Els desastres naturals-incendis a Rússia i les inundacions al Pakistan, que són respectivament el cinquè i vuitè productors de blat, han vingut a desplegar una por per la fam. En el 2050 la producció mundial de cereals haurà d'augmentar una meitat més i la producció de carn haurà de duplicar per atendre la demanda. Això no pot passar fàcilment perquè hi han poques terres de conreu i les aigües renovables s'estan esgotant.
En les últimes quatre dècades, Brasil s'ha convertit en el primer gegant de la agricultura tropical i el primer a desafiar el domini dels "cinc grans exportadors" (Amèrica, Canadà, Argentina i la Unió Europea)
Es sorprenent que el seu èxit ha estat la forma en si mateixa. Per ells, la sostenibilitat és la major virtut i s'aconsegueix millor mitjançant el foment de les petites explotacions i pràctiques orgàniques. No accepten els monocultius ni els fertilitzants químics. Pensen que és mes important que els aliments siguin venuts a casa que en els mercats internacionals. El progrés del Brasil ha estat recolzat per l'empresa estatal d'investigació agrícola i representa una clara alternativa creixent que, en l'agricultura, petits i orgànics són bonics.
Ho han pogut aconseguir sense les enormes subvencions estatals que es fan als agricultors d'Europa i d'Amèrica i mostren una manera diferent d'aconseguir un equilibri entre l'agricultura i el medi ambient ja que la major part ha tingut lloc a centenars de quilòmetres de la selva amazònica. Norman Borlaug, que sovint és anomenat el pare de la revolució verda, va dir que la millor manera de salvar els ecosistemes en perill seria la de produir aliments en altres llocs que ningú hauria de tocar les meravelles naturals. Brasil mostra que es pot fer.
Fa quatre dècades el país es va enfrontar a una crisi agrícola i va respondre amb força decisiva. El món s'enfronta a una crisis alimentària en càmera lenta. Cal aprendre del Brasil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada