Creuen a Madrid que Catalunya és part d'Espanya?

Segons sembla creuen que no. Ho van demostrar al final de la Copa del Rei de bàsquet. L'equip guanyador, el Reial Madrid, ho va celebrar amb banderes d'Espanya i cantant el "Qué viva España".

En el programa Punto Pelota, en Carles Fité va criticar l'actuació dels madridistes, considerant-la una provocació i en Tomàs Roncero no va dubtar en respondre que si els barcelonistes quan guanyen diuen "Visca el Barça i Visca Catalunya" ells tenen tot el dret de cantar el que vulguin. Representa l'equip de bàsquet del Madrid tota Espanya de la qual la resta d'equips que han participat en la Copa del Rei n'estan exclosos? Si jo fos d'un altre equip, m'emprenyaria.

Seria divertit pensar que els madridistes cridessin "Viva el Madrid y Viva la Comunidad de Madrid". Potser ens estan fent un favor i tot.

Publicat el 25.02.2012 a Tribuna Ganxona

 

De sous vitalicis

La raó per la qual els expresidents del Govern espanyol estan cobrant un sou vitalici no és altre que evitar que la informació que posseeixen com expresidents perjudiqui els interessos de l'Estat. En altres paraules, és una manera de mantenir-los en silenci.

Ens trobem que, en la actualitat, tots els expresidents cobren una paga vitalícia de 80.000 euros anuals excepte Felipe González cobra, a més a més, 126.000 euros anuals de Gas Natural i en José Mª Aznar 200.000 anuals d'Endesa.

Al meu entendre la informació privilegiada que pot tenir un expresident no pot ser usada per interessos propis o per interès d'una empresa privada. És per això que crec que haurien de cobrar aquesta pensió vitalícia i que, per llei, s'hauria de prohibir la seva participació en el sector privat.

Aquest passat dimarts dia 14, al Congrés dels Diputats es va debatre el pagament d'aquests sous. El PP, PSOE i CIU van unificar els seus vots per blindar el dret a la prestació vitalícia i a la NO prohibició d'aquests a participar en empreses del sector privat.

I així anem...

Publicat el 18.02.2012 a Tribuna Ganxona

 

Visca la Cultura!

És ben bé que la simpatia que podria tenir cap a l'Arantxa Sánchez Vicario s'ha esvaït completament. Com és sabut, ha publicat la seva biografia i sembla que ha tret a la llum tots els draps bruts. Tots?

Partint de la base que qui publica la seva pròpia biografia escriu allò que li sembla bé i el que no s'ho calla, m'agafo amb pinces el que diu. No he llegit el llibre i, sincerament, no el penso llegir.

Si mai he llegit una biografia, és aquella que ha sigut escrita per una tercera persona, aquella persona que ha dedicat temps i esforç a fer una acurada investigació, una biografia que, la majoria de vegades, no ha estat autoritzada.

No nego que la relació que ha tingut l'Arantxa amb la seva família sigui dolenta i, com ella diu, dolorosa, però perquè publicar-ho? Es veu que tenia una necessitat vital de explicar-ho i que no podia seguir simulant una relació inexistent. Ara us pregunto: Mai us heu plantejat quina relació tenia l'Arantxa amb els seus pares? De segur que no us ha interessat mai.

La necessitat vital de explicar-ho ha de ser a través d'un llibre perquè tothom se n'assabenti? Doncs sembla que l'hi ha donat resultats: La primera edició es va esgotar en una setmana i ja estan venent la segona.

Quanta gent hi ha que l'interessa saber la vida personal d'un personatge públic, especialment quan creuen que hi ha marro? Doncs es veu que n'hi ha molta i ho podem veure en programes de màxima audiència a la televisió, a les revistes i altres mitjans de comunicació. Visca la cultura!. Ben penós.