En Bush, sincer?

Han sortit les memòries de'n Bush i, la veritat, no sé si plorar o riure. Aquí us poso algunes coses que ha escrit i el que realment va passar:

BUSH: Diu que Dick Cheney i Ronald Rumsfeld el van empènyer per envair l'Iraq. Ell es presenta com una persona que no volia recórrer a la força.

REALITAT: Bush ja volia una invasió a l'Iraq uns anys abans. L'expresident va dir a un escriptor l'any 1999, quan encara no era candidat del Partit Republicà, que si l'elegien president envairia l'Iraq. La raó: alta puntuació política i una assegurança alta de nombre de vots. Bush va confessar la seva creença de que els presidents d'èxit necessitaven guanyar una guerra, i va pensar que l'Iraq seria fàcil.

BUSH: La conversió religiosa va canviar la seva vida.

REALITAT: En certa manera, sí, però no com ho explica. La seva "conversió" es va produir després que un conseller polític de la família Bush, va advertir-lo que era impossible guanyar la presidència sense abraçar els sentiments del gran bloc de cristians fonamentalistes que habitaven als Estats Units.

BUSH: Estava mortificat per la catàstrofe que va causar l'huracà Katrina (i té certa responsabilitat per la lenta resposta).

REALITAT: La incompetència del govern federal va ser el resultat de la negligència intencional de la FEMA (Federal Emergency Management Agency), l'agència a càrrec de l'ajuda. Bush i el seu equip estaven interessats en el debilitament de les agències com al FEMA per portar les seves funcions i pressupostos cap als amics i simpatitzants.

BUSH: El seu pare no tenia molta influència amb ell, més enllà de ser general, fora de l'escenari de suport.

REALITAT: Pare i fill es van unir a l'empresa familiar des del principi. Les seves empreses respectives en el negoci del petroli estaven connectats a les operacions d'intel·ligència encobertes. La majoria de les figures clau en portar Bush al poder i mantenir-lo eren socis del seu pare.

Aquests són només alguns dels problemes amb la narrativa de Bush. Però el principal defecte del seu punt de vista és que es salta moltes coses que son crucials per la comprensió de l'home i de la seva presidència.

Aquest són alguns exemples del que Bush ha optat per no explicar:

- Dues generacions de George Bush, treballant junts, utilitzen una revisió al dentista per encobrir la desaparició del fill durant la gerra del Vietnam. L'excusa ha aconseguit desviar la investigació per gairebé quatre dècades.

- En George W. Bush diu que no va demanar consell al seu pare sobre l'Iraq, però que es va girar cap a un "pare més alt" (Deu) perquè l'orientés. Aquesta va ser una història que la majoria dels mitjans de comunicació van trobar massa bona per contrarestar-la. De fet, George W. Bush i George H.W. Bush, no anaven només junts, eren socis en el complex d'operacions polítiques i d'intel·ligència que fins avui son totalment desconegudes pel públic. 

- Un amic proper de George W. Bush va ajudar-lo a donar cobertura a la seva desaparició de la unitat de Texas Air National Guard en la que estava servint. A continuació, va ser recompensat amb una assignació lucrativa com a intermediari entre els interessos petroliers d'Aràbia Saudita i la família Bush, que va incloure el finançament de l'operació il·legal Iran-Contra i una aliança amb un clan anomenat Bin Laden.

- Una de les més estranyes companyies mai aparegudes en el negoci del petroli, vinculat a la CIA, els dictadors estrangers, els blanquejadors de diners, i caixets il·lícits d'or, va ajudar a augmentar el fons de George W. Bush cap a la presidència.

He dit al principi que no sabia si plorar o riure. Seré sincera, una de les coses que més m'ha impactat és el que justifiqués la tortura per "salvar vides" i, el que m'ha fet riure, és quan ha escrit que el seu "friend Ansar" era un visionari.

Publicat el 20.11.2010 a Tribuna Ganxona