Una de les noticies que he trobat més contradictòries i insensibles aquesta setmana és la d'una dona a Indiana que, en una etapa tardana del seu embaràs, va intentar suïcidar-se ingerint verí per a rates. Va ser portada a l'hospital pels seus amics i va rebre ajuda a temps. Quan la seva filla va néixer, però, la van haver de posar en un suport vital per desprès retirar-ho quan els metges van veure que no la podien salvar. Aquesta dona, ara, s'enfronta a càrrecs de feticidi.
Indiana està a punt d'aprovar la llei del "dolor fetal" que prohibeix l'avortament després de 20 setmanes, al·legant que després d'aquest moment el fetus pot sentir dolor. Ja en el 2009, aquesta legislatura va aprovar una llei que imposa severes penes als delictes que donen lloc a la mort d'un nen no nascut en qualsevol etapa de desenvolupament.
L'acusació es basa en que la dona no es volia suïcidar sinó que tan sols volia avortar. Això podria conduir fàcilment a que les dones que pateixin qualsevol tipus de dany durant l'embaràs podran ser acusades de feticidi.
M'és difícil comprendre aquest punt límit on una persona no pot veure cap tipus de sortida a la seva vida. Més encara quan aquesta dona estava embarassada i qualsevol mare estarà d'acord amb mi que el fet de portar un fill al món no és gens fàcil però que la plenitud i l'amor que sents t'envolta completament i t'acompanya la resta de la teva vida, arribar a no poder veure un futur per ella mateixa ni per la criatura que portava a dins tan sols la puc qualificar de completa desesperació.
Culpar-la de feticidi quan més ajuda deu necessitar, perquè el fet d'ingerir verí per a rates em deixa clar que volia treure-s la vida i no pas provocar un avortament, em fa qüestionar la insensibilitat quan es tenen unes lleis sobre la taula desqualificant completament la persona humana que tenen davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada