La sanitat i el copagament

Per principis he estat sempre en descord amb el copagament, crec que les taxes que paguem haurien de cobrir l'assistència sanitària amb escreixos.

Apart de la mala administració, la mala gestió del govern amb aquest recursos i d'altres i aquí potser el que ho ha dit ben clar ha sigut la revista Cafè amb Llet amb la seva investigació sobre la corrupció sanitària, vull també afegir el tema que normalment no surt en els mitjans de comunicació: l'abús que l'usuari fa del nostre sistema sanitari. 

En tots els anys que vaig estar vivint a casa dels pares fins que vaig marxar amb 21 anys, mai però mai, en tots aquests anys, vaig trepitjar urgències d'un hospital. Veia al metge quan tenia una febre alta, en aquell temps per angines o per acetona quan arribava a 41º i he de dir que vaig créixer sana.

Ens trobem ara que - per qualsevol dolència - un ha d'anar a urgències. Un mal de cap, un mal de panxa, el torcement d'un peu, sembla imperatiu que s'hagi d'anar corrents cap a l'hospital i, a sobre, la gent es queixa de que els fan esperar per ser atesos. Els serveis d'urgències estan col·lapsats, us estranya? Quants pares no han dut al seu fill a urgències per una passa, una grip, un refredat, per unes dècimes de febre?

Aquí he parlat d'urgències però també incloc al metge de capçalera. La gent va al metge de capçalera quan, a casa i amb una mica de sentit comú ho podem resoldre i no oblidem que volem que ens recepti un fàrmac perquè ens curi. Ridícul seria que acceptéssim una camamilla per treure un mal de panxa, volem pastilles.


Les baixes per depressió (tan normals de fa un temps) han sigut moltes i poc controlades. No oblidaré mai el que el Dr. Joan Ramon Laporte em va dir: "La gent confon moltes vegades la tristor amb la depressió".

Tot aquell que tingui familiars, amics o coneguts dins del món sanitari estaran d'acord amb el que aquí escric perquè ells també ho veuen i han de callar.

Malauradament hem d'acceptar que el nostre sistema sanitari ha estat abusat i aquí és on veig que els mes principis s'han aigualit. Si hem de pagar 1€ per visita em sembla molt bé per poder equilibrar aquest abús perquè amb el que no contava és amb el factor humà: "Anem al metge/urgències perquè es gratuït i ho paguem entre tots". Si les receptes ens han de costar, les haurem de pagar.

El que és ben clar és que S'ha de garantir el sistema sanitari públic i de la manera com està anant, no es podrà.

Publicat el 05.03.2012 a Tribuna Ganxona