Aquí hi ha una sèrie de preguntes que han de ser bastant simples, però que són realment insuportables. Quan ens hem equivocat? Quina ha estat la nostre més recent ficada de pota en el treball? Quin ha estat el nostre major error en la nostre vida personal? Tots tenim una estranya relació amb els nostres errors. Podem veure que tothom comet errors, però sempre ens quedem sorpresos quan es donen compte que nosaltres també ens equivoquem. És perquè veiem l'equivocació com una prova vergonyosa que hem estat descuidats o estúpids. Aquesta creença està impregnada a la nostra cultura: aplaudim els personatges públics per "mantenir el curs" encara que sigui erroni i escridassem als que admeten un error.
La pregunta important es: ens prenem el temps per entendre els nostres errors i podem aprendre d'ells?
Aquesta pregunta pot ser estesa a tots els àmbits. Després de que dos avions van topar a l'aeroport de Tenerife el 1977 matant a 600 persones, la indústria aèria va presentar nous protocols. La tripulació i els membres de terra són ara recompensats per informar dels seus propis errors. El resultat? Els accidents es van reduir de 0,178 per milió d'hores de vol a 0,104.
Ara podríem anar als polítics. Una de les línies aplaudides per a qualsevol polític és fer ostentació de que no donarà marxa enrere, mirar cap enrere, o dir que ho sent. Hem de pensar que un cotxe sense marxa enrere es prohibiria a les carreteres.
Si volem fer front als nostres errors, hem de canviar la nostra forma de pensar-hi. Si els veiem com a prova de la nostra pròpia incompetència, seguirem inflant el pit i pretendrem que no hi són.
Tot científic deixa rere seu un rastre d'hipòtesis refutada i documents fet miques. Ells no ho veuen com una incompetència, sinó com a part d'un proces per arribar a una veritat a través de l'experimentació.
Els errors seran els nostres companys de tota la vida, però tenim dos opcions: o els ignorem o intentem, obertament, aprendre d'ells.
La pregunta important es: ens prenem el temps per entendre els nostres errors i podem aprendre d'ells?
Aquesta pregunta pot ser estesa a tots els àmbits. Després de que dos avions van topar a l'aeroport de Tenerife el 1977 matant a 600 persones, la indústria aèria va presentar nous protocols. La tripulació i els membres de terra són ara recompensats per informar dels seus propis errors. El resultat? Els accidents es van reduir de 0,178 per milió d'hores de vol a 0,104.
Ara podríem anar als polítics. Una de les línies aplaudides per a qualsevol polític és fer ostentació de que no donarà marxa enrere, mirar cap enrere, o dir que ho sent. Hem de pensar que un cotxe sense marxa enrere es prohibiria a les carreteres.
Si volem fer front als nostres errors, hem de canviar la nostra forma de pensar-hi. Si els veiem com a prova de la nostra pròpia incompetència, seguirem inflant el pit i pretendrem que no hi són.
Tot científic deixa rere seu un rastre d'hipòtesis refutada i documents fet miques. Ells no ho veuen com una incompetència, sinó com a part d'un proces per arribar a una veritat a través de l'experimentació.
Els errors seran els nostres companys de tota la vida, però tenim dos opcions: o els ignorem o intentem, obertament, aprendre d'ells.
Feia bastants dies que no mirava el teu bloc. Apa noia, com t'agrada escriure. Però he de dir que a mi també m'agrada llegir el que escrius. Amb no moltes paraules, ets clara amb el que vols dir, i aquest "toc" humà, sincer i que surt del que son els teus sentiments, es el que et diferència dels altres. Endavant!!!
ResponEliminaJordi, has tornat!!!! Gràcies pel teu comentari. Es estrany però, que les noticies que tothom comenta son les que no tinc paraules, en canvi hi han que em ressalten i he de donar la meva opinió. El que es bo del bloc es que poca gent em don la contrària (potser es perquè no ho llegeixen), i em quedo tan ampla!! Ara t'escric un correu. Petons
ResponElimina