De vegades em pregunto com és que ara es dóna tanta importància a la ingesta d'alcohol entre el jovent.
Jo vaig créixer en una família nombrosa. Era habitual berenar pa mullat amb vi negre i sucre. Quan estàvem refredats, la mare ens ficava al llit i ens donava un cafè amb llet ben calent amb un raig de conyac dins, per desprès tapar-nos amb la manta fins el nas per "fer-nos suar". Si ens feia mal un queixal, havíem de glopejar conyac per adormir l'àrea del dolor. Era normal prendre Aigua del Carme en una cullereta amb sucre (ara prohibit). Al dinar podríem prendre vi amb gasosa. Els diumenges una mica de vermut amb sifó. Per Nadals podíem prendre la típica copa de cava i era més divertit mirar de xuclar-ho amb una neula!!. No hi havia res de dolent, i vàrem tenir una vida com tothom en aquella època. Tots hem crescut sans i cap de nosaltres ens hem tornat alcohòlics. Avui en dia, si això passés ja haguérem tingut als dels Serveis Socials a casa!!!!
Què fa doncs que hi hagin excessos? La prohibició? Sempre me'n recordaré que, com a prova pilot, a Escòcia van deixar obrir els pubs tot el dia. A ran d'això es va demostrar que el nivell d'alcoholisme va disminuir. Sembla estrany però, quan un té unes hores limitades les aprofita i quan pot anar-hi sempre, ja en perd les ganes, es relaxa.
El jovent ha de saber quines son les seves limitacions, ha de conèixer el seu cos i ha de saber respectar-lo. Malauradament això no ho pot tenir clar si des de casa no se'ls educa i no se'ls transmet que han de fer un consum responsable.
Jo vaig créixer en una família nombrosa. Era habitual berenar pa mullat amb vi negre i sucre. Quan estàvem refredats, la mare ens ficava al llit i ens donava un cafè amb llet ben calent amb un raig de conyac dins, per desprès tapar-nos amb la manta fins el nas per "fer-nos suar". Si ens feia mal un queixal, havíem de glopejar conyac per adormir l'àrea del dolor. Era normal prendre Aigua del Carme en una cullereta amb sucre (ara prohibit). Al dinar podríem prendre vi amb gasosa. Els diumenges una mica de vermut amb sifó. Per Nadals podíem prendre la típica copa de cava i era més divertit mirar de xuclar-ho amb una neula!!. No hi havia res de dolent, i vàrem tenir una vida com tothom en aquella època. Tots hem crescut sans i cap de nosaltres ens hem tornat alcohòlics. Avui en dia, si això passés ja haguérem tingut als dels Serveis Socials a casa!!!!
Què fa doncs que hi hagin excessos? La prohibició? Sempre me'n recordaré que, com a prova pilot, a Escòcia van deixar obrir els pubs tot el dia. A ran d'això es va demostrar que el nivell d'alcoholisme va disminuir. Sembla estrany però, quan un té unes hores limitades les aprofita i quan pot anar-hi sempre, ja en perd les ganes, es relaxa.
El jovent ha de saber quines son les seves limitacions, ha de conèixer el seu cos i ha de saber respectar-lo. Malauradament això no ho pot tenir clar si des de casa no se'ls educa i no se'ls transmet que han de fer un consum responsable.
M'agrada molt que escriguis i t'expressis. Ànims! És una bona cosa per tu i pels que et llegim. Gràcies
ResponEliminaSi algú m'ha alegrat el dia, ets TU!!! Moltes gràcies. Em pensava que els únics que em llegien era la meva família, amics més íntims... i per compassió!!!
ResponEliminaImma, som uns quants que et seguim i no deixem missatges perquè la majoria de vegades estem d'acord amb tu. Ara, que ens diguis que et llegim per compassió, si us plau, tingues una mica més d'autoestima. Ho fas molt bé i nosaltres gaudim de les teves paraules i pensaments.
ResponElimina