del vibrador

Que les arrels d'aquesta joguina sexual vinguin d'una època victoriana completament puritana és d'estranyar, però hem de saber que en aquella època als metges no els hi agradava tractar als pacients de sexe femení. Una professió altament masculinitzada que veia les dones com a persones massa emocionals i que amb prou feines eren capaces de mantenir una discussió racional sobre els seus cossos.

Una de les malalties més comuns de la dona era la que anomenaven "histèria". Els metges donaven aquest diagnòstic a qualsevol símptoma "irracional" de les queixes femenines. Els metges suggerien que les dones se sentirien millor si participessin en les relacions sexuals fins a la conclusió natural d'un orgasme masculí. Trobats que la penetració vaginal era ineficaç en moltes dones, els metges i de forma manual, massejaven el clítoris de la dona fins que experimentava un orgasme, encara que no era reconegut com a tal, sinó com un alleujament. Molts metges es van queixar que les dones trigaven molt en arribar a aquest alleujament però que repetissin era bo per les seves butxaques.

No va ser fins a partir del 1869 que els inventors van desenvolupar màquines de massatge a vapor per a consultoris mèdics i, ja en el 1900, els metges tenien una gran varietat de dispositius per triar. L'any 1905 es va inventar el vibrador de mà, permetent a les dones tenir el tractament de la histèria a casa, sense haver de visitar un metge. Aquest va ser molt popular entre dones de classe mitjana ja que les seves llars disposaven d'electricitat per a fer funcionar els vibradors.

Malgrat l'alleugeriment físic ofert pels vibradors, molts metges preferien creure que aquest enginy era un dispositiu asexual. El pensament mèdic sobre la sexualitat només es podia manifestar amb la penetració de la vagina per un penis.

Durant el segle XX la masturbació estava en la ment de molts homes i persones com Theodore Roosvelt, els preocupava la "auto-contaminació" doncs deien que treia la força, la virilitat i la moralitat dels homes, però el que la dona es masturbés era molt més aterridor. Era un temps en què es debatia si les dones podien anar en bicicleta pel plaer que el seient podia induir-les-hi, cosa que convertien en un risc moral inacceptable.

Malgrat la seva popularitat, els vibradors van desaparèixer del mercat durant la dècada de 1920. Sembla que tan aviat es va establir la connexió entre plaer sexual i vibradors i es va esvair l'acceptació com a tractament mèdic, el producte va desaparèixer de la societat en general.  No va ser fins la dècada de 1970 que el vibrador es va convertir en un producte comú.

Aquesta història pot ser divertida, però també deixa palesa l'hostilitat masculina cap als cossos de les dones i la seva sexualitat. El fet que em preocupa és la tendència, cada vegada més obvia, de voler retornar a la hipocresia de finals del segle XIX i principis del XX sense oblidar el nostre franquisme, en què s'està tornant a atacar el control que les dones poden tenir sobre els seus propis cossos.

Publicat el 17.03.2012 a Tribuna Ganxona