Saber escoltar

Mirant les notícies d’ahir per internet, vaig llegir que un noi de 18 anys es va suïcidar tirant-se de dalt abaix d’un edifici a Los Angeles degut a una depressió. Va deixar una nota. Com pot un noi de 18 anys arribar al límit de la seva vida, no pugi veure cap sortida i decideixi acabar amb tot? Al llegir-la m’ha vingut a la ment gent que conec personalment que ha passat / passa per una depressió. Com pot ser que en un món de tants habitants la gent es trobi tan sola? I cada vegada n’hi han mes, les consultes als metges n’estan plenes. On es el valor de l’amistat, de la família i el mes important el valor d’un mateix? En el mon laboral la competitivitat es forta, les pressions de la feina no ens deixa temps per gaudir d’allò que es important i que ens fa persones: la relació amb els demès, la franquesa, la comunicació, l’estimació. Cada vegada la gent es tanca mes en si mateixa. Quantes vegades hem trobat a amics i a la pregunta: “com estàs?” hem respòs sempre: “molt bé" quan potser estem travessant moments difícils?. Creiem que ells no ens volen escoltar, i nosaltres no ens volem descobrir al que creiem poden ser les nostres debilitats o els nostres errors. Es hora de que sapiguem escoltar als nostres amics i familiars, es hora de que nosaltres mateixos els expliquem el que ens preocupa, els problemes que puguem tenir. No es el buscar a algú que pugui resoldre els problemes, es buscar el poder compartir, el no tenir-ho dins, el no callar i fer veure que tot va bé. Potser es hora que ens obrim a aquests que estimem, que reservem el temps per poder escoltar-los i, de ben segur que ens quedarem sorpresos de lo be que ens sentirem.